dimecres, 12 de març del 2008

La palmera del tsunami

Hui hem tingut Executiva Nacional al BLOC, com a secretari general del BLOC JOVE he tingut l'oportunitat de participar. He eixit moderament satisfet tot i que potser m'haguera agradat que haguèrem arribat a algun acord més concret. Ens hem desfogat durant hores parlant i hem fet autocrítica. Molta. Potser les conclusions han d'esperar una mica més una vegada resposades les idees del debat. Les receptes màgiques són vàlides per a Arguiñano i Harry Potter, però no per a la complexa política valenciana.
Jo mateix he parlat en veu alta, potser massa i tot. Ho necessitava i he volgut traslladar amb energia el sentiment i les sensacions de molta gent que no tenia eixa oportunitat. Trobe que tot i la vehmència les reflexions han tingut bona acollida. Siga com siga , com deia, l'autocrítica està feta i hem de posar més l'emfasi en l'afany de superar-se que en fustigar-se gratuïtament i menys encara en barallar-nos entre nosaltres.
Seria injust analitzar els mals resultats del 9-M fora de la tònica general del que ha passat a l'estat. Com ja vaig dir a l'anterior post ZP ha triomfat en la seua estratègia de mantindre captius a l'esquerra i el nacionalisme front a l'amenaça -per al nostre electorat ho ha estat- del PP. Nosaltres hem estat unes altres víctimes. Els vots, però, són de qui s'els guanya, no tenen amo i per tant que el prèstec siga recuperat amb interessos o que no ho siga està en les nostres mans. Seguint amb el simil d'estos dies, hem de treballar per a fer forta eixa palmera a la que poder agarrar-se quan ve l'ona gran... que no ho dubteu, tornarà. Això es el que ens hauria de preocupar i ocupar.
Trobe que és interessant, des de la prudència compartir algunes de les sensacions que he expressat en esta reunió. La primera d'elles passa per no culpabilitzar-se pel que s'ha fet sinó preocupar-se pel que no s'ha fet i pel que es podria haver fet millor. Com ja he dit, a un comentari de l'anterior post em pareix molt greu dir, com he vist per algun fòrum, per exemple que la campanya LGBT ha estat contraproduent i negativa. Crec que el problema no és fer campanya a l'ambient o tindre un web específic, el problema és no tindre web genérica i no haver fet campanyes de proximitat entre altres públics. Tampoc crec que la coalició siga cap problema tot i que potser ha estat una oportunitatd'una gestió millorable.
He parlat poc de l'estratègia. Sempre he sigut molt respectuós per als plantejaments estratègics adoptats pels congressos tot i tindre les meues pròpies percepcions al respecte que ja coneixeu. I he demanat eixe mateix respecte a la resta. Trobe que hi ha diversos camins legítims per a recòrrer amb l'ànim de fer gran el valencianisme. Si no millorem altres coses poc importa el color que adoptem, correm el risc de cremar qualsevol possible estratègia i a més més pegar tombs que desorienten al nostre electorat tradicional i potencial. Siga quin siga el camí, hem d'enviar missatges nítids i apostar unitàriament per una mateixa aposta, sense complexos i sense mirar arrere. Cal també pensar sempre en els mitjà i el llarg termini. En política existeixen diferències per a la ideologia, l'estratègia i la tàctica que no sempre contemplem. Les presses, l'ànsia i la improvisació no són bones conselleres.
He parlat també de l'oportunitat de disposar de dos - o de quatre- veus a les Corts Valencianes. Ho hem de fer millor encara del que ho estem fent tractant d'ubicar en l'agenda política qüestions que ni PP ni PSOE tenen interés en presentar. Se m'ocurrixen unes quantes i a vosaltres estic convençut que també. No podem permetre que la projecció mediàtica i social del nostre treball parlamentari es limite al guirigall del grup compartit amb EU a les Corts (situació que hem de resoldre de la millor manera possible ja). No hem estat durant anys treballant per accedir a les Corts per a permetre açó. Hem de fer política també des de la gestió.
També ha estat present la política comunicativa en la meua intervenció. He presentat 12 propostes que al meu entendre poden ser útils en l'intent per minimitzar el bloqueig informatiu al que ens condemnen els mitjans públics i privats valencians. Tenim recursos al nostre abats que hem d'optimitzar. En este sentit estaré especialment atent per vigilar que fem un bon treball.
He parlat també de metodologia de treball. El partit ha fet una aposta per la política des de baix cap a dalt i hem de treballar per a que el conjunt de l'organització ho assumisca com a propi.. És molt important que la manera de treballar responga a una planificació i que esta esdevinga un mecanisme de proximitat amb l'electorat fent-ho participar del nostre projecte. En este sentit encara tenim molt per treballar.
I també he coincidit amb la majoria en valorar l'oportunitat que tenim davant de nosaltres com a projecte. Amb una UV desapareguda i una EU que resisteix com a marca però que esdevé amortitzada com a projecte, el BLOC està en condicions de liderar el tercer espai al 2011. Un lideratge que ha d'exercir des del valencianisme progressista, tret diferencial del nostre projecte front al PPSOE. Com ja vaig plantejar en un post anterior no es tracta d'equidistància sinó simplement de posar en evidència el caràcter autònom del nostre projecte front a una dreta d'un valencianisme d'aparador i una esquerra mancada de discurs valencianista.
També he parlat de Congrés. És una paraula que sona molt ens alguns comentaris a blogs i fòrums i per tant considere que s'ha de pronunciar i valorar en una Executiva sense tabús. Trobe que cal un important revulsiu i una parada tècnica, com ja he dit però hem de ser conscients que existeix alguna alternativa també a la d'un Congrés Extraordinari. En qualsevol cas, de produir-se ha de nàixer de l'acord i el consens per a que , de celebrar-se siga una ferramenta més de cohesió i d'enfortiment del projecte. Sense riscos, amb garanties i entés com a oportunitat.
Amb estes reflexions , que ara sí, compartisc amb vosaltres espere haver posat un granet de sorra en l'apassionant treball que ha de fer el BLOC durant els propers anys. Un treball que no correspon exclusivament als organs de direcció sinó al conjunt de la militància. I més encara... també als simpatitzants, als qui per cert aprofite per convidar a fer una passa cap avant i participar activament. El valencianisme necessita enfortir-se i només ho farà si creixem. Si ho estàs valorant...anima't. En este sentit no hi ha cap dubte que units som més.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

No eixir a la TV en tota la campanya és com no fer-ne, ja se que no tenim cap ajuda però caldrà fer un esforç en este camp per a les properes

Anònim ha dit...

Lo de la crítica a la campanya a LGTB és un èxit, comentaris en contra només amaguen pensaments discriminatoris que no interessen a un partit progressista.
Objectiu: recuperar el taronja, i més ara que el PP ens el regala.
La coalició s'ha de dir "Bloc" o un nou nom unitari clarificador que no siga Compromís (que ens identifica amb els comunistes)(jo proposava "ViP" -Valencianisme i Progrés- com a exemple de marca, la gent no vota un Bloc-Iniciativa-Verds perquè no sap què vota, mentre que PP o PSOE ho diuen tot)
El grup parlamentari ha de canviar de nom. Compromís està mort.
Necessitem un líder carismàtic, si pot ser una dona. Morera és un bon secretaria general però ell mateix ha de ser conscient que com a número 2 o 3 fa un molt millor paper. Una dona de les comarques centrals, jove i amb carisma! o si no, l'alcalde de Muro o Alfred Remolar.
Congrés ja, o se'ns tirarà el temps damunt!
El vídeo era molt bò, però clar, si no eixim per la tele... pues ràdio, missatges de Isaura en Los 40... sí ja sé, diners... no sé d'on els traureu, peròi penseu que el PSOe necessita un tercer espai per conquerir el País tenint com a únic objectiu una majoria No absoluta del PP.
El 9 d'Octubre hem d'estar, no només el Bloc Jove. Les tradicions no es poden confondre amb blaverisme.
S'ha de fer arribar el missatge que ara Catalunya amb CiU i País Basc amb PNB parlen amb veu pròpia a Madrid, però els valencians han donat veu a Rajoy
El web del Bloc ha de canviar molt i molt, fins i tot el d'Iniciativa és més dinàmic

Nomdedéu ha dit...

Mai no encerte el punt. No he volgut dir res al meu bloc del que va passar ahi, més que generalitats. I mira que vaig fer una proposta que va ser acceptada... Però com sempre em renyeu pel que escric. I ara va i veig que tu expliques tot el que vas dir, i que aprofite per dir que va estar molt bé. Mai no ho encerte.

Pere Fuset ha dit...

Anònim no podem obsessionar-nos per coses que no estan a l'alcanç de els nostres mans. Cal aprofitar millor, aixó sí, tota oportunitat que ens siga plantejada per eixir a la tele. I aprofitar millor les noves tecnologies.

Per al de fer.nos militants...Lo de valencianisme progressista ho veig més com un bon slogan que com una marca electoral però en qualsevol cas benvinguda siga la proposta. El Congrés es farà per que cal un impuls per al treball dels propers anys però no crec que siga oportú que comencem amb el ball de noms. Morera ha de seguir al capdavant de la nostra organització amb un equip reforçat.Els valencians i les valencianes han donat veu a Rajoy i a ZP, però estos no es quedaran afònics en la nostra defensa. Nosaltres sí, haurem de cridar més per a ser escoltats des d'ací.

Nomdedéu, tens raó xe. He pensat però que seria positiu deixar vore que s'estan analitzant les causes en un moment de cert nerviosisme per part de la militància. Vist que les anàlisi eren amplament compartides m´he prés la llicència de trasnemetre, una part, que no tot. Gràcies igualment pel suport i el reconeixement.

Anònim ha dit...

Els resultats son roins. Hem de fer autocritica. Tenim temps: tres anys si Camps no dissol abans les Corts. Arribats a aquest punt, m'agradaria aportar una petita reflexio, amb la perspectiva que dona el temps.

Tots recordem que en el cicle electoral del 1999 al 2003 el Bloc va aconseguir el major suport en les urnes com mai havia aconseguit el nacionalisme valencia en tota la seua historia. La tanca del 5%, pero, va fer que un grapat de vots convertira la victoria en desfeta.
Poc despres de la frustracio del maig de 2003 hi hague un congres extraordinari que va dividir el Bloc en dos. Llavors es va optar per accentuar el caracter d'esquerres tot abandonant el discurs del tercer espai. Discurs que, no ho oblidem, havia conduit als resultats historics de 1999-2003. Des d'aleshores hi ha hagut un fracas electoral rere altre.
Aixo si, hem de reconeixer que el Compromis, encara que pactat tard i amb poca conviccio (sobretot per part d'EU) va evitar in extremis unes Corts bipartidistes i va donar al Bloc la tan ansiada veu parlamentaria. Pero, evidentment, no es el mateix tenir grup parlamentari propi que haver de compartir-lo. La teua veu no pot ser tan nitida com voldries perque has de condicionar-la a la resta de forces que integren el grup. A banda de l'espectacle lamentable de la lluita PCPV-IPV, que, si be en principi no te res a veure amb el Bloc, al final acaba esguitant tot el grup parlamentari.

El 1999, el 2003, creia fermament, amb il.lusio, que les coses es podien canviar. Que es podia acabar amb l'ostracisme politic al que ha estat sotmes el nacionalisme valencia des de sempre. El discurs de l'anomenat tercer espai em feia sentir identificat mes que mai amb el nacionalisme valencia. A hores d'ara, pero, no puc evitar tenir la impressio que el Bloc va a la deriva, cada volta amb uns companys de viatge diferents, amb una estrategia que no ajuda a transmetre un missatge clar als ciutadans. Quina paradoxa! Justament es el Bloc l'unica formacio en el panorama politic valencia que te un projecte solid de Pais, sense dependencies externes. Pero un projecte a hores d'ara desconegut per a la immensa majoria dels ciutadans valencians, qui son els que decideixen, a traves del seu vot, qui ha de regir el nostre futur.

He de reconeixer que en aquesta ultima cita electoral he acudit al col.legi electoral sense conviccio, amb resignacio. No he tingut ni forces per intentar de convencer els meus amics i coneguts perque votaren Bloc. Jo mateix no hi creia en la victoria. Almenys la meua veu testimonial es faria sentir en el recompte de vots. Quin consol!

Pero ara no es moment ni de laments lacrimogens ni d'excuses autocomplaents. Siguem optimistes, pero siguem tambe realistes. El Bloc ha d'aspirar a governar el nostre Pais. Per a aixo hem d'abandonar la marginalitat. Em referisc a no intentar atraure tan sols aquells sectors que ja estan convencuts, els quals, en un pais desvertebrat i sense consciencia com el nostre, son una minoria. Hem d'arribar a amples capes de la societat. Els ciutadans han d'identificar el projecte de Pais del Bloc com a propi. I no ho trobe tan dificil. Ho dire d'una manera grafica: tornem al taronja. Aquest es el nostre espai.

Anònim ha dit...

Ets un poc massa críptic, no?

Anem al gra. Què fer?

1 Cap coalició. Nosaltres sols (per a lo bo i per a lo roin), mirant a llarg plaç.

2 Clarificar les pròpies posicions socials. Presentar-se en societat com a socialdemòcrates (centre-esquerra).

3 Estructura interna provincial (compatible amb la comarcal).

4 Assumir tot el que és valencià i sentit majoritàriament com a propi (senyera amb blau, Comunitat Valenciana, AVE, fórmula 1, America’s Cup, pilota valenciana, falles, València C. F., paella, Himne de Serrano, etc.), però complementari a allò en el que realment creem (Muixaranga, quatribarrada, País Valencià, unitat de la llengua, serveis públics, etc.). Complementarietat i no exclusivitat.

O ens “adaptem” a la realitat o “morirem” d’inanició.

Anònim ha dit...

Pere, eres un Crak i al País Valencià en necessitem un grapat com tu.

Des de La Costera
Salut i endavant!

Anònim ha dit...

Totalment d'acord en totes les propostes de Vicent (així com en la motivació i explicació) excepte en el tema de l'estructura provincial.

Les províncies no són un element amb què s'identifique especialment la gent susceptible de votar una opció d'estricta obediència valenciana. Amb la província de València no s'identifica ningú, com és lògic per l'homonímia i per allotjar la capital, i al nord i al sud, aquesta identificació és més aviat pròpia de les ciutats de Castelló i Alacant i el seu "hinterland" però no un sentiment especialment estés (no inexistent però) ni a Elx, Benicarló, Dénia, Alcoi, Borriana, Vila-Real...

Per a tindre en compte aquest element, el BLOC ha de disposar d'uns lideratges clars i forts a Castelló i Alacant. Amb això i una presència a les diputacions provincials i uns col·lectius locals d'estes ciutats forts, em sembla que hi ha prou.

No obstant, segurament coincidisc amb Vicent en què l'estructura comarcal, malgrat la seua tradició al nacionalisme, no podran servir per articular territorialment el país. La millora dels transports i les comunicacions de finals del segle XX han canviat el panorama. Cal tindre en compte que les comarques es van definir entre els anys 70 i 80 i ja ha plogut molt.

Una futura llei territorial haurà de reconèixer-les oficialment a tots els efectes (històrics, estadístics, etc.) però el nivell supralocal de govern per al País Valencià han de ser una actualització de les quatre velles governacions forals. I no només per romanticisme històric, sino perquè s'han demostrat que tenen la suficient capacitat per articular el territori.

Nord o Castelló, Túria-Xúquer o València, Comarques Centrals i Sud o Alacant.

En conclusió, el BLOC ha de funcionar no amb provincies sino amb aquesta divisió supracomarcal de forma estatutària, doncs fins ara les "Federacions Intercomarcals" són voluntàries.

Salvador Martí

Anònim ha dit...

Per cert, Pere, m'agrada molt el logo de la senyera amb el nom de País Valencià. Precisament, quan estava a l'institut i em feien ràbia els llibres de text de "lengua y literatura española", m'entretenia dibuixat senyeres en blau posant baix País Valencià.

Crec que ja era "tercerviista" sense saber-ho ;)

Cuida't

Salvador Martí

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com