Amb tant de viatge , dissabte i diumenge m'abellia quedar-me a casa, i fins i tot desconnectar-me de mòbil i ordinador per unes hores.
Tal i com vaig fer el cap de setmana anterior optí pel cinema i la bona companyia.
Si diumenge passat vaig acompanyar al meu fillol a l'Hemisfèric a vore un reportatge sobre el Nil, esta vegada tocava una de Cinema Babel (un dels pocs amb forta presència de cinema europeu) tot i no lluir, pel moment ulleres de pasta negres.
A l'eixir del cinema el meu acompanyant em va reptar: "A vore quant de temps tardes en dir que t'ha agradat la pel·lí"
Efectivament, Paris je t'aime, em va fer passar una estona molt entretinguda. I tot i que potser alguna gent la trobara excessivament nyonya em va despertar les ganes de redescobrir la ciutat de l'amor. Em faig el propòsit de visitar-la a l'estiu quan hagen passat les eleccions i una majoria de progrés ocupe les Corts.
Pel moment em quede amb l'estima cap al país que ens suggerixen els curts participants del www.jaentenimprou.org amb tota la càrrega de denúncia i compromís que comporta. Això també és amor.
PS: Els propers dies els passaré atrapat per la mercadotècnia electoral. Desitgeu-me sort!
Tweet |
1 comentari:
València, t'estime... una frase preciosa. Molta sort.
Publica un comentari a l'entrada