divendres, 30 de maig de 2008

La cruïlla de Rajoy

Sobre eixa crisi que patix el PP i que per a Canal 9 no existix he sentit moltes anàlisi. però de tot el que he sentit el més encertat, per a mi, és el que el gabinet de ZP li va regalar al president espanyol. Deia així :"unos quieren cambiar de lider para hacer la misma política y otros quieren cambiar de política para mantener al mismo lider". Això, segons Zapatero era el jeroglífic del PP.

Divendres passat un grup de militància del PP es concentrava a les portes de Gènova per a traçar una trinxera ideològica i paradoxalment, o no tant , evitar qualsevol típus de renovació en el discurs del PP a costa d'exigir-la orgànicament. La concentració reclamava el cap de Mariano Rajoy. Plovia més dins que fora de la seu dels populars i la gent aplegada a les portes li tirava per cara al lider tot l'argumentari que ell mateix, durant 4 anys havia emprat com arma electoral d'oposició al govern socialista.

Al carrer el nacionalisme espanyol conservador més ranci barrejava càntics de suport a Maria San Gil amb altres de "dimissió, dimissió". Cridaven mentre enlairaven les mateixes banderes i pancartes, ara reciclades, que van fer servir a les manifestacions de l'AVT i els bisbes. "Lo que gane por la izquierda lo perderá por la derecha" declarava una militant emprenyada als periodistes d'Antena 3. Tots i totes acusaven al lider d'alta traïció a tot allò en que creuen i que durant la darrera legislatura Rajoy ha defensat. I tot i que no menys esperpèntic no deixa de parèixer-me un exercici de coherència per part de la militància del PP.

Durant els darrers anys el partit de Mariano and cia ha sembrat la burrera populista i, una vegada més els efectes perversos, fan acte d'aparició. Errada de càlcul? Amb el seu discurs han creat un monstre (o li han donat oxigen, que l'extremadreta a l'estat espanyol no és precisament nova) que ara vol cobrar-se la vida del progenitor, o si més no, tutor polític.

Però vertaderament hi ha un canvi tan marcat en l'estratègia de Rajoy?
Els darrers 4 anys hem assistit a una estratègia belicosa i agressiva , d'oposició molt hostil i visceral, pensada en mobilitzar al màxim al seu electorat i fidelitzar-ho mancant dos bàndols ben clars, els bons i els roïns, a la política estatal.

Rajoy, forçat pels resultats electorals del 9-M és ara conscient que això no serà mai suficient per a vore a la gavina sobrevolar novament Moncloa. Vol obrir-se a una imatge de capacitat de diàleg que els socialistes han sabut representar. I vol adreçar-se més enllà de l'espai consolidat per a optar una majoria suficient per governar a l'estat. Per assolir-la li caldrà guanyar la confiança d'una part de l'electorat potencial que ha pegat a fugir espantat pel dur discurs dels darrers 4 anys.

Què ha de fer un dirigent polític com Rajoy?
Pot fer cas de la fidel massa social que li reclama continuïtat amb un discurs com l'actual que l'ha garantit una gran mobilització del seu electorat però que l'ha deixat fora de la Moncloa.

O pot arriscar-se a cercar una via de moderació, que li permeta penetrar o recuperar altres espais i contrariar així al monstre d'essències i passions enceses que ell mateix ha contribuït a enfortir.

El públic més fidel a este blog sap que en realitat, en este cas, la resposta me la bufa. El públic més fidel però també més enrevessat creurà, a més a més, que la pregunta té trampa.

PD. Per si us interessa jo crec que Rajoy ho té magre i que hauria de plegar, puix no té credibilitat per a fer el pense que hauria de fer, que és l'opció B, després d'haver estat abonant durant 4 anys l'estratègia antagònica. La paraula però la té la militància del PP. Ja s'ho faran...

2 comentaris:

rosella ha dit...

a mi també me la bufa!

BLOCJOVECalp_Admin ha dit...

Puix jo m'ho passe rebé veguent l'espectacle!