divendres, 1 de febrer de 2008

Contra l'equidistància, contra la satel·lització. Equilibris.

EUPV de les comarques del nord ha reforçat els darrers dies les seues crítiques al BLOC, més concretament al treball del nostre portaveu a l'Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu i a la nostra diputada a la Diputació, Maria Gràcia Molés. Els motius reals només ells ho saben tot i que altres els podem intuir. Els aparents i exposats són una suposada aproximació al PP argumentada en la coincidència de vot d'algune reivindicacions al govern central.

Seria absurd que si tant Enric com Mari Gràcia han considerat poc útil i oportú respondre a estes acusacions absurdes, ho fera jo. No obstant trobe que la qüestió oferix l'avinentesa de fer-ne un parell de consideracions al respecte de la idea que alguna gent pot tindre del paper que a priori deu acometre el valencianisme d'esquerres i ecologista que representa el BLOC.
Considere errada la idea de vendre una hipotètica equidistància respecte als principals partits polítics, PP i PSOE. No és cert que el nostre projecte estiga tant proper o llunyà al partit de Rajoy com al de Zapatero. En l'eix esquerra i dreta és obvi que no mantenim les mateixes complicitats i diferencies amb tots dos partits. Potser fins i tot en l'aspecte nacional siga agossarat afirmar-ho tot i que només el furibund nacionalisme espanyol del PP puga camuflar l'autèntic caràcter centralista d'un PSOE que no va voler entendre, ni entendrà mai, alternatives com les de Maragall. No, ni nosaltres ni el nostre electorat, tant el consolidat com el potencial no és equidistant.

Ara bé, encara més erroni resulta considerar que el paper del nostre espai és el de fer-li de crossa al PSOE. No som el "poli malo" que li ha de dir al PP allò que el PSOE o no pot o no vol dir. No som el complement directe que necessiten els socialistes per governar allà on la ciutadania no li dona la majoria absoluta. No som tampoc la coartada d'estos per a guanyar la centralitat política que li permeten un major creixement. I per molt que al nostre espai hi haja un clar component ecosocialista, ni som, ni volem ser, ni devem ser, l'eco dels socialistes.
I en eixe difícil equilibri que ens ha d'allunyar tant de l'equidistància com de la satel·lització per part de l'esquerra tradicional i centralista, el nostre Tercer Espai tenim una oportunitat. Una oportunitat per a reclamar-li al govern central un corredor mediterrani que ens acoste a europa i la transferència del servici de Rodalia mentre li exigim a Camps un transport públic digne i eficient des de Ferrocarrils de la Generalitat. Oportunitat per a reivindicar davant l'estat la publicació de les balances fiscals que faça evident l'expoli que patim els valencians i les valencianes i a la vegada criticar el balafiament dels recursos per part del PP. L'oportunitat per a, entre moltes altres coses, reclamar als socialistes que adopten mesures per posar fi a la impunitat a les agressions feixistes i a la vegada denunciar la manca de voluntat de Camps per posar en marxa la policia valenciana. O també, la de reivindicar davant Zapatero un model d'estat diferent i vertaderament plurinacional i impedir que el Consell jugue amb la nostra identitat en clau partidista.
Hui el Levante filtrava un informe del PSOE valencià que explicita quelcom que molta gent sospitàvem. Entre l'electorat socialista hi ha molt de potencial electorat valencianista. Fins i tot la practicament extinta Unió Valenciana, malgrat el seu caràcter regionalista i marcadament conservador va ser capaç de ser percebuda per l'electorat com una opció centrada i es disputà una important bossa de vots amb el PSOE. No ho dic jo, ho diuen els estudis electorals. Lizondo no ho va voler entendre (potser no tampoc no podia) i Villalba intentà sense èxit corregir-ho. Arribà tard i el PP s'ho engolí.
El valencianisme polític progressista té un espai en el qual pot crèixer i que espera gestos per tal de passar del seu desencant a una nova il·lusió. Per arribar a seduir-ho cal alguna cosa més que desitjar-ho i dir-ho en veu alta o en una ponència. Ara bé, calen uns pasos previs i un determinat ritme que respecte els tempus per tal de plantar batalla en este terreny. Ni massa ràpid, ni massa lent. Com sempre estem abocats a mantindre els equilibris per optimitzar l'èxit de la nostra estratègia.
Crec que també en este sentit la configuració d'un conjunt de forces, liderades pel BLOC, per tal de dotar d'expressió política eixe tercer espai pot ser molt útil. No tenim les hipoteques d'uns altres. La liquidació pràctica d'un altre projecte polític proper pot ser un indici que anuncie al nostre país allò que ha tingut lloc en altres territoris, Galícia per posar un cas. Llamazares, que no és tonto ho sabia i ho tractà d'evitar. Va fer tard.
La suma d'un valencianisme ambiciós i responsable, l'esquerra moderna i no dogmàtica i l'ecologisme pràctic potser una peça clau per a que un espai que pinta d'un taronja roginenc i verd faça forat en el desencant socialista. Hi ha una altra alternativa al PP que ho és també al bipartidisme i al centralisme que desitja el PSOE. I ara sí està en les nostres mans explicar-ho i fer-ho realitat. Tan senzill i comple alhora com això.

7 comentaris:

rosella ha dit...

eis, molt interessant l'entrada però la veritat és que idees en tenim moltes, jo també he fet una entrada electoral al meu blog però crec que ens falten mecanismes per arribar a la gent. Com podem transmetre que som el futur? o pensem això seriosament o els valencians votaran altres opcions.
na abraçada ben forta i a vore si podem fer el congrés de lhortanord el dia 22 de febrer...ah, i encara estic esperant la teua telefonada i la de marc!

Nomdedéu ha dit...

ara tenim un cas divertit a Castelló. El PP ha presentat una moció contra el canon digital. EU va queixar-se públicament que Isaura Navarro havia votat a favor del canon.
És evident que el PSOE votarà en contra de la moció.
Que hauriem de fer? Si votem que si amb el PP, farem el que EU protestava que no va fer Isaura, però diran que pactem amb la dreta.
Si votem contra la moció del PP estarem donant la raó al PSOE, exactament el que va fer Isaura i ells van criticar...
Ai, ai...quins nervis...
Al final...el que hem de fer és no presatar-los-hi ni atenció.
Nosaltres a la nostra.

Xe Fu7 ha dit...

Jo ho tinc clar Nomdedéu. El cànon digital és injust com injust és el paper de la SGAE. Trobe no obstant que no és un tema fàcil, i que cal protegir les creacions artístiques. Han caigut les vendes de música, també del cinema. Cal alguna mesura per evitar eixes perdues i entenc que sempre serà impopular. Tampoc no podem ser hipòcrites de denunciar segons quines coses i tindre la mula a tota llet però... el PSOE s'ha equivocat amb esta mesura i ho hem de dir en veu alta. En este sentit, per molt que la moció la presente el PP potser siguen ells els qui, tot i que només siga per electoralisme, acaben coincidint amb nosaltres....
s'ha fet el PP d'esquerres i nacionalista?

Amadeu_horta ha dit...

Molt bon post Pere, estic d'acord amb el q dius. Caldrà treballar molt per tal de fer arribar el discurs a la ciutadania, sobretot a les grans ciutats on el Bloc punxa i on precisament menys es pot permetre punxar. Salut!!

Xavi Galbis ha dit...

Hola, Pere,

Molt bon escrit. He trobat molt encertades les teues darreres reflexions en este blog.
A vore si això que dius després ho tenen tan clar "els majors".

Salutacions.

Xe Fu7 ha dit...

Aamadeu, trobe que és tot just a les grans urbs on el discurs del Tercer Espai té un millor potencial de creixement i trobe que sense risc de desgast a les comarques més consolidades. Si d'algun lloc ha de vindre el creixement és d'estes zones més difícils però també tradicionalment descuidades.

Xavi, m'alegre que t'agraden els posts. Jo crec que claret ho tenim tot lo món. El problema és que de vegades potser ens fa peresa dur-ho a la pràctica...

fercavi ha dit...

Home Pere, en quant a les pèrdues... atribuïrles a la pirateria és la gran farsa de la SGAE... la gent no es comprarà els discos si valen 20€, però els comprarà si valen 5. La gent que compra els discos pirates no els comprarà MAI al preu actual. I menys amb tantes incongruències com prohibir fer una còpia de seguretat (se te ratlla el CD i t'hauries de gastar uns altres 20€). De fet els arties no veuen quasi res dels discos, sobre un 5%. Els que es forren són les discogràfiques i demés intermediaris. De fet, cada vegada més artistes distribuixen els seus productes via internet i obtenen beneficis dels concerts.