dilluns, 10 de març del 2008

Aprendre la lliçó

Crec que en política dos dels majors riscos que podem cometre són, d'una banda pensar exclussivament en la imediatesa, en el més curt termini, i d'altra, fer reflexions poc serenes i superficials. Em fa la sensació que des del valencianisme polític estem abonats a tots dos vicis.
Així doncs no espereu cap reflexió profunda esta nit ni els propers dies. Mala cosa seria si després d'un fracàs com el que hem patit, de nou, haguérem de trobar la solució de tots els nostres mals amb uns pocs minuts de calfar-se el cap... i la boqueta.

En principi hi ha algunes coses que pareixen obvietats. La major d'elles és que el bipartidisme ha assolat l'estat, i s'ha dut davant a les forces nacionalistes i progressistes. Amb l'excepció de Nafarroa Bai i BNG, només les forces nacionalistes de caràcter més o menys liberal (PNV, CiU, CC) han aguantat com han pogut "el tipo" (gràcies a la radicalització centralista i extremadament conservadora del PP) , mentre que l'electorat nacionalista de progrés -o de l'esquerra federalista i alternativa ha acabat per respondre a la crida de tensió de ZP per tal d'evitar l'amenaça fantasma de Rajoy. Un "prèstec" cap a ZP que confirma que el seu discurs esdevé en la realitat molt més efectiu en la construcció d'un nou espanyolisme progressista, per subtil, que el descarat i decimonònic del PP. L'espanya en la que els gais es casen, s'ajuda als joves per a tindre lloguer, i s'educa a la ciutadania mola més que l'espanya casposa i tradicionalista que altres ens proposen. Contra el PP sobrevivíem millor. (Este és un aspecte que m'agradaria desenvolupar en altre post puix és tant un obstacle com oportunitat per als nacionalismes perifèrics).

Pel que fa al nostre país, amb prop d'un 80% de participació queda clar que després de la desaparició d'UV (2000) i d'EUPV (2008) el bipartidisme s'ha obert camí. El PP , arrasa fent la V, una V que si bé no servirà per batejar a Victoria Esperanza, ha servit per a abanderar, almenys als ulls de l'electorat que és el que compta.. el "Valencianisme" tot i que només siga d'aparador i més bé un eufemisme del Victimisme clau en l'estratègia dels populars valencians.

Pel que fa al PSOE ha quedat palès que la recuperació i renovació a la qual s'han d'enfrontar serà més complicada encara del que a priori pareixia. Ni amb la desitjada "tensió" bipolaritzant, ni amb l'efecte ZP, ni amb la Vice, Bernat Soria i Jordi Sevilla, ni amb els vots tan poc útils d'una part considerable de l'electorat progressista d'altres opcions... res no els ha servit per a plantar cara a un PP que encara creix, i creix, i creix...

Sobre EUPV cau un dels majors drames de la nit electoral valenciana. La pèrdua de l'escó agreuja més encara una crisi que fa mala pinta. D'altra banda, la renúncia de Llamazares, sumada a l'eixida de la gent d'Iniciativa, dóna via lliure al PCE per a qui sap què. Ni la marca, ni la seua insòlita passió per Gaspi (l'única cara visible al mailing) ni l'entranyable sindicalisme de Montalban els han salvat de la foguera.

I nosaltres... ai nosaltres! És cert que hem patit com ningú el veto als mitjans de comunicació, la manca de pressupost i de recursos, la tensió bipolaritzant, l'efecte ZP, la desfeta de Compromís, la improvisació d'una coalició signada un mes i mig abans... Però també és cert que hi ha factors que sí estaven en les nostres mans que hem descuidat. No són pocs i estes eleccions han de suposar un molt seríos avís a tindre en compte en la carrera cap al 2011 que comença hui. Em permetreu però que l'autocrítica que ha de ser tan profunda com serena, almenys pel moment la realitze allà on crec que s'ha de realitzar que és internament i no amagant-me darrere del meu blog. Per responsabilitat així ho faré puix tampoc no crec que siga massa útil donar pistes als adversaris sobre els nostres punts febles. Però seria d'idiotes pretendre tapar-se els ulls davant una realitat aplastant i em compromet a defensar allò en el que crec i que ja vaig anunciar fa algunes setmanes des d'ací mateix. Cal una parada tècnica en la nostra trajectòria política per a la reflexió, tant estratègica com organitzativa, però sobretot moltes reformes en la manera de treballar els propers 3 anys. Necessitem canvis per a ajustar una maquinària tant delicada com ho és el BLOC. Canvis més centrats en la suma i optimització d'energies que en els balls de cadires.

Amb tot vull agrair el magnífic treball dut a terme pels nostres candidats i candidates. Per Rafa, per Alfred, per Maria Josep, per Helena i per Isaura a la que he vist fer campanya desacomplexadament entre milers de persones a una mascletà, o defensant amb el BLOC JOVE les millors polítiques joves possibles amb valentia i sentit de l'humor. S'heu deixat la pell i us mereixeu uns resultats millors.

També per al BLOC JOVE i entre ells molt especialment per a Vicent S. que ha esdevingut l'autèntic coordinador de campanya i que estic convençut que ha aprés molt més del que ja sabia; per al Col·lectiu de València, que han estat dels únics a l'altura en esta ciutat i de no ser per ells la desfeta haguera estat encara més gran al cap-i-casal (només dos dècimes menys que 2004), i per Sergi Campillo, que ha invertit tants i tants esforços en intentar fer realitat un somni.

A tots i totes calma i prudència però sobretot reflexió i compromís per a no deixar-se engolir pel bipartidisme i centralisme i aprendre la lliçó.

13 comentaris:

Sergi Campillo ha dit...

Moltes gràcies per la teua referència!!! Estic decebut pel resultat, però tampoc oblide que m'ho he passat molt bé en esta campanya i que m'he cregut el projecte.
Ara, o comencem a creure de veres en un projecte alternatiu de País en que ningú vulga tindre l'hegemonia o ho tenim ben magre. Estic fart de gent que pensa més en el partit que en el País, i en estos tres anys o fem les coses bé, extremadament bé, o al 2011 a les Corts Valencianes hi haurà un bipartidisme que no podrem revertir mai. Eixa és la meua reflexió i espere que els dirigents del BLOC, d'Iniciativa i els dels Verds la compartisquen. Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

dius:
"En principi hi ha algunes coses que pareixen obvietats. La major d'elles és que el bipartidisme ha assolat l'estat, i s'ha dut davant a les forces nacionalistes i progressistes. Amb l'excepció de Nafarroa Bai i BNG, només les forces nacionalistes de caràcter més o menys liberal (PNV, CiU, CC) han aguantat com han pogut "el tipo" (gràcies a la radicalització centralista i extremadament conservadora del PP) , mentre que l'electorat nacionalista de progrés -o de l'esquerra federalista i alternativa ha acabat per respondre a la crida de tensió de ZP per tal d'evitar l'amenaça fantasma de Rajoy"

i dissentisc totalment doncs les forces, úniques forces nacionalistes que han pujat en vots, i en percentatge són les forces progressistes, les que en teoría diem que som nosaltres al País Valencià: NA Bai i BNG. Si ells no han sucumbit al vot inútil i de la por al pp que és el psoe, doncs han fins i tot pujat, No hauríem d'haver-ho fet nosaltres tampoc no? els errors són nostres majoritàriament i en eixa anàlisi interna si que coincidisc amb tu. Em sap mal que aquesta anàlisi teva arribe ara desprès de les eleccions i no abans de les Nacionals i municipals o durant el procès congressual del BJ, doncs qui parla ja ho va advertir, per activa i per passiva... no és qüestió de medalles, simplement de fets, sabeu perfectament que no m'agraden les medalles ni els càrrecs.

Efectivament:
" Cal una parada tècnica en la nostra trajectòria política per a la reflexió, tant estratègica com organitzativa,(*Jo sempre afegia ideològica) però sobretot moltes reformes en la manera de treballar els propers 3 anys. Necessitem canvis per a ajustar una maquinària tant delicada com ho és el BLOC. Canvis més centrats en la suma i optimització d'energies que en els balls de cadires."
Saps que precisament això és el que us demanava des feia temps. Doncs a veure si és veritat i treballem més encara i millor! tots ens hem enganyat en alguna cosa, per reflexionar sincerament sabeu que em trobareu, pel treball també.Tirarem endavant amb força!
Vicent Marzà.
PD: esquerra, l'altra força nacionalista d'esqueres, paga el seguidisme al psoe. L'abstenció ha pujat prou a catalunya...

Rosella ha dit...

gràcies per el teu post pere. HE de recarregar les piles però d'ací una temporada estic ací per al que faça falta. Jo estic satisfeta del que he fet perquè he fet tot el que he pogut.

Anònim ha dit...

Home, no ha sigut cap sorpresa. Els valencians i les valencianes han castigat el CPV i estava ben clar que ni EUPV ni Bloc-IPV aconseguirien cap escó. L'espectacle lamentable de les trànsfugues d'EUPV, de la Glòria Marcos i de l'Enric Morera han passat finalment factura i si no ja ho veurem el 2011. LAMENTABLE!!!.

Pere Fuset ha dit...

Sergi de veres, si tots haguèrem treballat com tu en esta campanya tindriem representació... o almenys la certesa que era impossible obtindre-la.

Vicent, ja fa temps que m'he convençut que no és possible contentar amb tothom amb les teues pròies opinions. Jo ho mantinc, trobe que ZP ha sabut ficar-se l'electorat d'esquerres i a bona part de l'electorat del nacionalisme progressista a la butxaca. I potser no ha estat tant mèrit seu com de la por a l'alternativa de Rajoy i els seus amics. No debades l'amic Ximo Cadiz , militant socialista lluia en la solapa la Z i una zapa de Jimenez de los Santos. Era la millor manera per ells de fer campanya i mira els resultats a Catalunya i País Basc. Jo mateix he posat BNG i Na-Bai com a excepcions. Ho desenvoluparé millor en un post posterior però trobe el que va passar a Nafarroa a les autonòmiques és una pista, com trobe que per desgràcia la situació i estratègia del BNG és ben diferent a la del nostre BLOC. EA, i CHA han estat engolits, i ERC ha baixat dels núvols. Però atenció , supose que amb açò no estaras entenent que propose una dretanització del BLOC.

No trobe que siga just que digues que esta reflexió al voltant de la manera de treballar és nova. Si li pegues una ullada als posts dels darrers mesos ho voràs (mira per exemple http://blog.perefuset.com/2007/05/valencianisme-progressista.html) també pots preguntar a membres de l'executiva nacional quines són les reflexions internes que he compartit amb ells i també en la ponència estratègica del BLOC JOVE, sobretot a la segona part, pots trobar alguna afirmació en este sentit. Potser si haguèrem parlat més de política... com tu bé has dit en moltes ocasions, potser ho hem fet poc.

Siga com siga agraisc el teu oferiment que el tinc ben present i celebre que coincidim en no poques coses Vicent. Per que internament hi ha molt per millorar i en això si que units som més.

Rosella, gràcies a tu templà per ficar sempre tota l'energía al servici del projecte. Descansa però poquet que els valencianistes encara no tenim dret a vacances. ;)

Pere Fuset ha dit...

He dit que l'anàlisi interna la faré internament i tractaré de mantindre este posicionament però no puc estar de dir la meua al respecte d'algunes anàlisi poc serenes que he vist per ahí.

Com per exemple les que apunten que els mals resultats han estat per culpa d'Iniciativa (que no deixa de ser una manera de defugir l'autocrítica),o de la coalició per demanar la legalització de la marihuana, o fer la campanya entre el col·lectiu LGBT. Supose que qui ho diu no recorda que al 2003 vam empaperar molts carrers d'este país demanant menys hipocresia o un país més verd rodejats de fulles de maria i que no impedí els millors resultats de la nostra història. O que la magnífica campanya específica LGBT d'enguany, possible gràcies a l'esforç de Sergi i d'altres, hauria d'haver servit com a referent per a moltes altres campanyes sectorials. Dir que no ens han votat per "fer el marica" em pareix tan abusrd com insultant.

Dir eixes coses és com dir que bona part de l'electorat tradicional del BLOC ha donat suport al PSOE per a fer a Bono president del Congrés dels Diputats.

A mi em fa la sensació que no hem pogut fer front al tsunami bipatidista i a la campanya de tensió més per les coses que hem fet per les que no hem fet, i sobretot per les que no hem fet bé.

hem de ser conscients tants de les nostres febleses com de les nostres fortaleses que ens hem d'assegurar, per que quan hi ha un tsunami tots hem de poder agarrar-nos a una palmera. I nosaltres no hem pogut agarrar-nos ni a un taronger de fruites bordes.

Anònim ha dit...

Volia donar ànims a tota la gent del Bloc Jove, i dir que com sempre les vostres camanyes són inmesament originals... no podia ser d'altra manera coneguent a Fuset i a Vicent Sànchez.

Com a crítica constructiva Pere, dir que moltes voltes parles massa a les teues intervencions i dius poquetes coses, bo és molt natural en els polítics, i tú si eres fidel a les teues conviccions seràs un gran polític del PV.

Per acabar esta xicoteta intervenció dir desde la distància, i que ningú s'enfade, que el TARONJA al BLOC i al BJ li senta molt millor q la bandera de Portugal, o q qualsevol altre color, no busqueu més la solució és prou fàcil i evident.

RAFA SOLER.

Anònim ha dit...

Doncs si venen de tant lluny com dius aquestes reflexions/autocrítiques, de falta de debat sobre política intern, de la necessitat de reflexió col·lectiva...etc no entenc de cap de les maneres perquè no es feia quan ho plantejava a la coordinadora nacional, si eixa també era la teva voluntat... alguna cosa no em quadra, sincerament. però bé com ja saps, sóc més de mirar el futur que no el passat i si ara tot això passa de les paraules als fets per mi perfecte!, no m'importa el passat per lamentar-nos si no per prendre força així que a seguir endavant i millorant clar!
Salut

Anònim ha dit...

Gràcies per les teues paraules, però m'ha facilitat molt el treball tindre al meu voltant uns grans focus d'il·lusió com ho han sigut Rosella Antolí, Tamara Folguera, Sergi Campillo, Helena Malonda (animant a l'altra banda del telèfon)o Lorena i Carmen Hernandez (un gran descobriment). Conéixer en persona a les nostres candidates MªJosep i Isaura i veure que valia la pena donar la cara per elles. I també observar com s'implicaven activament els i les militants de València, alguns a contracor. Per això sóc jo el que he de donar les gràcies.
Per què en definitiva aquesta és la gent que ens val per fer valencianisme de carrer: la que es troba en moviment al marge de les circumstàncies, la que sap que el BLOC té un projecte amb independència dels pactes, la que no crea circs públics amb temes interns, la que es pensa dues vegades si ha de publicar una entrada vergonyosa en un blog per evitar donar una imatge negativa.
Gràcies a tota eixa gent per donar exemple i per descomptat gràcies a tu Pere per la teua dedicació.
Una abraçada

Vicent Sánchez

Anònim ha dit...

la gent com tu vicent sánchez, que publica posts vergonyosos de coses internes intentant tindre una àurea de superioritat de tot.
au salut i força a la hipocresia.

Pere Fuset ha dit...

Crec que Vicent és mereix més respecte i més encara d'algú que s'amaga darrere de l'anonimat. Si d'alguna cosa pot pressumir Vicent, entre d'altres, és de la seua humiltat.

Anònim ha dit...

Molt interesant q l'analisi de Fuset comence per criticar tothom que ha baixa't i deixe als seus per a l'ultim moment i diga que s'ho guarda tot per no donar pistes, algo que cap partit fa!

UNITS SOM MENYS

Així ho diu Nomdedeu i molta gent, que ja està farta d'aquestos líders. ¿Q tu no veus que hem tret menys en coalició amb gent que defensa Cuba i la legalització de les drogues?

Ja he sentit molta gent demanant la dimissió de Morera, jo em sume. Es que esteu enfonsant el Bloc, primer amb Compromisos (vegeu la davallada de regidors) i després regalant el puesto nº1 de les llistes a un partit nou, per cert, a qui també li regalareu la síndicatura del grup parlamentari.
I sense comentaris lo de Valencia ciutat.

Jo defense un Bloc amb personalitat pròpia!!!

Pere Fuset ha dit...

A l'anònim... supose que encara no has llegit el post de dalt. Et recomane que ho faces.

No crec que els mals del valencianisme polític vinguen de demanar la legalització de la marihuana. El BLOC de 1999 i 2003 ja la va demanar (igual fou això el que el deixà a la vora de l'èxit) i mentre jo siga membre del BLOC treballaré per a que continue sent així per que l'actual legislació em pareix hipòcrita.

No crec que esta situació s'arregle només amb dimissions, menys encara amb la del nostre diputat, rostre més visible i valorat. Crec que es pot tractar d'arreglar amb un major i millor treball i reforçant el lideratge col·lectiu amb noves incorporacions i també, per què no dir-ho, rescatant algunes persones molt vàlides per al treball del BLOC que en el seu moment no van estar suficientment valorades.

Jo també defense un BLOC amb personalitat pròpia. I ja posats m'agradaria que ací començàrem cadascú per no oculta baix l'anonimat la nostra pròpia identitat.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com