divendres, 12 de desembre del 2008

La premsa catalana i la ponència estratègica. Davant del Congrés del BLOC (III)

Encara no us he donat la meua visió sobre la ponència estratègica del BLOC i ja us vaig a malparlar sobre algunes de les reaccions que més m'han impactat als mitjans de comunicació la majoria d'ells catalans... Sincerament trobe que algunes d'estes lectures són altament recomanables perque evidencien alguns dels mals que, al meu parer, arrosseguem des del valencianisme progressista. Des d'esta perspectiva no només crec que és poc correcte amagar-les sinó que trobe absolutament indispensable airejar-los al màxim. Com més millor.


Abans però tinguem present que estem parlant de política i en política, les opinions són raons per la qual cosa tota crítica és legítima. S'enten igualment que la ponència conté cert morbo, especialment pel que fa al sudoku infernal de les qüestions simbòliques (... puix óbviament ningú no us parlarà de la resta) , i que en certa mesura és una autèntica provocació per a l'encorsetat discurs tradicional del nacionalisme valencià. Que com tots i totes sabeu ens ha deixat a les portes del despertar nacional...




El que em costa més d'entendre però és com alguns d'estos escrits no figuren directament a la secció d'humor dels respectables mitjans que les han publicat. Alguns, lluny d'esboçar una crónica o valoració dels continguts de la ponència fan una autèntica caricatura d'alló més hilarant de no ser per la sospita de que qui les signa o s'ho creu o ho fa amb mala baba. Així doncs centrem-nos en el tema, (que no en l'eix esquerra-dreta , ments perverses!).




Jutgeu vosaltres mateixos el sentit de l'article Del taronja al blau que el diari digital Tribuna.cat dedica a la seua secció regional del País Valencíà.




"Fa anys que el Bloc ha bandejat la forma “català”, a l'hora de parlar de la llengua pròpia, i ara opta pel reconeixement de l'himne del mestre Serrano -el mateix que “ofrena noves glòries a Espanya” i que va ser compost amb motiu de l'Exposició Regional del 1909, ara enregistrat per Plácido Domingo en versió valenciana i castellana, a instàncies del govern del PP, però no sols això. El Bloc també acata l'escut, la denominació territorial -“Comunitat Valenciana”, encara que el secretari general, Enric Morera, també diu que s'estimaria més la de “Regne”, com fins al moment només defensaven els sectors més regionalistes- i, com si no, la bandera. Adéu a la senyera quatribarrada i hola a la de la franja blava i corona reial."




La veritat. No se ni per on començar!. No se si a estes altures cal argumentar quin ha estat, està i estarà el treball del BLOC per la normalització de la llengua i per explicitar la seua unitat. O si cal explicar què diu la ponència en realitat sobre un himne que "no ofrena noves glòries a Espanya" pero si crida a la unitat "davall dels plecs de la nostra senyera". Si cal recordar que ha estat el BLOC qui ha criticat públicament les intencions del Consell en referència a Plácido Domingo, o sí cal advertir-li a l'autor que l'escut valencià és de els poques coses de l'univers simbòlic valencià que gaudixen de consens oficial també a esta , la nostra capelleta. Si cal també explicar-li en quin sentit es parla de la Comunitat Nacional Valenciana al text, i dels motius que qualsevol sobiranista pot compartir amb Morera per preferir la denominació de Regne a l'actualment oficial. Ni se si té profit retraure-li que allò de dir adéu a les quatre barres és senzillament manipulació.




No se si toca fer qualsevol d'estes coses anteriorment descrites o simplement començar a plantejar-se que en alguns indrets de Catalunya potser el secessionisme lingüístic ha triomfat i tenen algun problema de comprensió lingüística, cosa que explicaria que no hagueren entes ni pruna del que s'afirma a la ponència. El "copy and paste" fet mala baba...



Però si és trist el text d'abans igualment és, si més no, decebedor que una figura com la del valencià Vicent Sanxis des de l'AVUI diga el que diga a Renunciar és sumar? ... malgrat que ja va donar un trist avís, en forma de carnassa a l'anticatalanisme, a una entrevista airejada pel desaparegut pamflet "Valéncia Hui".



Benvolgut Sanxis, tant de bo et ¿tornares? a llegir la ponència, que evidentment deus conèixer només per altres referències a la premsa, i que no ha estat filtrada sinó públicament penjada al web, i pugueres comprovar com és precissament per la dignitat nacional que el BLOC no només no renuncia a res que formara part del seu corpus ideològic sinó que vol ampliar el seu discurs a més gent. Que no em cansaré de dir-ho, o sí..., és la única manera que hi ha en democràcia de dur avant un procés de construcció nacional.




Un altre article de Elsingular.cat , REALISME O BLAVERISME? , - que per la manera en que està redactat em jugaria una paella de marisc de les que fan a El Palmar que simplement beu de les fonts abans esmentades- es mostra més condescendent amb "Zaplanalandia" o "Campslandia" a l'afirmar "No serà des d’aquí dalt que els donarem consells sobre com han de fer per allà a baix, sempre abandonats com els tenim." Per acabar concloent, desafiant al darwinisme polític, que "el fet d’adaptar-s’hi és sinònim sobretot de blaverisme". Calen comentaris?


Amb molt més rigor i sobretot donant cabuda als matissos, que en este cas són tan importants com la resta, Vilaweb explica , tot i que també de manera extrictament vinculada als drapets i les partitures quina és l'aposta del BLOC a la seua ponència estratègica.




I també amb pocs retrets més enllà de les innovadores perifràsis emprades, cert sensacionalisme present i alguna inexactitud (que no Salvador Enguix, que no sóc historiador! ;) ) cal llegir l'article de La Vanguardia "El BLOC iza la bandera blava" que està demostrant molt d'interés en analitzar la revolució vexicològica del valencianisme d'arrel fusteriana.




Seria interessant també dedicar una anàlisi com esta al tractament mediàtic que els mitjans valencians han fet de la ponència estratègica i política del BLOC. Però a hores d'ara és senzillament impossible. Ni el morbet, ni l'interés periodístic del que fa la tercera força del país, ni l'oportunitat de fer sang amb un tema sensible per a la nostra base social, han sigut suficients alicients per a que els diaris valencians dediquen al debat del BLOC la més mínima atenció. Vist el que hem vist encara haurem de donar les gràcies...




I així, entre els meyspreu d'uns, la incomprensió d'altres i la mala baba d'alguns, jo em quede amb la reflexió de Toni Cucarella al seu blog. Reflexió que per descomptat no compartisc però que valore com a sincera i coherent des de la seua manera de vore el món. Una visió que parla d'un BLOC que fa "anticatalanisme de baixa intensitat" intel·lectualment comandat per Joan Francesc Mira i que li permet vore ara confirmades les sospites que el porten durant décades a advertir-nos a la resta dels mortals . Només cal esperar que ell, i eixe selecte (selectíssim!) grup de persones que per a ell deuen mantindre's virginals, tornen a l'arena política i ens demostren quin és el camí per a convertir la "regió valenciana" que patim a la "Catalunya tropical" que ens devem merèixer i que la societat valenciana, blavera tota ella, es resistix a esdevindre.
I de la ponència, si voleu, parlem en altre moment.






9 comentaris:

Anònim ha dit...

Per fi un Pere Fuset amb les mans lliures per a poder fer i dir tot allò que em fa pensar, a mi i a molts, que si no existira Fuset, hi hauria que inventar-lo.

hauries d'haver acabat dient allò que va dir Michael Jordan quan va tornar als Bulls per primera volta: "I'm back", la frase va ser portada de un bon grapat de mitjans, i passarà a la història. La teua contribució també passarà a la xicoteta història del valencianisme.

Per favor, abans de criticar una cosa, sol ser adient llegir-la primer. Pareixen el PP amb l'estatut de Catalunya.

Nomdedéu ha dit...

Mai no gaste els blocs amics per publicitar el que dic, però crec que no et molestarà que hui use el tu.
http://enricnomdedeu.blogspot.com/2008/12/mi-magrada.html

Rosella ha dit...

bravo, bravo, bravoooooo...

vinga, un gran recull de notícies, m'ho he passat molt bé llegint el post!

ens veioem per ahí!

Anònim ha dit...

Pere, estic totalment d'acord amb tu. Aprofite aquest comentari per tal de felicitar el Bloc per la valentia que demostra tot assumint sense complexos tot l'espectre de símbols valencians. Els símbols han d'unir i no excloure. Només així pot assolir l'èxit un projecte de País. Hem de desactivar de manera definitiva el conflicte simbològic, que tant de mal ha fet a la nostra societat. Ja n'hi ha prou de caure en els paranys d'uns i altres, i ja portem més de 30 anys! En aquest sentit trobe que seria convenient, davant la ignorància evident en matèria de símbols per part d'amples sectors de la nostra societat, que el Bloc editara algun document on explicara amb rigor i de manera clara i concisa, amb suport de dades bibliogràfiques i tot tipus de material (fotografies històriques, etc.), la història i l'ús que han tingut cadascun dels símbols: Senyera quadribarrada, Senyera coronada, himne regional, Muixeranga, "País Valencià", "Comunitat Valenciana", etc. Així els ciutadans podran comprendre les raons per les quals el Bloc ha optat per una decisió que molts no entenen, senzillament perquè ningú no els ho ha explicat. Els ciutadans han de veure que el Bloc s'estima el seu País i que no vol destruir-lo mitjançant conflictes de símbols. El conflicte real i latent, que molts volen amagar, és País dels valencians, lliure i sobirà, versus regió d'Espanya, dependent i genuflexa. No ho oblidem.

Anònim ha dit...

La ponència estratègica del Bloc ha posat molt nerviosos els sectors més ortodoxos del catalanisme. No hi tinc cap mena de dubte. Els seus articles i manifestacions públiques ho palesen molt clarament. Això vol dir que el Bloc va en la direcció correcta. Felicitats. Després de 30 anys de conflicte, què han aconseguit els defensors de les essències pàtries? Ara veuen que hauran de tancar la paradeta, de la que han estat vivint tants anys. Perquè, no ens enganyem, a hores d'ara l'únic projecte de País amb possiblitat d'èxit és el del Bloc, un projecte que aglutina i que no exclou. Ells ho saben, però no ho admetran mai públicament.

Anònim ha dit...

Realment al·lucinant, no paga la pena perdre el temps llegint eixes estupideses, la veritat. Després de tants anys, com continuen en la lluna?

Anònim ha dit...

Pere, no entenc perquè t'estranyes que els mitjans de comunicació al servei dels partits majoritaris valencians no hagen ni tan sols mencionat la ponència del Bloc. Té tota la lògica del món. Els mitjans valencians no fan més que esbombar els errors tàctics del Bloc, encara que siguen només una anècdota, tot buscant sempre el seu flanc més feble, bé calumniant o bé distorsionant declaracions dels seus dirigents. Un exemple: fa poc el diari Levante va manipular una anècdota i la va convertir en notícia: la intervenció d'Enric Morera en les Corts en què reconeixia que el president Zaplana amb la creació de l'AVL havia fet molt més pel valencià que el govern de Camps amb la seua política lingüística. Tots sabem allò que en realitat va arribar als lectors d'aquest ínclit diari, ben manipulat i distorsionat.

En aquest sentit, la ponència política i estratègica, especialment en matèria de símbols, pot convertir al Bloc en un adversari molt potent, i això ho saben perfectament els partits majoritaris, ja que és evident que no podran mai més fer caure el Bloc en els paranys d'un conflicte que tant el PP i el PSOE dominen molt bé en benefici propi. La consigna lògica i natural és, per tant, silenciar la ponència. T'imagines el Notícies 9 obrint l'informatiu amb la notícia que el Bloc vol superar els conflictes i per a això pretén aglutinar tots els sectors de la societat valenciana? Això suposaria el suïcidi de Camps i tot el seu xiringuito. Què poc coneixem el sistema mediàtic valencià.

Un altre indici que el Bloc amb aquesta ponència va en la direcció correcta. Enhorabona.

Pere Fuset ha dit...

Gràcies Amadeu! Efectivament parlar des de la base et dona certa llibertat expositiva que el l'excés de zel en la prudència no sempre t'ho permet. De tot s'apren.

Nomdedéu, no només t'ho eprmet sinó t'ho pregue. Ja saps el que pense sobre la importància d'interconnectar els debats.

Ro, m'alegre que t'haja agradat. Vist el que he vist pense que és útil airejar este típus d'articles.

Josep (I) i Jordi.. com veieu encara cal fer molta pedagogia. Parlarem d'això..

Josep, (II) no es que em sorprenga, que no ho fa massa, però pense que és necessari constatar-ho i denunciar-ho. I efectivament l'anecdota que cites és molt gràfica de quin és el tracte que els mitjans ens dediquen. Malgrat això no podem anar de víctimes i hem de millorar les nostres pròies ferramentes de comunicació.

banticosa ha dit...

És impressionant lo fàcil que ho tenen alguns per a parlar des de Barcelona.
Ací per lo menos, sabem que som patètics i ho acceptem. Allà dalt sou capaços de fer una desfilada el onze de setembre, passar revista als mossos i plantar la bandera, però sou igual de presoners que nosaltres. Quan conseguiu la independència,en compte de pactar estatuts de merda i finançaments Espanyols, intelectualillos exiliats, espere que vingau a occidentalitzar-nos amb la vostra inteligència i que ens allibereu, que si no arriva a ser per vosaltres els Països Catalans no existirien
Canviem el nom del País i li diguem Monyilandia, posem una bandera com la d'Afganistan amb un bou, i de himne la Xata Merenguera, si amb això comencem a ser Valencians tots, a parlar valencià/català/alcoiano-lleidetà o si ho preferiu Monyilandes i a construir un país real, conscient de ser-ho. Al dia següent la gent monyilandesa, es donarà conter que al passar Vinaròs existix un territori que tal com deia la seua acadèmia de la llengua, recollons també parlen monyilandes, però ells li diuen Copones. Xé ja tenim els Països coponeso-monyilandesos. Que collons fem anat a Madrid si els de dalt parlen com nosaltres, si per anar a París no cal passar per Madrid.
Mentre,anem fent-nos palles mentals i a presentar propostes de reforma de l'estatut com la d'Agustí cerdà;
himne Muixeranga, bandera Senyera sense blau i nom País Valencià. El colega va i ho solta aixina en el congres dels diputats,de numero 5 per Barcelona i es queda tan ample. La realitat, ara a l'estatut ja no es que no diga català, no no...tampoc diu català/valencià com digueren els renunciadors de valencianisme.com, però es que tampoc diu Valencià com deia abans per la gràcia dels que van fer el primer estatut, que son els q van renunciar a tot. No senyors i senyores, LLENGUA VALENCIANA,BLAVERA I COMUNITAT. Eixa és la puta realitat. A veure si despertem. Que les renuncies és fan quan algú va a pactar alguna cosa, no quan es troba la paraeta montà i no representa res en el total de la població.Estem fent-nos palles en un País-regne,en unes banderes i en una llengua que moltíssima gent de la que viu ací no sap ni que existix. Pregunteu en Orriols. Supose que en el fons ens agrada per que tenim vocació de víctimes.
El dia que conseguim que la gent siga valenciana, parle valencià amb orgull i normalitat, ja estarem més a prop de Perpinyà.
Visca la Terra

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com