divendres, 25 d’abril del 2008

25 d'abril, amor i odi

Fa aproximadament un any, quan tot i ser el mes de maig la ciutat de València acollia la manifestació pel 25 d'abril , dos amics passejaven per les rodalies del Campus dels Taongers on tenia lloc un gran concert en record als 300 anys de lluita i cançons. Un d'ells passejava amb una estrelada valenciana, la històrica bandera de principis de segle passat per als qui reivindiquem una nació valenciana lliur i sobirana. L'altre, una senyera preautonòmica, la històrica senyera de les quatre barres que ens agermanen amb la Corona d'Aragó i que amb l'escut de Pere el Cerimoniós fou hissada pel Consell Preautonòmic del País Valencià.
La passejada no va acabar al concert. Una agressió covard, feixista i violenta els obligà a passar per l'hospital. Allà es van trobar altra gent que com ells havien estat víctimes dels qui pretenen usuarpar-nos als valencianistes l'apel·latiu per la violència del seu antivalencianisme.
A un d'ells encara li dec una senyera. Amb sort la recuperarà a Alacant. M'ho recorda mentre em passa un escrit. Diu que l'ha penjat a una d'eixes webs ultres que difonen l'odi gratuit. Li l'han censurat però m'autoritza, a compartir-ho amb vosaltres.

"Hola, companys,

com a bon valencià i agraït que sóc, d’eixos que tant vos agraden, vull convidar-vos a la celebració de l’aniversari d’una coneixença molt especial. Dissabte es commemora a Alacant el 25 d’abril. Recorde com just fa un any anava per l’avinguda de Tarongers, davant de la Facultat de Dret, cap al concert que es va celebrar al parking del campus. Caminava amb un amic, quan ens vam creuar amb quatre de vosaltres, que passareu de llarg sense dir res. Posteriorment vinguéreu corrent per l’esquena a saludar-nos, sense avisar. Com a conseqüència de la vostra gentilesa, vam acabar a l’hospital. Vosaltres se’n duguéreu una senyera que jo duia, supose que de record.

A l’hospital vam passar quatre llargues hores de revisions. A últim moment van arribar quatre xiques i un xic, catalans. Sembla que també van rebre la vostra benvinguda. Sobretot el xicot. Clar, s’entén, és la cavallerositat típica valenciana. Tots eren de Tarragona, llevat d’una, que era de Vilafranca del Penedès. Amb la penedesenca vaig encetar un contacte, primer per mail, després per xat, posteriorment per telèfon i, des de l’agost, al llit.

En total són ja nou mesos de sexe indescriptible, i en valencià. I tot gràcies a vosaltres. Mai no podrem agrair-vos suficientment la tasca que feu per unir més encara la gent dels països que parlem el nostre estimat valencià.

Per tant, vos convide amb molta emoció a la celebració del primer aniversari. Sou uns tios collonuts. Ah, per cert, els nostres amics del nord tornen. Sembla que els va agradar l’estada entre nosaltres. Clar amb gent com vosaltres és inevitable.

Va, continuem en contacte, que farem bona amistat.
Besets per a tots!!!

7 comentaris:

Andrea Kruithof ha dit...

Hola!
En primer lloc felicitats pel blog, el seguisc amb prou freqüència.
Jo seré una d'eixes persones que es plantarà en la manifestació amb una d'aquestes banderes que tant simbolitzen per a la nostra història.
No seria la primera vegada que ens porta problemes, l'any passat ens van donar un cop al cotxe per tindre l'osadia d'ensenyar-la per la ciutat.
Moltes besades

Et deixe ací la meua direcció per si t'apeteix fer-li una miradeta (es només una sugerència). www.andrealaloka.blogspot.com
Salut!

Nelo ha dit...

Boníssima carta. Com boníssima serà la manifestació i el concert de dissabte. Llàstima que els no hi vagen per por, la que no demostra tindre este xicot. La que no en tenim.

Anònim ha dit...

Com com?? qui té "sexe indescriptible" i no avisa? q cabróooo i jo sense saber-ho! si és que...com es diu en castellà "no hay mal que por bien no venga".

La violència, eixa maleïda fera que acompanya als cervells buits d'idees i als cors buits d'amor...

Albert Miret Ballester ha dit...

Una nit que va truncar moltíssim l'alegria dels qui várem estar per la vesprada reivindicant els nostres drets com a poble de forma lúdica independentment de les senyeres que duguèrem. Tandebò no s'haja repetit ni es repetisquen estos episodis.
Salutacions.

Anònim ha dit...

Deixem l'odi per als miserables.

Dolça la mani d'Alacant; em va fer reflexionar sobre la hipocresia d'alguns (gent de CAJEI amb la xaqueta de Zara -la ratllada que tenim un munt de gent- tirant ous al escaparador de Zara...Hola?) i sobre la bona voluntat de gent com la meua amiga Laura que em va ajudar a repartir pegates d'Ara Nosaltres per tota la mani.

Una salutació plena d'amor antifeixista

Faustí Barberà ha dit...

Benvolgut Pere:

M'agradaría vore't pel meu blog i dir la teua.

Estàs convidat.

Un abraç.

Pere Fuset ha dit...

Casperdut m'alegra molt, i no saps de quina manera, que hi hagen comentaris de dones joves per ací. El valencianisme té un gran déficit de dones. Algun dia parlarem d'això.. i serà prompte.

Nelo, t'agradà la nit del 26? ;)

Amadeu vaig conèixer a la xicona de l'autor de la carta. Em crec el relat.

Albert Miret, per fortuna sembla que enguany a Alacant no hi hagué cap incident.

Andreu la teua salutació final m'ha arribat al cor.

Faustí, je li he pegat una ullada al teu blog en alguna ocasió, continuaré fent-ho i si ho trobe oportú ficaré la poteta amb algun comentari.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com