València-Tarragona

Divendres la tecnologia ens va fallar i no puguèrem presentar els vídeos de l'Adéu PP a Carlet, però si acompanyar a Morera i explicar mínimament el sentit de la nostra campanya mentre els visites al web per vore al Xavi Castillo es disparaven i presentàvem a la futura alcaldessa de Carlet.

El cap de setmana ha estat una miqueta diferent doncs vaig assistir com a convidat al congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Allí va ser reelegit secretari general Jordi Cuminal que ha sabut transformar per complet la mentalitat de les JNC i què fins i tot ha trobat convenient enfrontar-se, quan ha calgut, amb el seu propi partit, per defensar posicionaments obertament sobiranista i de progrés.

Vaig participar per representar a l'organització referent del jove nacionalisme valencià davant un massiu acte del referent polític juvenil del nacionalisme català, socis de Galeusca. Tot i les diverses cojuntures polítiques i l'evident i notable diferència ideològica entre totes dos organitzacions existeix respecte i cordialitat. Ha de ser així, per què nacionalistes valencians i catalans ens juguem molt i ens hem d'esforçar per entendre-nos d'una manera intel·ligent i útil, amb el màxim dels respectes.

Allí estava també Pere Aragonés, portaveu de les JERC a qui vaig saludar per primera vegada i breument. Espere que algun dia canvien una miqueta el xip i ens conviden als seus congressos com fem nosaltres, o almenys deixen de vetar la nostra entrada a la Lliure Aliança Europea i siguem capaços de parlar en un taula sobre totes aquelels coses que ens unixen, i també sobre aquells aspectes que ens separen. Per molt que vulguen caricaturitzar-nos davant els sectors sobiranistes catalans d'una manera surealista ells saben ben bé què som realment i què volem.

Amb els que existeix una gran sintonia i de nou ho vam poder comprovar, és amb elsJoves d'Esquerra Nacionalista, les joventuts del PSM, els nacionalistes de les Illes Balears. Estes setmanes he de contactar de nou amb Toni Noguera i amb Toni Trobat per avançar en unes mogudes que estem preparant.

Com que el meu nivell de francés i d'anglés és prou baix vaig poder parlar poc amb el president dels joves del BLOC QUÉBÉCOISE però si que em quedà suficientment clar que coneixia el nostre partit com ja em passà fa algunes setmanes amb el representant del BLOCO D'ESQUERDA , de Portugal. És el que té compartir nom...

Hui em debat encara sobre la possibilitat d'anar o no a Madrid el dia de la Immaculda Constitució a reclamar la república valenciana. La idea pot sonar una miqueta freak però siguem sincers... els freaks de hui són els pioners de demà. I són els pioners què ens fan avançar.

Tweet