dimecres, 21 de febrer de 2007

Eufòria instrumental

Queden 95 dies per a les eleccions, o per al que és el mateix, per dir adéu PP.

Ho diu el comptador que hi ha al web del BLOC JOVE i ho diria també un comptador en paper del despatxet de no ser perquè finalment he desisitit de pretendre actualitzar-ho cada dia. A bana del paper que estalviaré no invertiré un total de 180 minuts que podré dedicar a qualsevol altra activitat més productiva. Em direu exagerat però el temps no es compra ni es ven i jo que sempre he sigut sempre un poc com el conill blanc d'Alícia en el País de les Meravelles el valore com un tresor.

Tot i així s'escapa el comdemnat davant la incomprensió general com la que sentirà l'amic Enric Gil al vore com no atenc a les seues cridades per estar a alguna punyetera reunió. Segurament voldrà donar-me la seua anàlisi sobre algun tema d'actualitat, potser sobre la crispació política que tracta de generar el PP a l'estat en matèria antiterrorista o qui sap si es tracta d'alguna anècdota personal... Però no trobe temps per això així que més li valdrà passar-se pel despatx i aguantar com compartisc l' atenció de la conversa amb la redacció d'una instància, una nota de premsa o un correu. El 27 de maig tanta descortesia pot servir d'alguna cosa si s'ha posat un granet de sorra en assolir l'objectiu.

Dinant a la facultat em comenta una amiga i companya com veu les perspectives electorals. Després de sentir el meu particular rotllo m'emplaça a posar el mode [miting off] i a parlar-li amb sinceritat: "Amb mi no cal que parles així". Li conteste amb un rotund, "Dic el que crec" i li garantitze que si volem canvi tindrem canvi. Parle sincerament quan dic que el pitjor adversari del canvi és l'escepticisme. I una bona vacuna és un optimisme eufòric. Si el propaguem, si el fem arribar a qui ha d'arribar, assolirem l'objectiu. ës la màgia de les coses que depenen d'un comportament social.

Una mentida dita mil vegades mai no serà veritat. Però una afirmació ben plantejada pot provocar una nova realitat. Pareixerà tòpic i reduccionista però la clau per possibilitar el canvi és simplement prendre consciència que el canvi és possible.

1 comentari:

Diana ha dit...

Sóc del teu parer: hem de ser optimistes, ens ho hem de creure. Però no treballes tant!