divendres, 23 de febrer de 2007

Salveu la dreta (...si podeu)

El que se'ns ve damunt amb l'afer "Llei Electoral Valenciana" no té nom. La irresponsabilitat del PP en este assumpte és d'una magnitud extraordinària... o "in other words"... pa cagar-se i no torcar-se.

Tenien por de rebaixar el llistó electoral per si amb l'eliminació del 5% s' afavoria l'entrada del BLOC, afavorint el canvi i introduïnt una novetat en el panorama polític valencià. I ara, la por radica en que algú li dispute el seu propi electorat captiu. Ens van a clavar en un gran embolic. I ho faran tot sempre des de la més pura perspectiva electoralista i cojuntural com dissortadament ja és natural en un partit que darrerament (i ho dic, sincerament amb moooolta llàstima...) no està demostrant tindre allò que es coneix com "sentit d'estat". Ni a la política valenciana ni a l'espanyola, el PP actua amb una lleialtat institucional que ha estat substituida per un "te-crispo-y-me-votas" absurd.

He arribat al trist convenciment que el PPCV veritablement no creu el més mínim en les institucions d'autogovern valencianes i que tot allò del Camps jurant els Furs a la investidura fou simplement una nota folkloòrica, de nova planta això sí,a la política valenciana. Si m'equivoque, que és possible, lamente dir que molt ho han dissimulat.

Tinc alguns pocs amics al PP que diuen militar a un partit "de centre liberal, reformista i de marcat caràcter valencianista". M'agradaria poder creure-los (fins i tot seria saludable) però necessitaria alguna cosa més que les seues paraules, la meua bona voluntat i l'amistat en comú per trobar indicis què confirmen allò que exposen.

Al remat em ratifique en el pensament que el canvi polític també els beneficiarà a ells. No seria excessivament extrany que la derrota electoral del proper 27 de maig porte als de Camps a una situació similar a la que lideren Rajoy-Acebes-Zaplana a l'estat.... i ja sabeu quina és. Tan trist com previsible.... Però també confie en l'aprenentatge històric del valencianisme i l'esquerra per tal de resistir l'embranzida d'una dreta cavernícola 3.0 i fer perdurar amb solidesa, i durant una llarga temporada, el procés de transformació que el país necessita.

Els meus amics tindran doncs una nova oportunitat d'incidir en el seu partit (si és que supera la també previsible descomposició clientelista) per tal d'aconseguir dir allò que em diuen sense remordiments com a motxil·la.

Ja sé que jugar a la política-ficció és d'una actitud una mica irresponsable i fins i tot en este cas potser siga superb però la necessitat de regeneració a la dreta valenciana és una assignatura pendent des de la transició fins als nostres dies per la qual tot prec públic és poc.

Bona sort, de veres, bona sort! I que practiqueu el "sentit d'estat" que com a govern , per desgràcia per a tots i totes els que us hem patit, no heu demostrat.

1 comentari:

Vicent Garcia i Llorens ha dit...

Eixe és un pensament que ja fa temps que em va pel cap. I dona la casualitat, que l'altre dia entrevistaren a "El cafè de la República" que fan a Catalunya Ràdio, entrevistaren un notari valencià, que contà com als temps de la transició estigué menejant-se per fer un partit liberal ... i fracassà estrepitosament!! Em va saber molt greu no poder sentir l'entrevista completa, perquè crec que molt interessant d'analitzar.
Un partit com el PP, incendiari, corrupte, clientelista, i autodestructiu no el conec enlloc. I això d'autodestructiu ho he dit amb tota la intenció, perquè la seua política econòmica és això mateix, autodestructiva. Han muntat un sistema que mateix s'ofega. I la meua gran qüestió que no soc capaç d'entendre és com els liberals (aprofite per dir que jo no em considere massa liberal, més be intervencionista) s'aboquen en massa cap a eixa opció política, que ens condemnarà a tots plegats al fracàs més rotund.
I tot açò sense entrar a valorar on estan els valencianistes, els que creuen en un País Valencià lliure i sobirà, i siguen liberals? Perquè també hi haurà, no? I sota esta premissa, esta gent no pot votar ni al PP, per espanyolista, ni al BLOC per esquerrà.
I dit açò, que es pot concloure: que encara estem lluny de ser un País normal.
Salut i País

Vicent

PD: Pere, pese a saber que vas de cap i més de cara a les eleccions, vull convidar-te a discutir al meu blog (http://perqueno.blogspot.com) que tracte de establir com a lloc de debat, de moment sense massa èxit. Una abraçada