divendres, 7 de novembre de 2008

Obama mola

No ho amagaré ara malgrat que siga encara més políticament incorrecte que abans... Jo era dels que preferia Hillary Clinton com a candidata. Aixó de tindre una presidenta dels EUA (...i del món mundial per extensíó) em pareixia una idea fantàstica i molt útil per a l'autèntic alliberament de la dona. I no em pareix un motiu superflu... Tampoc és poca cosa que ho siga un negre a un país amb recent tradició esclavista, clar està, però allò de la dona presidint no ho havia vist ni a les pel·licules on, si no m'enganye, si que havia vist al Morgan Freeman viatjant amb un Air Force One...
Siga com siga Obama és president i mola. Mola en Amèrica i m'atreviria a dir que encara mola més a l'Europa que tinc el gust de xafar amb els meus eurocèntrics peus. Agrada pel carisma, per l'estètica i pels poderosos aires de canvi que destil·la. Ja em permetreu l'animalada però percebisc en la premsa progressista internacional (no patiu per la pedanteria... que només em mire les portades... i per damunt) el mateix tracte, salvant les distàcies, que se li donà a Lula o Zapatero i amb açò m'avance a les conclusions... Genera expectació, bàsicament expectació.
M'alegre per la seua victòria. M'alegra quasi tant com l'eixida de Bush de la Casa Blanca. No és sostenible per a la societat global que un dels tipos que té en les seues mans donar-li al botonet de "destrucció total" aparega en televisió llegint llibres invertits o que estiga a punt d'asfixiar-se amb una galeta salada....
M'alegra també saber que amb l'arribada d'Obama ens podrem estalviar eixe cert antiamericanisme en què moltes vegades ens hem hagut de refugiar els darrers 8 anys a l'esquerra europea. Que l'imperi de l'hamburguesa és també el bressol de molts valors i lluites que compartim i no fariem justícia si ho ignoràrem. De fet, com m'apuntava no recorde qui l'altre dia, els EUA són fins i tot el bressol del propi "antiamericanisme"...
Però m'alegrarà més encara comprovar com l'Obama president és lleial a l'Obama candidat. Per que al remat, i potser serà per prejudicis, que ningú no ens lliurem, em fa la sensació que fàcil no ho va tindre a l'aplicar el seu programa i materialitzar el seu "sí, podem". Menys encara si, com assenyalaven els republicans malgrat la seua derrota, la societat nordamericana continua sent majoritàriament de centre-dreta. Centre-dreta americà....
El major perill d'Obama, i ací va, atenció, l'aseveració de l'analista de tot a 1€, és la carrega de les expectatives. Com amb els grans liders, corre el risc de morir asfixiat baix d'elles.
Personalment espere que no siga així en este cas, per que al remat, vulguem o no, el seu èxit o fracàs afectarà molt mès enllà del coast-to-coasts de les pel·lis. Però compte amb l'eufòria que després venen els disgustos...

4 comentaris:

Jordi Velert Irles ha dit...

a mi també m'agrada el nou disseny ;)

ara amb la foto del banner rebràs més visites :p

el final d'aquest text me l'has copiat.. imagine que fruit del teu costum de no visitar el meu bloc :)

Nelo ha dit...

"Yes, hui can". Quina originalitat la meua, com la campanya plagi SOM CV que ham fet els de Coalició.
Jo amb que este tipus no ens fique en altra guerra i estabilitze els dinerets per allà em conforme, que per a criticar ja tenim ací bones peces.

Andreu!.. ha dit...

com cada dimarts...les tres actualitzacions noves d'eldivendres

;)

Anònim ha dit...

Jo també preferia Hillary com a presidenta. Per a mi, dins d'una normalitat desitjable, la qüestió no és el color de la pell, sinó com està el candidat de preparat per assumir el càrrec. A dia de hui, encara veig Hillary molt més preparada que Obama. No obstant això, me n'alegre per l'elecció d'Obama, no només perquè suposa tota una fita històrica en la lluita contra la discriminació, sinó també perquè un home negre a la Casa Blanca podria ser més efectiu en política internacional que no una dona blanca. Ho dic perquè molts dels països amb els quals els EUA es troben a hores d'ara en conflicte podrien ser un tant reticents a l'hora d'acceptar una dona com a interlocutora. En aquest sentit, un home, que a més a més no és de raça blanca, els pot resultar un interlocutor molt més proper.