dimecres, 16 de maig de 2007

No ens fareu waterpartys

El granet va remetent i el desànim dels meus companys i companyes també tot i els resultats d'una altra enquesta de les que fan mal... (tot i que n'han de vindre de millors, paciència!). A mesura que avança la campanya electoral te n'adones que allò que tantes vegades he repetit a les xarradetes de l'Adéu PP no és una simple cançoneta, el pitjor enemic per al canvi no és Canal 9, és l'escepticisme dels qui l'hem de fer realitat. I cal combatre eixe escepticisme derrotista per assolir la victòria que ens mereixem els qui no només hem estat crítics sinó que també tenim una alternativa.

Hui, Canal 9 ha emés eixe succedani de debat electoral de candidats/es del PP, del PSOE i Compromís ( la coalició que conformem BLOC+EU+VERDS, que cal recordar-ho no siga que es despiste el votant...) . A banda d'enyorar alguna intervenció magistral d'anteriors oradors destacaria diverses coses.

- La primera és la sorpresa d'un Pla desconegut fins al moment que demostra que algun bon assessor deu haver per Blanqueries... Ha fet un discurs prou digne i be està reconèixer-ho. Tot i que mancat de certa passió, arma que Camps ha emprat de manera magistral per amagar la "buidor" d'un projecte esgotat, Pla ha sabut adreçar-se al seu electorat objectiu. Tot i això Pla ha trencat amb la imatge de "moniato"(que algú ens ha volgut vendre molt intencionadament...) i si algun indecís ha tingut la sort de trobar el debat amagat entre la graella de Canal 9, estic convençut que pot haver-ho convençut de la conveniència de passar-se pel col·legí electoral. Esperarem a conèixer el share...

- Sobre el segon aspecte a comentar ja he ironitzat adés i és qüestió d'autocrítica. Per a que la suma EU+BLOC+VERDS no només siga aritmètica sinó també reculla algun "extra" hem de saber fer visualitzar la pluralitat de sensibilitats recollides pel Compromís. A dia de hui hi ha una part important dels nostres electorats tradicionals que desconeixen exactament en quina direcció han d'exercir el seu vot autonòmic. És responsabilitat de tots i totes explicar el per què d'esta coalició, la seua utilitat, el nostre programa i objectius marcats. La suma de l'esquerra plural, l'ecologisme polític i el valencianisme de progrés ha de ser un producte amb credibilitat electoral. Estem en campanya i és moment d'incidir en esta direcció. Mans a l'obra!!!


- La tercera qüestió a comentar són les armes dels qui aspiren a la permanència. N'he vist dues molt clares, una és el típic i patètic recurs insistent a tots els informatius de presentar al Partitsocialistadelpaísvalencià (que curiosament concorre a les eleccions com a PSOE puix eixa és la seua única denominació electoral). Ja sabeu per on vaig i els efectes que cerquen qui intencionadament ho fa...

L'altra arma ens afecta i hauriem d'actuar amb precaució per no caure al parany teixit. I és que el discurs triomfalista-tropical de Camps potser no és nou (conegut per tot el món qui tinga l'estómac d'observar la nostra televisió pública) i per això la seua intervenció no aporta cap novetat en este sentit. El problema però és que la demagògia del triomfalisme faraònic és presentada com l'alternativa a un altre paradigma en què pretenen embolicar a l'actual oposició. Volen presentar-nos com els grisos, els del passat, els aiguafestes en definitiva. Ens volen ubicar al terreny de la desil·lusió pel fet de no combregar amb el país de les meravelles que des de fa molts anys han dissenyat des de la seua potent màquina de propaganda.

Eixe és possiblement l'efecte pervers que cercaven amb colps com el de la Fòrmula 1. Més enllà del xantatge plantejat cercaven un NO rotund (punt i final), per incidir en la terrible idea què els altres, som els waterparties amargats que volem parar la música que ells, com a DJ's que són, ens estan punxant.

És indubtable que existeix una percepció generalitzada a la societat valenciana al voltant de la idea què este país ha prosperat els darrers anys. Siguen més o menys encertats els fonaments d'esta percepció hi és present i és mèrit del PP haver sabut traure profit d'eixe complexe d'inferioritat tan interioritzat i arrelat. Conscient del seu èxit el PP trau pit i destaca, com ho feia en la darrera campana institucional de la Generalitat, que som el centre de les mirades del món, i com deia al debat Camps, generadors d'enveja en altres territoris de l'estat.

Des de l'oposició, i molt especialment des del valencianisme hem de ser conscients d'esta situació i fer front de manera intel·ligent i sensata. En la meua opinió hem de treballar per fer vore que nosaltres no només som els més interessats en que "la felicitat i la prosperitat" inunde els nostres carrers, és que a més a més volem que ho faça de manera efectiva , real i universal.

Dit d'altra manera, mentre Camps està venent il·lusions que són fum nosaltres hem de presentar il·lusió per transformar realitats amb efectes positius entre la societat. Nosaltres aspirem a reconduir u suposat bon moment en la direcció correcta, la del benestar i la qualitat de vida de les valencians i les valencianes que cap megaprojecte del PP garantix.

No farem miracles però treballarem en la màgia de les xicotetes coses que ens afecten dia a dia. I per descomptat no som uns aiguafestes, simplement som gent d'esperit crític que volem que la festa siga plena i sobretot...per a tots i totes.

2 comentaris:

Enric ha dit...

Sí, m'he adonat de la insistència en la sigla "Partit Socialista del País Valencià".... i és que els de Canal 9 són...

A Izquierda Republicana, partit que forma part de Compromís, li han valencianitzat el nom. Ja us podeu imaginar amb quina intenció.

marc ha dit...

Ni amb els veïns de Patraix, ni amb les víctimes del 3j el govern valencià no està amb els ciutadans.
Lamentablement no vaig poder veure el debat de Canal9 perquè estic a Catalunya i Camps es va negar a firmar l'acord d'emisió conjunta, però Pla em sembla massa soso, no hi ha un polític que engresque la gent ni per la làbia ni per la simpatia -ni un Pujol, ni un Maragall.
Segui treballant vos seguim