dimarts, 29 de maig del 2007

Adéu precipitació......

Després d'unes quantes hores de desconnexió de la xarxa torne i escric, amb certa desgana tot siga dit, puix no puc evitar comentar algunes sensacions. Han estat moltes les cridades telefòniques, els sms, els correus i les converses mantingudes en poques hores, com també alguna lectura fugaç de fòrums i blocs, i veig que les lectures dels resultats són diverses per a valorar un mateix fet, el fracàs de l'esquerra en frenar la majoria absoluta del PP.

Dues grans corrents de pensament expréss... els que apunten l'encert del Compromís per haver evitat un tsunami bipartidista com el que ha desembarcat a Alacant i València i els que l'assenyalen com a responsable del desencant dels electorats propis de les forces que ho composaven. Entre ells una ampla gama de matissos entre els que destaca l'opinió que apostes arriscades com estes, si es duen a terme s'han de fer "com toca"... signifique el que vinga a significar això.

I sincerament... ni em veig capacitat en este moment per a participar del debat públic ni trobe sólides les analisis que sustenten dites afirmacions. evidencies n'hi han poques més enllà de l'abrumadora victoria del PP i la desfeta de tota oposició. Tampoc, tot i que comprensible, veig encertat fer l'anàlisi estrictament des del propi melic que pot suposar el meu poble.

Tot i que desitge que el debat i la reflexió al respecte del que ha passat este 27-M siga sincer, profund, plural i net, i confie que així serà dins de la nostra organització, no puc deixar de lamentar que el nerviosisme i les presses ens puguen dur a conclusions precipitades. Per a trobar un bon remei caldrà saber què cal curar...

Particularment només puc aportar dues idees senzilles, una, la que comentava hui amb Gonçal per telèfon i de la que hem parlat ací durant la campanya. el gris fenòmen waterpartys en que ens hem vist embolicats per l'alegre i feliç demagògia multicolor del PP. L'altra és la poca pedagogia amb que hem explicat allò que voliem per al dia després del reclamat canvi polític. Canviar... però per a què?

Són dues idees potser poc clarificadores però em semblen més útils que les declaracions de la Coordinadora general d'EU quan este matí li sentia per la ràdio poc menys que acusar a l'electorat per la seua dretanització i comparar-nos amb Sicilia. Pot ser una lectura desfogadora i passional que li permeta a un quedar-se més ample que llarg, però a banda de políticament incorrecta és poc efectiva doncs quedaria per analitzar el motiu de tot plegat. les antípodes del que pense que cal fer.

Al remat no puc fer més que reivindicar un adéu a la precipitació pel que fa a les anàlisi. I eixe adéu si que puc jurar que està exclussivament en les nostres mans. Així que, si ens dona la real gana, ens ho prenem amb una miqueta de calma i valorem les coses fredament, sense pressa i sense pausa.

Una cosa almenys hauria d'estar clara, l'objectiu per al BLOC, i més ara amb referents institucionals en la política nacional, no pot ser un altre que el de construïr bases sólides per al valencianisme polític.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Com bé e dit al anterior article, pense que sem precipitat als aconteixement, i a sigut tanta la ilusió de canvi, que major a sigut la rabia e impotencia de vore com tot...s'ha quedat igual, els mateixos continuaran fent el mateix i vorem com poc a poc...el nostre país s'esfuma.
Per a que açò no pase, tenim nosaltres veu suficient i ara més encara al tenir veu a les Corts, debem de començar a treballar des de hui, i a seguir caminant per a anar elaborant el nostre futur, el que nosaltres volem. Seria més convenient viure el día a día i no precipitarse, la caiguda es més gran.
Començem a treballar per el nostre poble i la nostra gent, perque ja arribará el día en el que obriguen els ulls i observen que una altra forma de anar avant es posible, en la que no tirem per terra, la llengua dels nostres avanpassats, la nostra llengua, en al que no fem malbe la nostra natura, en la que deixem la corrupció a banda, i jusgem a tots aquells corruptes, etc...
Començem a treballar desde hui, o tal volta o deuriem de haber fet, ja..air, no deixem pasar els dies que d'açí cuatre anys, tenim un altra oportunitat de dir amb veu alta, i clara, i que tots ens escolten que: el BLOC compta, tu comptes.
Anims Pere, molt bon treball el que has dut a terme, continua mirant cap al horitzó 2011, com o farem nosaltres, i començem a fonamentar eixe futur valencianista, nostre, i que porte al nostre País tot el millor, hui.
Salutacions

Anònim ha dit...

Pere, molt bon treball!
Tens raó, cal deixar que es refrede el cap. Sols dir que en un documental sobre Tony Blair, els seues assesssors deien que l'èxit electoral estava en fer cada dia campanya electoral. Això és dur, sobretot si eres un partidet sense recursos, però pense que cal provar.
Una abraçada, i ànims!
Àlex.
P.D.: Reconec que sóc dels que han pensat en això del PSOE!

Anònim ha dit...

Com si d'un esport es tractara, cada quatre anys els ciutadans vivim els nostres jocs olimpics: les eleccions. Hui ja coneixem els resultats, i el canvi no s'ha produït al País Valencià. Durant els darrers mesos he fet nombroses intervencions en blocs, fòrums d'internet, etc, etc. Molts em deieu que estava equivocat i que era un tremendista però finalment els fets, els resultats, m'han donat la raó. I ben bé que ho sent

Al País Valencià si volem un canvi, tan sols el podrem assolir els nacionalistes progessistes. I els nacionalistes progessistes mai no hem de tornar a pactar amb partit o partits estatals. Socis estatals no ens serveixen.

Els nacionalistes progessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.

Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.

Al nacionalisme progressista li cal estendre la seua xarxa i posicionar-se als estrats on fins ara no s'ha prestat atencio: valencianistes de dretes, empresaris, artistes, esportistes, musics, gent guapa, etc, etc. Ens cal un canvi important d'imatge; ens cal un canvi important de màrqueting ens cal arribar a la gent que ni tant sols sap que existim. Hem d'assabentar-nos que no som el melic del món, que el País Valencià no es Catalunya i que ni el nacionalisme ni el sentiments no estan arrelats de la mateixa manera.

Hem de transmetre al ciutadans que ser valencià es "ser diferent". Que existeix un fet diferencial valencià i per tant hem de canviar d'estratègia. Desgraciadament politics i votants no actius politicament, no parlem el mateix llenguatge. Els politics busquen un lloc, un escò, un puesto on passar l'olimpiada. Els ciutadans passem l'omlipiada somiant ambs els jocs.

Quan jo jugava a voleibol u dels entrenadors que vaig tindre ens deia: "No heu d'esperar l'error del contrari heu d'esperar sempre l'encert" (per cert que aquest consell m'ha acompanyat des d'aleshores). En aquestes eleccions també hem esperat més l'errada del contrari que no el nostre encert. La campanya " adèu PP" potser no ha arribat als ciutadans com esperavem. Hem assenyalat els punts mes foscos del PP però... hem sabut transmetre el nostre projecte, hem sabut il.lusionar els votants?. No es pot assenyalar .... hem de donar respostes, hem de transmetre sentiments i il.lusio.

Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.

Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols están morts i enterrats per la dreta pero tambè enterrats pel psoe que sap que si els desenterraren, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengüa,bandera i arrels.

Cal canviar moltes coses. Canviaran?

En Muntaner ha dit...

Hola Pere,

La veritat és que jo duc ja dos dies pensant en què ens hem enganyat però encara no n'he trobat una resposta convincent.

En tot cas, és evident que estes eleccions han sigut una autèntica desfeta i, per tant, hem d'assumir les nostres responsabilitats.

Ara cal que reflexionem i trobem les claus per tal d'aplegar a una major part de la societat valencià. Ja sabem que això només s'aconseguirà amb molta faena, així que ànims; tots a fer país.

Salut!

Anònim ha dit...

Tanto adeu pp, tanto rollito "os vamos a dar pal pelo" y lo que pasa es que habeis ido por lana y salis trasquilados

Hasta dentro de 4 años, bye!

Anònim ha dit...

Bé, Pere. Sensatesa és en estos moments el principal.

I, recollons, estem a les Corts. El pacte era per això. ¿Quí no havera signat estos resultats el 2003? 300 regidors i 2 diputats, el PSOE noquejat i EU a punt d'nar-se'n a fer la mà.

És l'hora de no tindre complexos. La canya de peixcar al PSOE i als nacionalistes d'EU. Nosaltres som un equip de futbol que vol guanyar, no que no guanye altre i jo em quede igual. Jo vull tindre molts vots i un dia que vinguen a xuplar-me-la perquè pacte amb ells (la dreta o l'esquerra).

Perquè jo vull fer País. Els vots estan a l'electorat valenciansta del PSOE. Nova política, i aprofitem els dos diputats.

Xe, que descansat m'he quedat...

Anònim ha dit...

es com diuen alguns, no se pot dormir tranquils ara, des del dia 1 el BLOC ha de contar i estar present en el carrer perquè els ciutadans estiguen informats. Això no quita per a que el Bloc tinga un missatge més positiu, que no cerque enemics suprems on no els hi ha, perquè en realitat tots són enemics.

Anònim ha dit...

Pere, hem quede amb eixa idea de fer de cada dia campanya.

Hem crescut en afiliacions com mai no? Doncs hem de treballar per guanyar en implantació també, i en fer que cadascun d'eixos militants siga un referent del Bloc al seu entorn, i servesca també per fer realitat el lema de la política des de baix cap a dalt.

Si a tot això li afegim, el fet que, a parer meu, el BLOC compta amb un valor afegit diferent del PSOE i EU, per íntegre, per treballador, per avessat a travesssar el desert... doncs tenim un partit i un projecte veritablment diferent. Únic. Un col·lectiu on "fer política" pren un significat únic i equivalent a treballar per un projecte comú viable, habitable i racional.

I també crec que ja està bé de creure'ns menuts, com diria el meu xicon... Hem de reivindicar, ara si, el nostre paper institucional i la nostra implantació territorial.

Dit això... crítica i autocrítica. Molta. Tenim gent ben capaç per dur-la a terme. Per avançar. M'és igual haver eixit "trasquilao" com diu aquell que no coneix la gent del nostre partit.

Des del realisme, la crítica ferotge a la pròpia actuació, i l'estima i respecte al país, cal continuar endavant!!

Anònim ha dit...

Només dir, que estic d'acord. Tenim que esperar a tindre més dades per a reflexionar i fer autocrítica amb més fundament.. pero mentres fem autocrítica i reflexió, no podem deixar de treballar.

Treballar en positiu, perque estic convençut que tenim el millor projecte per als valencians (i per això estic al Bloc i no per la llengua o la bandera). Donar a conéixer les nostres propostes, les nostres idees per a fer un país més verd, més potent, més modern i democràtic.

Esta no és l'eixida fàcil. És més fàcil dir que tot està perdut, que ens hem enganyat en tot, i que no podem fer res fins 2050 com a mínim...més que fàcil, això és comode i negatiu. Autocrítica si, autodestrucció no.

Ànims a tots, i a treballar!

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com