dilluns, 18 de juny de 2007

El bou per les banyes: les excepcions

(Des del moment en que el València CF perdia les seus opcions a gunyar el títol de lliga el meu preferit era el Sevilla FC. En realitat açò del futbol no m'apassiona però sempre he sentit simpatia pel "tercer en discordia" que en cada edició tracta de reivindicar la presència dels equips més modestos front als clàssics gegants. Finalment, com ja us recordaran fins a la sacietat l'ha guanyada el R. Madrid, la primera opció del rànking negatiu. No se com aniran les filies i fòbies en esta decàda però unes dades de les darreries dels 90's parlaven d'un empat tècnic entre segudidors cules i merengues al conjunt del país només superats pels seguidors del València CF. Posats a triar entre 2 haguera preferit que guanyara el Barça per tot allò extrafutbolístic que el "més que un club" representa no només a Catalunya, també al nostre país i fins i tot en altres territoris de l'estat. Siga com siga, mai no m'ha agradat això d'haver de triar entre dues úniques opcions... a la vida com a l'esport.)
Este cap de setmana no només es decidia la lliga. Era el moment també de constituir els ajuntaments i de triar els equips de govern. Un moment no exempt de sorpreses en què es desvetlen molts pactes i aliances potselectorals allà on la ciutadania no ha concedit la majoria absoluta a cap opció. Un moment en que els prop de 300 regidors del BLOC han hagut d'enfrontar-se a les primeres decisions d'acord amb l'observació de la realitat local, les negociacions i les decisions estratègiques d'àmbit nacional.
L'anterior cap de setmana el Consell Nacional del BLOC s'havia pronunciat amb unanimitat a propòsit d'una estratègia global: promoure, allà on siga possible, governs progressistes i favorables a la construcció nacional del poble valencià. Amb eixes directrius les regidores i regidors valencianistes han afavorit la formació de més de 40 governs que s'ajusten a una lectura estricta de la resolució. Així a banda de les alcaldies amb majoria absoluta obtingudes pel valencianisme polític hi ha acords amb altres forces de progrés,. Són majoritàriament PSOE i en alguns casos EUPV. Són acords visibles a municipis com Dénia, Gandia, El Puig, Altea, la Vila Joiosa, Calp, Vinaròs, Godella, Picassent, Benicàssim i Onda o als casos de Xàbia, Agullent o Gavarda on també encapçalarem la gestió de l'Ajuntament.
Hi ha, com era previsible puntuals excepcions. En alguns d'estos casos no ha estat possible arribar a acords amb les teòriques forces progressistes, i s'ha optat per no regalar la confiança a unes sigles que no sempre són garantia de polítiques progresistes i d'honestetat o que fins i tot són garantia de tot el contrari. En estos casos i per motius diversos que van des de la manca de pràctiques democràtiques, fins a la pàctica de polítiques depredatòries del territori passant pel caciquisme, el BLOC ha apostat per votar-se a si mateix i marcar la diferència del projecte. Dins d'estos casos n'hi també alguns curiosos on les forces progressistes, conscients del seu risc per l'auge d'un competidor a l'espai no han mogut un dit per concedir-li al valencianisme polític l'alcaldia. El més sagnant d'estos casos és potser el de Senija, amb un col·lectiu magnífic de gent del BLOC que tot i haver guanyat les eleccions no governaran. El PSOE i el PP s'han ficat d'acord per evitar-ho . No ha estat l'únic cas de pacte entre socialistes i populars.
Hi ha també algun acord amb el PP. És el cas de Torreblanca, on l'alcalde socialista no respectà l'acord amb el BLOC de la passada legislatura o al Real de Gandia i Almussafes on segons em diuen s'ha evitat l'amenaça de projectes urbanístics. Hi han tres casos més, algun incloent a EU, entre els que, per cert, no es troba Monover, on res tenim a veure amb un partit de nom similar com "innocentment" assegura certa premsa (allí anàvem dins del Compromís). Casos com els descrits són excepcions que voldran ser presentats com una mostra d'incoherència després de la contundent campanya crítica amb el govern de Camps. És previsible i comprensible... però si m'ho permeteu també molt demagògic.
El fet de militar a un partit em converteix, seguint el símil futbolístic, més en jugador que en hooligan i sense entrar a valorar cas per cas vull pensar que les escasses divergències amb l'estratègia global han estat precisament adoptades des de la responsabilitat i compromís de la nostra gent amb el poble i especialment amb el seu electorat. I estos seran els àrbitres i els qui decidiran sobre l'encert o l'errada d'unes actuacions arriscades que poden ser difícils d'entendre més enllà del terme municipal on es produixen. No són decisions fàcils d'explicar i acostumen a estar sobradament meditades.
Supose que el mateix risc corre IU o Los Verdes a l'estat, ERC a Catalunya amb diversos pactes amb un feble PP, la Chunta Aragonesista a Aragó amb els del PHN, o fins i tot el BNG que també ha estat protagonista d'este típus d'excepcions . I no es tracta d'extendre la merda (amb perdó) per tot l'arc polític de l'esquerra per tal de justificar-se un mateix sinó evidenciar , d'una banda que les excepcions no es poden mai magnificar sinó és des de la demagògia, d'altra que allò de triar entre "sutto o muette" és més que un simple acudit macàbre i per últim que en l'àmbit "dels tercers en discòrdia" , especialment des de les forces progressistes, hem de lluitar per no esdevindre simplement un satel·lit del PSOE a qui garantir-li un xec en blanc postelectoral , siga on siga, a qualsevol preu i per fer el que els rote.
Segurament en alguns casos ens equivocarem, però no estem ací per ser la marca blanca de ningú. No podem permetre que ningú ens faça captius més enllà de la nostra responsabilitat i compromís amb el nostre programa i el nostre electorat.