dilluns, 7 d’abril del 2008

Som Espanya

Les coses clares. La major part dels valencians i les valencianes tenen una consciència nacional sólida i clara i està és l'espanyola. La identitat valenciana existeix, i importa (i tant que importa!) però, subjau com a identitat regional sobre la qual precíssament es sustenta l'espanyola. Per a la major part de la societat valenciana... ser valencians és la seua manera de ser espanyols.
La retòrica habitual de "som una nació oprimida i segrestada" per al cas valencià és senzillament desmesuradament generosa. Potser el nostre poble patix d'amnèsia col·lectiva i de manca de voluntat, però fa molts anys que deixà d'estar oprimit i si ha estat segrestat ha desenvolupat un simptomàtic Síndrom d'Estocolm, és a dir, la fascinació per qui el té captiu. Els valencians i valencianes, majoritàriament, són hui espanyols (o valencianyols) amb gust.
Els i les valencianistes sóm, així doncs, l'excepció, i sent conscients d'este fet no tenim a priori motiu per tirar la tovallola i abandonar el somni davant una cruda realitat. El País Valencià com a nació, la "nació valenciana" és factible precíssament en tant que hi ha nacionalistes valencians, persones amb desig de construir-la.
Sempre he pensat però que negar la realitat és la pitjor estratègia per a transformar-la. Obviar-la, ignorar-la, està a les antípodes de comprendre-la i aprofundir en el coneixement que, per contra sí són, o poden ser, útils per a plantejar una alternativa en clau nacional per al poble valencià.
Tractar d'incidir en la societat valenciana actuant com si estiguèrem en Catalunya, País Basc o fins i tot Galiza, que sí tenen una conscinència nacional pròpia i diferenciada considerablement significativa no és útil. És partir d'un apriorisme erroni. És caure en un miratge que és a la vegada parany i entrebanc per establir un diàleg efectiu amb qui ara manté una identitat nacional diferent a la nostra i a qui per tant, hem d'aspirar a convèncer... per a vèncer.
O assumim quina esdevé la realitat del nostre punt de partida per tal de redreçar-la o ens sumim en una borratxera nacional tan feliç com inconscient. Amb la segona opció, com a molt podem aspirar a construir la nació "dels valencianistes" però no mai la dels valencians.
Ara, hui per hui, açò és nacionalment espanya, i ho és tant o més que Andalusia o La Rioja. I resulta obvi que si des del valencianisme volem contribuir a que açò siga una altra cosa, o ho siga d'una altra manera, hem de treballar dur per sumar noves voluntats.
No crec per tant que el País Valencià necessite una aposta més nacionalista, No ens cal ser més nacionalistes, en tot cas haurem de ser millor nacionalistes. I crec que eixe "millor nacionalisme" és el que connecta millor amb els seus connacionals. Si no... "pa què?".
Potser el títol és, per obvi, una provocació. No obstant només els necis miren el dit quan algú apunta amb ell cap al cel. I jo no és que siga massa sabudet, però neci.. tampoc.

12 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

"millor nacionalisme", bé, és un concepte interessant. Jo també crec que en l'estat de consciència nacional actual, no es tracta de fer més nacionalisme, sinó tot simplement de fer un nacionalisme apte per tots els públics.
Per dir-ho d'alguna manera, ací i ara, no toca un discurs soberanista que practicament ningú ni subscriu ni seguiria, sinó un discurs potent de reivindicació d'imfraestuctures, també culturals, reivindicació econòmica i fiscal...escoles, hospitals, les coses que són tangibles i que resolen problmes a la gent.
Es tracta de que ser valencià siga millor que ser "valencianyol".

Pere Fuset ha dit...

Enric, m'alegra que entengues el que vull dir. No per que pense que sigues bobet sinó per que reconec el caracter provocador del post. Coincidisc plenament amb les matissacions que apuntes. Molt especialment amb el punt final.
Nacionalisme fa referència a nació, i per a un nacionalista cívic, la nació la conformen les persones; la societat valenciana. Per això un "millor nacionalisme" és un nacionalisme més connectat amb la nació. Al nostre cas , un millor valencianisme és connectar millor amb els valencians i les valencianes. Això però té implicacions que al meu parer el valencianisme no sembla tan disposat a assumir. Per exemple passar d'alliçonar com tantes vegades fem a assumir. Pense per exemple en qüestions de caràcter identitari que és un àmbit fonamental per al nacionalisme.

I jo tampoc no demane a aningú que abandone el seu sobiranisme, de fet abans que nacionalista jo mateix em considere sobiranista, però també crec que a l'hora de fer política haurñiem de començar a diferenciar millor entre ideologia, estratègia i tàctica.

Albert Miret Ballester ha dit...

Coincidisc amb este plantejament que fas Pere i amb la reflexió d'Enric. De fet quan apunte als qui em coneixen que sòc sobiranista, sempre els dic que ara per ara això ès secundari si tenim en compte que no tenim a la majoria del poble darrere.
Ara el que cal ès que els valencians vulguem ser com a mínim iguals que la resta de l'Estat.
Posarè un exemple si se'm permet: este cap de setmana tindrà lloc a alacant el fórum universitari que organitza el colegi de l'ONCE i per això oferix transport des de València, Murcia i Cartagena però bet acì que les comarques del nord no apareguem en cap moment. Qué podem fer?
Explicar-li als organitzadors que nosaltres no hem d'estar en inferioritat de condicions i per això proposem messures com ...
Ho comente perquè certa persona propera m'ha dit que perqué he de protestar si total sols vaig una volta cada x temps per allà. Doncs molt fácil: perquè no sòc mès que ningù però tampoc menys i si murcia i Cartagena tenen transport fins alacant, els de castelló tambè volem tenir eixe servei ja siga finançant els bitllets o d'altres alternatives per arribar almenys fins al cap i cassal.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord Pere. No podem oblidar mai que no estem construint una nació de nacionalistes sinó una nació dels valencians.

Preguntem-nos...Quin atractiu pot vore un valencià en un projecte com el nostre tal i com l'estem plantejant ara mateix? Tot fa olor a conflicte, teories, lliçons, poca confiança en les nostres possibilitats...

Tenim més ingredients dels que pensem, però ens resistim a cuinar-los... i si continuem així algun dia ens adonarem que s'han podrit... en fi.. :P (perdoneu la metàfora que és prou roina, ja ho sé hehehe)

Pere Fuset ha dit...

Albert, clar està. A més a més a banda de sobiranistes som democràtes i per això pretenem accedir a l'exercici de la sobirania mitjançant el dret a l'autodeterminació.. així doncs... no ens hauríem de precupar una miqueta més en convèncer a més gent. o es que confiem en que la gent s'enganye de papereta en eixe hipotètic escenari?

Taronget d'acord i el símil no és gens roïn. En qualsevol cas tampoc no ens fustiguem en excés. Trobe que la gent pot vore molt de positiu en el nostre projecte. Ho poden vore amb facilitat a Carlet, a Castelló, a Sagunt , a Oliva, a Torrent, a Gandia, a l'Olleria. El problema es a nivell nacional on els condicionants ideològics són majors. Però efectivament hem de trobar alguna estratègia que ens permeta visualitzar-nos com una opció útil i en este intent hem de ds soltar-nos del llast que comentes.

Anònim ha dit...

a nivell nacional hem de parlar clar, primer que res saber qui som, i quan ho sapiguem, contar-li-ho als valencians de la forma més atractiva possible, per exemple així:
http://www.youtube.com/watch?v=7GFQsHcNQuk&feature=user

Anònim ha dit...

Això amadeu_horta: Nos movemos hacia otra IZQUIERDA, otra política, otra navarra.
No nos movemos hacia el centro!

Rosella ha dit...

perfecte pere!
m'ha encantat aquest post...
endavant amb les teues reflexions!!

Ara més que mai ARROMANGUISME!

Miquel ha dit...

Exepte el títol. M'ha agradat moltísim l'article. És el que porte pensant desde fa anys. Gràcies de nou per fer públiques les meues inquietuds.

"haurem de ser millor nacionalistes. (...) Si no... "pa què?"." Efectivament: per a gestionar l'autonomia com fa el PpPsoe ja estan ells, i mai podrem fer creure a un lector acrític de EMV o LP que ho fem millor, cal regenerar el nostre país diguent prou a la corrupció (independència radical de poders, auditories obligatòries per llei, policía autonòmica i/o secció de policía fiscal), diguent prou al vot útil (proporcionalitat, dret vot transferible) i diguent prou al colonialisme com per exemple, ara que està d'actualitat, el de Xina amb el Tibet (solidaritat si; expoli fiscal no) i axì enllaçar-lo en el que patim nosaltres (que si, que ja se que no és tan salvatge).

Així és com implementaria el que proposes al teu article: atraure la gent honrada, que està en contra del vot útil i que és solidaria.

Anònim ha dit...

Pere, moltes de les coses que dius en este article ja les haviem dit la gent del BdC als nostres documents que tothom té al seu abast en la xarxa. M'alegra que coincidisques amb nosaltres. cal ser "millor nacionalistes", fins i tot, diria valencians amb els peus en terra, però no nacionalistes vestits de "lagarterana" lletuga...
Ara, et reconec que ho veig negre, molt negre...No tenim espai a l'esquerra del PSOE -a les dades electorals em remitisc- i, segons il·luestres i saforencs sociòlegs, tampoc a la dreta del mateix...ergo...

Anònim ha dit...

Anònim diu: Ara, et reconec que ho veig negre, molt negre...No tenim espai a l'esquerra del PSOE -a les dades electorals em remitisc- i, segons il·luestres i saforencs sociòlegs, tampoc a la dreta del mateix...ergo...

Serà que no hem de buscar el nostre espai fixant el PSOE com a referència... ni a la dreta ni al centre ni a l'esquerra del PSOE... un espai propi i autònom.

Anònim ha dit...

Anònim ha dit: "Això amadeu_horta: Nos movemos hacia otra IZQUIERDA, otra política, otra navarra.
No nos movemos hacia el centro!"

Parles com si jo haguera dit ací o en cap altre lloc que hi ha que ser un partit de centre, ( et dic d'entrada que no crec en l'existència del centre polític, com a molt en parle de centre-esquerra i centre-dreta).

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com