dilluns, 16 d’abril de 2007

Sant Vicent Ferrer


Ahir a les pàgines del Levante-EMV vaig comprovar que el pardalot que s'havia posat sobre la meua finestra per cantar-me una primíci no m'havia enganyat. Si el mateix pardalot no s'enganya en altres qüestions prompte tindrem més notícies en forma d'enquesta que conviden a l'optimisme... ;)

-----------------------------



Hui és encara dia festiu a molts llocs del País Valencià. És la festivitat de Sant Vicent Ferrer, qui fora sant patró del Regne de València i un dels personatges valencians més universals. (recordeu-ho... el de gener és de la ciutat i el del primer dilluns després del de pasqüa el del vell regne...) Amb independència de la veracitat dels seus miracles, molts dels quals són representats estos dies als altars del cap-i-casal i d'altres poblacions, el dominic és un personatge digne de figurar en la memòria col·lectiva del nostre país. Potser per això l'il·lustre Joan Francesc Mira li te tanta devoció i li ha dedicat una important obra com ho fera amb els Borja.


També amb molt d'entusiasme parlava de Sant Vicent el meu professor d'història a l'institut que portava el seu nom- el del sant, vull dir!- explicant-nos suposats miracles com el del xiquet de Morella que potser haureu sentit en més d'una ocasió. ( Ja sabeu..el d'aquella dona que cuinà al seu fill per a oferir-li al Sant el millor fruït de la seua casa...)


El descregut de Pepe Toni , així li deien al profe, ens contà que segons la llegenda el dominic va deixar penjat en l'aire a un obrer de la ciutat que havia caigut d'un andami. Vicent Ferrer tingué llavors un dubte moral i anà a consultar als seus superiors que, pel que sembla, l'havien cridat l'atenció pels seus excessius miracles. Per a la vostra tranquilitat us diré que tinc entés que finalment l'obrer es salvà.


Junt a la vessant "milacrera" del sant destaca un altre aspecte... La seua lleialtat a la llengua valenciana (aquella que compartim amb els catalans tal i com , pel que sembla sense blasfemar, afirmava el sant). Allà on anara, el dominic predicava en valencià... i l'entenien...


Obra de l'Esperit Sant o de la centralitat de la parla valenciana al conjunt de les llengües romàniques, Vicent Ferrer predicava en la llengua pròpia.


Hui, tot i que la comisisó de textos religiosos de l'AVL va finalitzar els seus treballs fa alguns temps i l'excusa de la conflictivitat no és més que això, una excusa, el sant ho tindria malament per a fer-se entendre entre els fidels del culte més extés al nostre país. Si el sant entrara a la catedral de València a predicar possiblement l'arquebisbe Agustín García Gascó li reclicaria amb un contundent "Hableme en cristiano!". I dir-li això a qui possiblement ha estat un dels majors predicadors de la cristiandat és una broma de mal gust.


García-Gascó està a punt de jubilar-se, per entendre'ns. Potser el sucessor tinga una actitud menys perjudicial per a la llengua. Si el miracle ocorre esperem que els cronistes li l'adjudiquen a qui correspon. Serà per miracles, senyor?

3 comentaris:

Sergi Domènech ha dit...

Vaja, vaja, jo estrenant militància al BLOC i tu parlant de religió, el meu tema com a historiador de l'art. Sembla el món a l'inrevés. Si xiquet, el pare Vicent va tindre gran importància a este país nostre que ara tenim tan desendreçat, amb tant de PAI i camp de golf que et fa la impressió que, en el cas de ser el teu pis, si arriben visites et va a caure la cara de vergonya. (no és això el que li ha passat a Gonzalez Pons ? )

LaFurga ha dit...

l'Església Catòlica en sap molt, de màrqueting...pel que tinc entés Sant Vicent era capaç d'abrandar les masses de tal manera que, en sentir els seus sermons els fidels corrien com feres a la jueria a cremar les cases dels jueus...
i mira tu que sempre se li representa amb eixa careta de bona persona...

Xe Fu7 ha dit...

si lafurga, no t'enganyes. Jo mateix em pensava pel meu fur intern el que acabes de dir. El pare Vicent era.. epr dir-ho suaument un home de caràcter i els seus sermons prou incendiaris i ahí t'el veus pels miracles representat per innocents xiquets... Coses de la mi(s)tica... ;)