dilluns, 13 d’agost del 2007

Torre de Babel

Després de vora 25 dies , els obrers han acabat de treballar al meu bany!!!

- Ahorita mismo empiezan mis vacaciones. Estaba esperando acaba esta obra para iniciarlas- Em diu amb un somriure el meu particular "Pepe Gotera" mentre el que podria ser "Otilio" recull les ferramentes i les rajoles sobrants escampades per tot el pis.

Per tal que no s'ofegaren els albanyils vaig deixar obertes totes les finestres i portes del pis. D'esta manera les corrents refrescarien el seu treball, vaig pensar. La conseqüència és clara: una polsina blanca i roja cobria tots els racons de ma casa.

Per a ajudar-me a netejar eixe desastre toquí a Denís qui porta ja un bon temps al nostre país. Ella és una jove, treballadora i molt agradable romanesa de 32 anys. Al seu país era mestra d'anglés pel que té certa predisposició per als idiomes i la conversa és fluida i en castellà.

Mentre neteja la prestatgeria es queda mirant un CD editat per l'AVL amb cançons de nadal en valencià que acabe regalant-li. Parlem de la llengua i em diu que no li resulta massa difícil entendre alguns vocables en valencià per la seua similitud al romanés. Acordem que li donaré alguna lliçó introductòria les vegades que vinga a tirar-me un cable amb la neteja i em ve al cap alguna referència propera de romanesos instal·lats en municipis de predomini valencianoparlant que han tobat en esta llengua una manera d'integrar-se plenament en la nosatra societat .

Denis em conta com finalment ha pogut ajudar a la seua germana i a la filla d'esta a instal·lar-se a València deixant arrere un país que per a ella , per molt integrat en la UE que estiga, no va cara a l'aire per la corrupció i l'ecariment de la vida. Em relata també algunes anècdotes personals de la caiguda del comunisme que visqué en la seua adolescència.

Li pregunte per l'adaptació dels seus familiars a València i em comenta d'una manera agredolça com li va a la seua nebodeta . Amb 5 anyets encara no parla ni pruna de castellà o valencià. Diu que cada di quan va al parc de prop de sa casa sempre acaba plorant perquè cap xiqueta li contesta quan els hi diu "Vols ser la meua amiga?". Ella els parla en romanés i les xiquetes valencianes óbviament, no l'entenen.

Li comente, a propòsit de la conversa lingüística el que passà fa alguns anys als centres educatius de Gandia (...trobe que era Gandia) , quan la Conselleria de Cultura es negà a ofertar-ho tot en valencià tal i com reclamava la demanda. Sembla que no poques famílies indígenes volien matricular als fills en valencià pensant que així no coincidirien en classe amb marroquins, romanesos o sudamericans que devien considerar "problemàtics". La sorpresa fou que per tal d'evitar la formació de ghettos i de grups estrictament de nouvinguts els immigrants reclamaven que tota l'oferta fora en valencià.

Seria quasi xenòfob pensar, com sembla que pot pensar algú, que el valencià deu ser una espècie de marca de distinció front al qui arriba al nostre país. No és això el que reclamem quan aspirem a convetir-ho en llengua de prestigi. Seria molt estúpid també, com de fet ho és, desaprofitar l'oportunitat de convertir el valencià en llengua d'acollida. Per a que això passe el valencià ha de tindre prestigi i per a que el tinga els seus usuaris ens ho hem de currar a ser possible amb carinyo, paciència i tones i tones de pedagogia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, me n'alegre, per fi els paletes han arreglat el problema del teu bany.

Anònim ha dit...

Bé, em considere escèptic front a aquesta mena de plegàries cap a la integració dels nouvinguts ja que són ells qui en moltes ocasions posen dificultats a l´hora d´integrar-se. A més, el teu exemple reflexa ben bé que fan els treballs que no volem els ciutadans, creant així una espècie de "classes socials" que afavorix el fenomen discriminatori i disjuntiu. Si nosaltres ja fem aquesta disjunció, com no la va a fer la resta de la política?

Albert Miret Ballester ha dit...

Crec que abans de parlar d'una integració abans ha d'existir unaconvivéncia o període per poder-se adaptar i conèixer-nos uns i altres pel que fa a la persona, cultura idiomes, etc.
Cert que alguns no tenen intenció ni interés per apendre la nostra llengua, com tampoc la tenen certes persones vingudes d'altres llocs de l'Estat però si tots emprárem molt mès el valencià potser este fenómen no es donaria tant.
Per últim contarè dos exemples: una xica de classe provinent de Moldávia parla magníficament bè el valencià a l'igual que una cambrera d'un bar d'Onda, ja s'ha tret el grau mitjà si no vaig errat gràcies a l'ajuda d'uns amics.
Si hi ha gent disposta a fer pedagogia i altres a rebre-la de ben segur que això anirà a mès.

Anònim ha dit...

Hola Pere, el tema que tractes és prou important i sembla que els valencianistes no li donem molta importància. La nostra societat camina cap al mestisatge i els nouvinguts al País Valencià s'integren majoritàriament a Espanya i no al PV. És dir, s'integren a l'espanyola, en castellà i oblidant que estem a un territori amb unes característiques i uns trets culturals distints d'allò que anomenen Espanya. Crec que és un terreny a on els valencianistes hem de treballar. I treballar significa el que comenta el meu amic Albert, tractar amb ells en valencià, fer que siga la primera llengua que aprenguen en el País Valencià i, en cas de que la primera siga el castellà, parlar-los en valencià, fer-los vore que hi ha una altra llengua en València que es diu "Valencià" i que és tan útil i tan o més bonica que el propi castellà.

Per cert Pere, em contestares a un missatge que li vaig deixar a Enric Morera en el seu Blog. Havia generalitzat, i ho havia reconegut, sobre la gent que sol acudir a concerts d'OP, la Gossa, etc etc (curiosament sempre veig a la mateixa gent). I coincidisc amb tu en que era una generalització injusta com totes.

Endavant Pere amb la teua tasca, crec que eres un xic sensat. M'agrada la teua forma d'actuar i de pensar. Hem coincidit moltes vegades a molts actes, has besat la meua senyera quan jo perteneixia a un altre moviment, també valencianista, tenim amics en comú. M'alegre moltíssim que sigues el cap visible del futur del valencianisme.

Un abraç i Vixca Valéncia Lliure!!! Visca el País Valencià!!!

Anònim ha dit...

Com ja ha comentat llenguacatalana, la paraula "albanyil" no existeix. S'hauria de fer servir paleta o obrer a seques.

Espere no sonar pedant...

Anònim ha dit...

Però anem a vore, Pere. Acabem o no acabem ja sociopatia?

Una abraçada de l'indisciplinat (i antic company):

Andreu

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com