dimecres, 21 de maig de 2008

El mos valencianista

Este plujós més de maig, (el més plujos, diuen, des de que algú ho registra) paradoxalment estic de sequera al blog. Sempre he dit que quan no tingues res interessant a dir és millor callar i així ha estat durant estos dies. No obstant l'article de Ferran Belda ha esdevingut un motivador transvassament de motivació, o si ho preferiu una "conducció temporal" d'esta, per a escriure al Veges Tu!.
Tindria jo 20 anys quan vaig escriure al Levante-EMV un article referit al PP amb el títol de "Neomaulets de centredreta". Era el 2003, i pareixia que Camps volia aprofundir en l'estratègia encetada anys arrere per Zaplana qui havia arribat a dir, en declaracions a la premsa que "Hay sitio para el nacionalismo moderado en el PP" i organitzava conferencies amb el lema "¿Es necesario un partido nacionalista valenciano?". Pel camí el PP regional s'havia engolit a UV just quan esta tractava d'abraçar el camí del trellat comandat per Villalba. Fins i tot algunes de les esperances blanques del nacionalisme valencià tricolor , com Bertomeu o Ramón Llin es muntaren en la gavina com també ho havia fet Blasco, anteriorment dedicat a intentar eixa utópica Convergència Democràtica Valenciana.
Vaja, que Camps tenia el camí (z)aplanat per a fer del PPCV el referent del valencianisme de centre dreta i no dubtà en xafar l'accelerador. Sense dolços de nata ni coques de bull, però si per a sorpresa de la classe política valenciana, el Molt Honorable s'estrenà en el càrrec jurant els Furs. Poc després la Declaració pel valencià d'Ares del Mestre, tot i que lletra morta de facto, li va valdre, com temps després s'ha sabut, una reprimenda del partit prévia acusatio de Zaplana. I què?
Durant tot este temps el PP valencià ha desenvolupat una intel·ligent estratègia electoral que l'ha dut a presentar-se davant la societat valenciana com l'únic partit que defensa els interessos valencians. I poc importa si és o no ho és puix allò cert és que ho pareix i en política és el que compta.
Ara, aprofitant la desconnexió Ferraz-Blanqueries, el PP continua tensant la corda del victimisme reivindicatiu davant Madrid/PSOE i ho fa per on més mal els fa a Madrid/PSOE: pel finançament. Per a més inri, ho fa cercant la complicitat de Montilla. Quan està més clar que mai que, com recorda Josep Vicent Boira l'anticatalanisme ens costa diners, Camps no té problemes en parlar amb el veï de dalt tot i que siga en castellà.
Belda, podia haver fet més sang al seu irònic article recordant al públic, per exemple, que Gonzalez Pons en la passada campanya va demanar expressament el vot a l'electorat del BLOC. O que a la campanya del 2007, el PP ja va organitzar un acte d'exaltació valencianista a l'Ermita de Sant Jordi del Puig, que com si d'un Aplec del darrer diumenge d'octubre es tractara, arrancà amb els versos de Vicent Andrés Estellés.
Em pense però que Belda l'erra al considerar tot açò com una amenaça per al projecte del BLOC. Tot i que és una lectura legítima trobe que també ho és la de pensar que al remat, l'estratègia del PP pot ser una baló d'oxigen per al nacionalisme valencià més estricte i genuí.
Ho pot ser en tant que normalitza un cert discurs de reivindicació a una escena política valenciana més acostumada a ofrenar noves glòries a Espanya que a parlar de balances fiscals i déficit. I que el discurs hegemònic incloga en l'agenda oficial determinades qüestions fa menys marcià cert discurs.
I ho és, o ho pot ser, sobretot en tant que palesa la manca d'alternativa per l'altre costat d'un l centre que té copat el PP. Ja vam parlar d'esta oportunitat a propòsit d'aquell informe socialista que deixava entreveure l'existència d'una important bossa de vots disposada a canviar de cistella.
La qüestió és que una vegada més el fet que la balança es decante pels mals auguris de Belda o per la visió més optimista que propose està en les mans del BLOC i en l'èxit de visualitzar-nos com el valencianisme progressista.
Jo per la meua part no tinc pensat fer-me amb el carné del PP, malgrat la insistència de ma iaia materna, que amb molt de carinyo, ho intenta setmana rere setmana. Sap que no ho té fàcil per que com li recorde habitualment no només ho parec, també ho sóc de valencianista.

8 comentaris:

Amadeu_horta ha dit...

Gran part de la gent d'UV, ha estat engolida pel PP amb el pas del temps. Les desembarcades de gent d'EU al PSOE també han sigut de certa importància al llarg dels darrers anys. A més, sembla que el "tsunami bipartidista" convida a la rendició dels partits menuts. Si a tot açò li sumem la deriva del PP valencià que més que un partit "catch-all" sembla ja el partit únic d'un règim dictatorial i que sembla moure's ara cap a la gent del BLOC, la cosa es complica més encara. Per tant, les conclusions que a priori es podrien traure, són que la gent del BLOC més tard o més prompte acabarà picant sola cap al PP(segons Ferran Belda)o cap al PSOE (segons la lògica esquerra-dreta).

Però la realitat no sempre és lògica i és que si Ferran Belda s'haguera trobat a Morera i li haguera fet eixa pregunta que tantes ganes té de fer-li (¿cuanta gente del Bloc se os ha pasado al PP?) s'haguera trobat amb una resposta clara: CAP. I és que resulta que el BLOC és com el Barça. el Barça és més que un club. El BLOC és més que un partit. I això alguns no poden entendre-ho. El valencianisme és un moviment, un moviment que va més enllà de les sigles, el BLOC és un instrument i si l'instrument demà es trenca despusdemà en tindrem un de nou. Els valencianistes som els valencians que es senten valencians en tot allò que fan. Tenim consciència de país, voluntat de creixement, esperit de superació i sobretot tenim paciència. Al llarg del temps ens han manipulat, ens han enganyat, ens han arraconat fins i tot ens han assassinat. I al 2008 ací estem. I sincerament estem molt millor que abans. Tal vegada si Ferran Belda fera una ullada analítica al nostre moviment fliparia en colors, se li cauríen els esquemes seria incapaç d'entendre com potser que hi hagen tants joves, o que malgrat les dificultats sempre acabem eixint endavant. Segurament als 90 algú va escriure un article paregut dient que la gent de la UPV acabaria clavant-se en el PSOE o en EU. Jo crec que ara com llavors, no ho entenen. No entenen que el valencianisme està ahi, estava i estarà. Perquè si no han pogut acabar amb nosaltres amb bombes, tampoc no ho faran amb estratègies puntuals, i molt menys si eixes estratègies venen de la mà de la dreta espanyola. Però ells no ho entenen i segurament moriran esperant la dissolució del valencianisme com si fos un glaçó de sucre en un got d'aigua. Però el valencianisme no és un glaçó de sucre, és una taca d'oli, i això ells no ho entenen.

BLOCJOVECalp_Admin ha dit...

Bon post/article.

Per cert no eres l'únic al que li diuen que és faça del PP, ací tinc jo al meu tio que m'ho recorda de tant en tant. Però pel mateix motiu que tu (i molts altres també la veritat XD), no sóc del PP.

rosella ha dit...

molt bona entrada i millor resposta d'Amadeu...
ànim i a arromangar-se ( jo començaré quan acabe d'opositar! )

Anònim ha dit...

Peguem-li la volta al calcetí.

A mi em passa justament a l’inrevés, quan veig a determinades persones del PP del meu poble pense: Què collons fa este tio en el PP? Estic segur que si al nostre País hi haguera una força com CiU determinats peperos estarien en ella. Però no hi ha eixe partit.

A alguns amics i coneguts del PP els ho he arribat a plantejar: Com estàs tu en el PP? Tu t’ho creus tot això? La seua resposta és quasi sempre la mateixa: No coincidisc del tot, però de centre-dreta ací no hi ha més que un: el PP.

Són gent raonable, democràtica, moderada i fins i tot relativament valencianista (i de centre-dreta, clar), i “no tenen més remei” que apropar-se al PP. Segur que tots en coneixem uns quants així.

Una cosa està clara: al BLOC mai entraran, però... i si existira un partit de centre-dreta valencianista? No seré jo qui cree un partit així, però tampoc voria amb mals ulls la irrupció d’una força nacionalista de centre-dreta.

I ara vé la pregunta del milió: Per què no es llança a fer política la Unió Democràtica del Poble Valencià (UDPV)? Per què només hi romanen en l’àmbit de les tertúlies de saló, els actes interns i els cafés de sobretaula?

La presència de la UDPV en el panorama polític valencià faria més por al PP que no el BLOC. I camp per a créixer en tenen un bon troç.

Fins i tot podríem trobar-nos algun dia (BLOC i UDPV... Bloc i Unió... BiU).

rellamp ha dit...

al que està acostumat a rebre pals, se l´endureix la pell i nosaltres la tenim de ben grossa, per això resistim, estem fets de bona pasta, tens raó amadeu, sempre estarem ahí.

El llaurador de l'horta ha dit...

La presència d'UDPV afectaria al Bloc de manera molt directa.
Eixe votant "valencianista" del PP, és el típic blaveret i normalment anticatalà... com Unió Valenciana en els seus temps.

Albert Miret ha dit...

Discrepe en que al PP sols el voten valencianistes anticatalanistes i blaverets; com ja s'ha dit tambè conten amb persones relativament valencianistes que disortadament no troben lloc a cap força valencianista que cope l'espai de centre-dreta.
molt bona entrada Pere i la resposta d'amadeu.

sebastia giner ha dit...

M'alegra molt que algú haja contestat al senyor Belda. Aquell article em va copsar molt i ja ho he escrit a algun altre blog del BLOC. Que ens deixen fer camí i que no ens posen pedres eixos que també poden ser dels nostres. Venim de ser primer cuatre gats i ara no tire la tovalola malgrat els resultats electorals. No sóm veletes que anem segons bufa el vent. Ens uneix el nacionalisme no centralista i això dificulta molt que forces amb l'oficina central a Madrid o Barcelona (tan centralista el primer com el segon.. que es miren el melic i el profit)ens facen desaparèixer.Salut, força i endavant