dimarts, 24 d’abril de 2007

Un complet 23 d'abril

Dia frenètic a la Seu Nacional del BLOC , i el ritme polític com una malatia s'encomana... i de quina manera, així que al cansament dels tres dies de trobada blocjovera a les comarques del nord li hem de sumar l'esgotament mental d'un dilluns que arranca fort la setmana del 25 d'abril.
Hui (o ahir si mirem el rellotge) és Sant Jordi., l' antic patró del Regne de València abans de ser substituït per Sant Vicent Ferrer. El primer matava moros i el segon, com recordava un lector d'este blog, promovia l'odi als jueus. Tot i així son sants i els dos han estat patrons d'estes terres. Sant Jordi ho és encara d'Aragó i de Catalunya, i Sant Vicent el substituirà al nostre país més tard com una mostra més del desenvolupament i emancipació identitaria dels valencians des de l'arrel comuna de la Corona d'Aragó. Poca broma amb estes coses per què són xicotetes peces d'un complex trencaclosques, el de la construcció de la identitat "prenacional" valenciana.
A Alcoi, on el percentatge de "jordis" supera al de "vicents" celebren unes magnífiques festes de Moros i Cristians, que per a variar, em perdré enguany. Les imatges que m'arriben em fan dir-me , de nou, allò de... l'any que vé vorem..
Hui també és el dia del llibre per la mort de dos grans clàssics de la literatura universal com són Shakespeare i Cervantes. I a Catalunya celebren una diada que d'alguna manera esdevé una alternativa catalana (poc alternativa però molt catalana) al San Valentin comercial i anglosaxó. Vaja, una festa que fa país per allà dalt tal i com alguns tractem d'aconseguir per estes terres amb el nostre Sant Dionís.
Amb tot hui he regalat una rosa i un llibre. La rosa ha estat collida dins d'un recinte penitenciari (no patiu que conserve la llibertat incondicional) i el llibre és "Política per a un país". Una conversa de l'escriptor i company Victor Labrado amb Enric Morera publicada per Bromera que recorda aquella altra amb Pere Mayor anteriorment publicada. El títol ens recorda, no per casualitat, a aquell lament fusterià d´'Un país sense política". Aprofitant així al millor Fuster, el de l'esperit que convida a superar amb entusiasme el seu escepticisme contextualitzat.
A canvi he obtingut un humil però romàntic soparet a base de marisc congelat, sopa de sobre, emperador i Verdil per a brindar. Mmmmm! Potser no és el sopar d'un capità moro dels d'Aixòhopaguejo però crec que hui per hui tampoc no canviaria. Gràcies!!! ;)

1 comentari:

Vicent G.M. ha dit...

Un any més ( no sols al Pere) he de fer memòria als difusors de la cultura forània, que també el 23 d'abril del 81 va morir el nostre patriarca de les lletres: Josep Pla

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Plahttp://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla