Hui és el dia Nacional de Catalunya aka "la diada". Com de costum vull felicitar al grapat de catalans i catalanes que se que pul·lulen per este blog. A ells i elles felicitats i encoratjar-los per tal que continuen avançant en el seu camí cap a la plena construcció nacional, la sobirania i el benestar de la seua ciutadania. Un camí que sempre serà un referent per al valencianisme tot i que no mai deu convertir-se en una ferramenta de frustració i acomplexament....
Jo no podré estar per allí com hauria estat el meu desig, però qui si ha estat, entre altres companys i companyes, és Enric Morera, recordant als centenars de valencians, pertanyents als batallons de La Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent Ferrer, soterrats al Fossar de els Moreres.
Espere que l'11 de setembre siga una nova oportunitat per a la reflexió dins de les files del catalanisme polític per tal que les opcions del catalanisme de caire més cívic guanyen posicions dins del plural i complex mapa del sobiranisme català. De ben segur que un catalanisme modern, europeista i tant ambiciós com carregat de seny els acostarà als seus objectius... i tot siga dit, de pas, als nostres.
Dels nostres però, parlem el 9 d'octubre.
Dels nostres però, parlem el 9 d'octubre.
| Tweet |
1 comentari:
Moltes gràcies per les felicitacions, i com no podria ser d'altra manera, seguirme amb interès les reflexions del valencianisme que representeu!
Salut i una abraçada des de Brusel.les.
Publica un comentari a l'entrada