diumenge, 27 de juliol de 2008

Davant el Congrés del BLOC (I)

Declaració d'intencions davant el Congrés del BLOC.
Estem a només 7 mesos d'un important Congrés del BLOC. Un congrés que ha de servir per a reajustar-nos de cara a un nou cicle, a priori no especialment amable per al valencianisme. I si m'ho permeteu, per a molt més del que han servit els anteriors conclaus si volem evitar alguna cosa més que una frustració col·lectiva a les quals estem tan acostumats i acostumades.

Parlant clar, si el congrés de febrer no s'aprofita com cal i es convertix en una simple funció mediàtica orientada a ocupar un titular de columna a la portada del Levante-EMV, el BLOC tindrà problemes no només per a créixer sinó fins i tot per a mantindre la seua presència institucional. No és moment de "lios" em diran alguns, i tenen raó, de fet mai ho és. Este ha de ser el moment però d'una autèntica revolució.
Sí, sí, heu llegit bé, revolució! Però calma que ens coneixem! Al valencianisme les "revolucions" acostumen a quedar-se en motins superficials sovint belicosos i violents (entengueu-ho amb ànim literari) que lluny de contribuir a la liquidació de les capelletes les consolida tot augmentant l'escletxa i frustrant els canvis necessaris.
Trobe que el Congrés del 2003 és la millor prova del que us dic i les seues conseqüències han estat notables durant anys. Amb el temps però tots i totes podem tindre suficient perspectiva com per a reflexionar sobre què és el que es va fer malament i ....què és el que es va deixar de fer bé. El passat Congrés, potser per això de les tendencies pendulars, i amb no pocs esforços, fou per contra el Congrés de la tranquilitat, amb la tria d'una direcció ampla liderada per Morera es legitimà una estratègia que ens ha permés arribar a les Corts de la má del Compromís, però que a jutjar pel que hem vist els darrers mesos, potser se'ns ha quedat estreta. Per al del 2009 desitge un escenari de revolució, que no de guerra, i d'il·lusió col·lectiva, que no de "pau dels cementeris".

Així, la revolució que reclame és, no ho amague, una revolució pactada i tranquila. Una revolució amb molt de suma de complicitats en torn a uns objectius polítics i organitzatius, (vaja, el que es coneix com a "projecte"!) ,amb molta pedagogía però poc contuberni, amb molta empatía i prudència però poca por. Una revolució transparent que pose les cartes damunt de la taula i que implique un enriquiment i renovació dels lideratges des d'una perspectiva generacional.

Este precíssament ha de ser un dels màxims objectius que la militància del BLOC hauríem de marcar-nos de cara al proper Congrés. Renovar sense excloure, visualitzar noves cares sense la necessitat de tallar colls. Ningú, i menys encara l'actual direcció i el propi Morera, no hauria de tindre por a esta paraula: Renovació. Haurem de treballar per a generar eixe clima que ho possibilite sense traumes, per a que fins i tot puguen liderar-la. Hi ha escenaris que només poden ser possibles amb la inclusió de nous protagonistes. I d'açò, en parlarem, ho promet.

A nivell estratègic és obvi que també calen canvis tot i que com ja he dit en altres ocasions em pense que l'ideòleg que tothom portem dins ens fa massa sovint despistar-nos entre debats poc pràctics sobre els quals mai es concreta una pràxis definida. Com deia, em pense que era Azorin, als valencians ens perd l'estètica. Ho diré clar i ras, la revisió estratègica és condició necessària però no suficient per a la revolució que este partit necessita. Al meu entendre cal posar l'accent en altres fronts complementaris per poder traure tot el suc a qualsevol aposta estratègica.

Una aposta que, en qualsevol cas, que connecte amb els nostres valors fundacionals i ubique en termes similars als que ho fa el meu company Natxo Bellido, en el terreny del valencianisme progressista; l'espai d'un ambiciós nacionalisme valencià, conciliador i plural, que no renuncia a la construcció nacional però que es mostra pragmàtic i que ideológìcament nada "a l'esquerra del centre".

Però sobretot, siga quina siga l'aposta definitiva cal evitar tant els viratges bruscos com les indefinicions sostingudes i la "boca xicoteta" que generen rebuig i desconfiança entre l'espai propi i el de "la terra promesa". De res no ens servirà afirmarnos X si després ens acomplexem quan tenim l'oportunitat de ser percebuts com a tal. Afinem bé per tant què vol ser de majors per que la nostra aspiració no pot ser una altra que la parèixer allò que en realitat som.

I en este camí, no descarte les complicitats amb altres forces amb les quals puguem compartir projecte. Però en este sentit també cal fer una reflexió seguint l'esperit que va portar al valencianisme polític a configurar el BLOC. com a casa gran del valencianisme progressista. Es pot avançar convidant a nous agents a incorporar-se? Si la resposta és sí, hauriem d'estudiar-ho amb atenció per oferir-li a l'electorat alguna cosa més que les habituals coalicions amb data de caducitat que, tot siga dit, tampoc no hem gestionat del tot encertadament durant la nostra breu història. (Mai hem anat en solitari, és cert, però per a mi açò no suposa tant del vertader problema és que poques vegades hem repetit soci!!!)

Com dic, però, calen molts altres canvis, els del dia a dia del partit, de la seua cultura organitzativa, del seu funcionament intern, que han de ser revisats i que esdevenen en realitat l'autèntica revolució, la de els maneres de fer i de treballar. Alguns d'ells els hem comentat en alguns moments. A mode dé presentació esmentaré alguns.

Cal per exemple una molt més eficient aposta comunicativa i obrir-nos a la Política 2.0; cal consolidar el BLOC com a projecte nacional (amb totes les conseqüències que s'en deriven, que no són poques tot i que de vegades la frase puga parèixer una simple consigna); cal donar a la militància les ferramentes per al seu treball i invertir en formació; traduir al valencià allò dels "think tanks"; explorar noves fòrmules de finançament i reforçar les previstes; donar servici i coherència a la nostra xarxa de representació municipal, treballar per projectes amb objectius quantificables, mesurables i evaluables; cal que la nostra política quasi quasi artesanal estiga una mica més professionalitzada; actuar sempre que siga possible, com a moviment, amb la complicitat de la xarxa valencianista; combinar la nostra millor gestió amb fòrmules que estimueln la participació de l'electorat i la defensa de les nostres polítiques; afavorir la implantació i el creixement de la militància; cal tindre veu argumentada sobre totes els temes que marquen l'agenda política valenciana però molt especialment sobre aquells que més preocupen al nostre electorat tradicional i potencial; redactar i aplicar (però de veres, no com sempre!) projectes estratètics per a les grans ciutats...
Espere no haver-vos atabalat amb tanta consigna poc concretada. Temps tindrem per desvolupar les idees i debatre-les si s'escau. Per ara només he pretés fer una declaració d'intencions sobre el que pretenc ajudar a impulsar dins de les meues possibilitats i en coherència amb la meua idea de revolució profunda, tranquila i transparent per al BLOC.

Em consta que malgrat el caràcter personal d'esta reflexió hi ha molta altra gent que pot compartir bona part d'estes idees. Els darrers mesos he tingut oportunitat de comprovar-ho en moltes converses i tertúlies, virtuals o reals. I la intenció d'este escrit és per tant contribuïr a que este procés precongressual siga el primer que tinga presents els paràmetres de la política 2.0.

D'altra banda les TIC poden ser una bona aliada per a la revolució que reivindiquem, però no obstant mai podran substituir del tot al plaer d'una conversa entorn a una taula. Així doncs, siga d'una manera o d'altra, el que queda clar es que hem de parlar, i molt, de cara al proper Congrés. Amb les calors estivals el gel està més que trencat....

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere. Sóc Rafa Company. Amb vistes al pròxim congrés del Bloc, i com a ciutadà interessat pel "temilla" i amatent de les preocupacions valencianistes, em sembla molt valent per la teua part usar d'expressions que, malgrat tindre una aparença una miqueta "heavy", han servit en altres contextos per a facilitar l'aggiornamento de moviments polítics que es trobaven en situacions no òptimes. Crec que parlar de "revolució tranquila" i de "renovació" (amb els matisos que hi afiges) pot ser un encert per tal de facilitar el procés en el sentit que defens.
Un abraç.

Jaume (Polop) ha dit...

Hola Pere, a mi em sembla que és una declaració que està en boca de tots 'bé, gairebé tots', i que el proper congrés serà el congrés de la renovació, però sense cap revolució forçada, simplement com la torxa olímpica, no n'hi ha prou amb què no s'apague la flama, s'ha de passar-la al següent fins arribar a la meta...

Anònim ha dit...

No oblideu que sense militar al Bloc n'hi han persones que us mirem, us votem, confiem en l'ocasió i volem tindre idees i accions a favor del valencianisme. El Congrés del Bloc en té reptes dins però també fora, el Congrés ha de ser un Congrés del Bloc però també de fer Bloc i pujar al Bloc. En el blog de Faustí Barberà trobaràs allò que altres (des del valencinisme i la reflexió) pensem, busquem i entenem ha de ser eixe Congrés per ser-ho del valencianisme i de la casa comuna. Per ser del partit i de la societat, per que tinga efectes multiplicadors.
Estaria bé que tu que ets al cap de BJ i que formes part de "dins" però que sempre has tingut atenció "fora" sentires, opinares, i feres arribar el remor del que s'espera al voltant del Congrés i del partit. http://faustibarbera.blogspot.com/

Un salut
Gallart

BLOCJOVECalp_Admin ha dit...

Si volem que el nostre projecte tire endavant, està clar que ens cal una renovació a fons.

Nomdedéu ha dit...

espere amb interés la segona entrega

Pere Fuset ha dit...

Rafa no saps de veres com m'alegra la teua recuperació virtual per al valencianisme. Tot i que puga parèixer molt partidista... i ho sóc, també defense que el valencianisme ha d'actuar com a moviment i en eixe sentit també pense que la renovació ha de contemplar noms de persones vàlides que per diverses raons s'han vist apartades de la primera linéa. En qualsevol cas, a banda de fer-te la pilota volia dir-te que pots estar tranquil per que de la parauleta renovació vaig a parlar i molt dins i fora d'este blog els propers mesos.

Jaume crec que per desgràcia el nostre moviment es mostra sovint molt conservador. Li ho sentia hui a Natxo Bellido.. ens conformem amb dir que este país ha canviat molt els darrers 20 anys però ens resistim a canviar nosaltres amb ell. En qüestions interenes de vegades passa el mateix. Ara bé, compartisc que la sensació es majoritària. Cal crear el clima per a que siga una conseqüeència natural i sobretot evitar plantejar-ho en termes beligerants contra ningú.

Hallart, el primer que t'he de dir a tu i a la resta de persones que s'ho mireu des de fora es que fins a mitjans d'agost teniu l'oportunitat de militar i per tant participar de ple dret en el procés congressual. Si no ho estimeu oportú igualment pense que és important contemplar el vostre parer per que de vegades des de dins ens manca certa perspectiva. Sobre la proposta de l'enigmàtic Faustí Barberà li respondré en breu al seu blog.

Al compi de Calp. Encara haurem de treballar per a que a banda d'evident i necessari siga natural i assumit per la immensa majoria.

Nomdedéu, les següents entregues tractaran de ser una mica més sectorials. I després del resultat d'esta nit tinc més clai que mai, que hi ha un ampli consens en determinades qüestions que hem de dur a la pràxi... i és en la praxi on fallem massa sovint, que jo grans ponències i documents estratègics ja he conegut uns quants. Gràcies per l'interés!

Òscar ha dit...

Encara que no vinga a tema, et volia escriure això:


Et passo el següent vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=YIgOUpRYNEg

És el ple de l’ajuntament de Vilafranca del Penedés. Enguany es fan 100 anys de l’estelada i la comisió “100 anys d’estalada” està intentant que la estelada estigui penjada els dies 10 i 11 de Setembre al màxim d’Ajuntaments possibles.

Un ajuntament és el de Vilafranca. Han votat a favor de la proposta CIU, ERC i la CUP. En contra el PSC (que té l’alcaldia) i el PP i s’ha abstingut ICV perquè s’han escagarrinat a les calces. La moció s'ha aprovat.

Esperem que molts més ajuntaments prenguin exemple!

Per cert: estem muntant la diada del 2008 i esteu més que convidats! digues-me alguna cosa per tal de coordinar els actes i si cal, allotjament!

MOlts besets Pere i tot aquell blocjovero o blocjovero que vulga viure 30 hores ininterrumpudes de diada, ja sap!


b7ts des de BCN!

Albert Llueca ha dit...

que no "sirva de presedente!" però estic dacord en tú en el tema del congrés! Necessitem una revolució encara que siga "violeta!" !!

Anònim ha dit...

tranquil albert, de segur que Pere i tu sempre discrepareu en allò que dius al teu blog de que si visqueres a Catalunya t'afiliaries a Convèrgencia o a Unió jajaja, no tots tenim eixa capacitat de fer salts ideològics quan creuem els límits del País Valencià (per sort).

Antoni Mollà.

Anònim ha dit...

(Kondore)"Com deia, em pense que era Azorin, als valencians ens perd l'estètica."

La frase exacta va ser "Levantinos, os pierde la estética.", la va dir Miguel de Unamuno i malgrat que molts creuen que es cap als valencians li la va dirigir als catalans amb el rerefons de Solidaritat Catalana. Si ho vols documentar ho tens al dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre el terme Levante.

Pere, eres un crack! Cada vegada ens sorprens més, gràtament, així que continua. Una molt forta abraçada

Anònim ha dit...

I found this site using [url=http://google.com]google.com[/url] And i want to thank you for your work. You have done really very good site. Great work, great site! Thank you!

Sorry for offtopic

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!