Crisi

Les matèries agrupades amb el títol de ciències socials tenen per a mi una característica bàsica que permet identificar-les; són les que treballen sobre un terreny on les percepcions tenen la mateixa importància que les realitats. Les "aparences" esdevenen així "veritats" (i si voleu connecteu esta idea amb el meu anterior post).

Potser per això, amb un país com el nostre, on el PP manté pràcticament un molt efectiu control mediàtic i per tant sobre la percepció social de la realitat, la crisi econòmica s'ha fet sentir amb força. Això.. i la cruda realitat d' un país que, els encarregats de dissenyar-ho, han apostat per convertir en balneari d'Europa i solar de Madrid.

No us prenc el pél. Per a mi un dels indicadors més seriosos de que la cosa no marxa bé per al sector de la construcció - que ha esdevingut un insostenible motor de l'aparentment brillant economia valenciana els darrers anys- ha estat l'anunci de la falla Nou Campanar- sostinguda per l'empresari Juan Armiñana- d'una important retallada pressupostària per als propers anys. Vaja, que per molt de Capità Moro que un vulga ser, la rajola mana i s'imposa sobre el descomunal monument de suro blanc, hipertreballat i d'estètica cuidada anteriorment conegut com a falla.

Per la seua banda, Cuatro, la cadena de PRISA, realitzava fa unes setmanes un reportatge sobre la qüestió urbanística a l'estat. Explicaven el fenomen del Pocero com a paradigma mentre que pel que fa al nostre país es centraven en la fallida de Llanera. Explicaven com la crisi afectava ja a altres sectors més enllà dels milers d'obrers que es queden sense curro. Davallen les vendes d'electrodomèstics, i posaven en apurs a electricistes, fusters, llanterners.. en una espiral perversa que no deixa lliure ni als cambrers o els venedors de premsa. Amb tot el consum no queda immune i tota l'economia es ressentix.

La bambolla immobiliària si més no, es desunfla i aquells que decidiren especular (comprar bens immboles per a vendre més car), evitant així còrrer els riscos propis d'una economia productiva, comencen a tindre problemes per a tindre garantit el reembossament de la inversió inicial. El joc ja no és tan segur com ho ha estat en temps pròxims però amb tot l'habitatge no esdevé assequible i menys encara amb les creixents dificultats per a que els bancs et concedisquen una hipoteca.

La crisi, o si ho preferiu, la desacceleració econòmica tal i com l'ha batejat Solbes, a terres valencianes té unes conseqüències econòmiques innegables, més enllà del debat sobre la magnitud de la tragèfia però no són les úniques. S'en deriven de socials i fins i tot de polítiques.

A un país on la rajola, amb certa pinta de gavina, ha comprat voluntats polítiques, compromés actuacions urbanístiques i motivat casos de transfuguisme i mocions de censura d'alguna manera ha d'afectar el terratrèmol. I el moviment sísmic econòmic pot ser el preludi d'un canvi. no sabem a què, i per tant tampoc si a millor o pitjor.

En qualsevol cas des del valencianisme polític hem d'estar alerta. Tenim la consciència tranquil·la i l'hemeroteca a favor. Potser ens hem passat molts anys fent el paper waterpartys amb el que tant funestament ens han volgut presentar els nostres adversaris, però dissortadament ara tenim l'oportunitat de demostrar que alguna base teníem per a posar el crit en el cel.

No obstant no ens hem de quedar amb això. És el moment d'incidir en la societat valenciana amb un missatge econòmic clar i crític amb l'actuació (i manca d'actuació) de populars i socialistes. ës l'hora de fer visible que el valencianisme té interés en reactivar la nostra economia des d'una alternativa sólida, sostenible tant social com mediambientalment i sobretot, autònoma respecte als sospitosos "booms" que acaben fent esclafit.

Jo ara per ara em reconec analfabet en la qüestió i per tant incapaç d'aportar massa en el disseny d'esta alternativa. Doctors té l'església i persones expertes tenim al BLOC que poden aportar molt més. Caldrà escoltar a estes persones, a elles i a moltes altres puix és una esplèndida oportunitat per a demostrar la nostra capacitat de diàleg amb la societat valenciana.

Jo per la meua part, com a jove valencià, tinc interés per saber si la rajola untada amb Nocilla és nutritiva, per que d'altra manera, comença a quedar palés que no em donarà per a menjar.

Tweet