Traidors a la Nació Valenciana?

Fa uns dies la seu del BLOC de Torrent, a l'Horta Sud, apareixia atacada per un grup de borinots. Esta vegada tinguèrem sort i no ens pegaren foc al local com ens ha passat en anteriors ocasions a diversos locals del País Valencià, com el de Gandia, cremat recentment. A l'atac destacava un doble insult: "Traidors a la Nació Valenciana". Dic doble insult per que junt a la intencionalitat ofensiva del terme traidor, en conjunt l'afirmació és un insult a la inteligència.

Gent que porta molts anys dedicant part de les seues vides (amb el cost d'oportunitat, familiar, laboral, afectiu, social, econòmic..) a aixa nació valenciana (que als de les pintades els importa una puta merda per molt que fiquen en majuscules) contra vent i marea , amb la responsabilitat d'estar aguantant les veles d'un vaixell, el nostre país més que vulnerable des del necessari camp de la política..., treballant pel benestar de la ciutadania valenciana... eixa gent, els i les valencianistes, és acusada de traició per qui? O fem servir diccionaris diferents o desconeixen el sentit del terme com moltes altres coses, els qui a la façana d'un local de gent del BLOC escriuen ixes coses...

No els direm traidors. Una gent acomplexada que tracta de convertir la identitat valenciana en un improductiu camp de conflicte etern, capaç de desafiar la racionalitat des d'una passió estrictament carregada d'odi, gent emparada gratament per qui ens volen vore instal·lats en un graciós i interioritzat meninfotisme .. eixa gent no són cap exemple de lleialtat a cap poble, i molt menys a nostre. Però no, no els direm traidors a qui mai ha estat "amb" i "per" al poble valencià. Ells només són un obstacle. Un obstacle com n'hi ha d'altres per a un procés de construcció nacional que embrutaran ni entrebancaran molt més. Un obstacle que el valencianisme superarà intel·ligentment... o (parafrassejant enèssimament al de Sueca...) o no serà.

PD: Front a un "patrioterisme" que fa riure cal presentar un patriotisme cívic, el de les persones. El que defuig de la mística exagerada i qualsevol típus d'essencialisme i li retorna el protagonisme a la societat i als seus individus. La mítica i l'èpica per a la narrativa van bé però a la política les batalletes llegendaries no són de rebut.Dit això s hui n'he fet un excés us pregue que m'ho perdoneu.

Tweet