Publicat a www.Cronica.cat
Estimar, amics i amigues és gaudir, però també patir. Estimar és donar però també rebre. Un abellidor cóctel d'incerta recepta amb incertes proporcions. Estimar és , o si més no m'ho pareix, extremadament complex, extremadament delicat, extremadament arriscat.
De totes les experiències que una persona pot viure en la seua vida la d'estimar és possiblement la més meravellosa i a la vegada la més anguniosa. L'amor sempre té dues cares, si no és així , potser, i dic potser, no és amor.
L'amor és això de les grans pel·licules romàntiques amb final feliç i allò de les que no ho són tant. És el sentiment amb majors efectos secundaris, o millor encara "efectos perversos", eixe terme del Faust de Goethe al que tant m'agrada referir-me en situacions com esta.
Igual et puja al cel que et condemna als inferns, però tant en uns moments com en altres estimar et fa sentir viu i et desaliena d'este món en què tot no és , no potser o no hauría de ser material. Estimar és, entenc, una part d'allò que podriem dir "el sentit de la vida".
Segons el mític diccionari català-valencià-balear el valencianisme és alguna cosa més que una locució pròpia de la parla valenciana. Així el valencianisme esdevé també "amor i conreu de les coses valencianes, sobretot en l'aspecte cultural o polític".
Potser esta clàssica definició, substituida en altres diccionaris pel terme "afecció", explique moltes coses. Potser això explique com en relació amb este país nostre, complex com els sentiments que experimentem, passem tant sovint de l'àmor a la ràbia. Ja ho deia Sanchis Guarner a una cita que ara mateix no podria reproduir sense errar. Siga com siga els qui ens estimem este país estem condemnats a patir els efectes perversos d'este sentiment. Siguem conscients d'això i estimem-lo amb totes les nostres forces.
| Tweet |
1 comentari:
Divendres a la nit la regidora del Bloc, Maite Peiró, va ser agredida quan participava en una manifestació legal i pacífica per la ciutat de Gandia. Maite va rebre l’impacte d’una pedra que li va provocar un tall pel qual van haver de posar-li 12 punts. A hores d’ara els metges no saben si a conseqüència de l’impacte pot perdre la visió de l’ull.
L’alcalde de Gandia i la regidora de seguretat, saben perfectament que cada any una colla de 15 o 20 terroristes s’apropen fins a Gandia a la recerca de la gent que participa en la manifestació.
L’alcalde de Gandia, la regidora de seguretat, la policia i el delegat del Govern, Ricardo Peralta són responsables de l’agressió de Maite Peiró.
El diari Levante-EMV, la seua de legació de la Safor, el seu delegat Alfaro, els redactors M. Pérez i I. Aguilar fan el joc als terroristes en redactar i publicar notícies en les quals es criminalitza els participants d’una manifestació pel determinat contingut d’una pancarta.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092700_12_499979__Comarcas-grupo-ultras-convierte-batalla-campal-Correllengua-Gandia
Hem de denúnciar i assenyalar els terroristes però també denúnciar i assenyalar la connivència de polítics, policia i periodistes.
Publica un comentari a l'entrada