dimecres, 17 de desembre de 2008

L'univers simbòlic de la ponència estratègica del BLOC

He d'agraïr-li a La Vanguardia i sobretot a Jesús Civera (única referència mediàtica valenciana pel moment al tema congressual) el presentar-me davant l'opinió pública com un dels inspiradors de la Ponència Estratègica del BLOC. En honor a la veritat hauré de recordar que són els noms del professor Albert Girona (La Ribera Baixa) , la jove Helena Malonda (La Safor) , l'amic Natxo Bellido (L'Alacantí) , el regidor Rafa Carbonell (L'Alcoià) i el membre del BES Juli Just (L'Horta Nord) qui conformen l'equip redactor, i que jo he format part de la més discreta - però no menys innovadora i necessària- ponència organitzativa i d'estatuts.

Siga com siga per a mi és d'agraïr que vulguen fer-me passar per inspirador d'aquella ponència en la meua condició d' "ambientador d'atmosferes valencianistes" per que esta malgrat ser caricaturitzada per bon part dels missatgers, és més que digna i apunta en la direcció que crec més útil tant per a la societat valenciana com per al valencianisme polític.


Ho és per que entenc consolida al BLOC com a referent del valencianisme progressista, ampliant un palmito de destinataris que de facto sempre ha estat excessivament reduit. Ho és per que insistix en la necessitat de presentar el valencianisme com a garantia de progrés i modernització per a la societat valenciana i com una ferramenta per a convertir autogovern en benestar, igualtat, i ampliació i garantia de drets. Un tema del qual les referències donades a la premsa fins al moment no parlen i que ja tractarem ací.

Una ponència que a més a més recupera la importància de destacar els valors propis de l'esquerra moderna per damunt de la pròpia etiqueta ideològica, amb l'ànim de fer el producte també més atractiu per a aquella part de l'electorat - cada vegada més nombrosa en un escenari de crisi permanent de les ideologies- que són més sensibles als valors i les propostes que a les clàssiques i magnificades declaracions ideològiques. Ja ho parlarem també des d'ací...
Una ponència que atorga un paper central i fonamental al BLOC com a ferramenta política clau per al valencianisme polític però que contempla també la necessitat d'ampliar i complementar si s'escau, amb altres peces, la nostra oferta política i electoral de manera coherent. I entenc que potser siga cert que la ponència va més enllà del terreny estrictament partidista doncs pretén esdevindre una proposta en termes de moviment; per al conjunt del valencianisme. També ho tractarem més avant...
M'agrada per tot això i com diu Enric Nomdedéu també per que a grans trets recull tot alló que he defensat i he tractat de materialitzar durant el meu temps de militància al BLOC. Però al remat, potser conté la major innovació en la claredat expositiva, pedagògica i desacomplexada front a l'ambigüítat que tant ha acusat el valencianisme en altres temps. És una ponència que parla en veu alta, clar i en valencià.

Per que fins i tot en aquells punts , com els simbòlics, que suposadament han alçat tanta polseguera en alguns cercles nacionalistes, la ponència es limita bàsicament a posar negre sobre blanc, quina ha estat la praxis que amb certa timidesa s'ha vingut fent en altres temps. És una ponència per tant que, en estos termes potser efectivament ens "trau de l'armari" però no "ens canvia de jaqueta", que alça la veu sobre coses que potser ja dèiem amb la boca massa xicoteta, i que -insistisc- de manera desacomplexada i pedagógica defensa quines són les conviccions i conclusions a les quals ha arribat bona part del valencianisme els darrers anys.
Una ponència que incorpora així al bagatge fusterià del que partix la nostra tradició política la memòria del valencianisme de preguerra, les lectures crítiques del valencianisme de la transició (de les quals Josep Vicent Marques és potser el millor exponent) , l'esperit del valencianisme de conciliació (De Impura Natione, Document 88, Joventut Valencianista, Tirant lo Blanc...), la modernitat de les noves aportacions intel·lectuals, (Joan Francesc Mira, per posar un cas) i pràctiques (Valencianisme.com potser?) i... sobretot l'anàlisi de les pròpies experiències després de 26 anys -que es diu prompte!- de valencianisme polític en democràcia i régim autonòmic.
Com assenyalava adés, em pareix producte de la desinformació considerar que la ponència estratègica comporta una renúncia en matèria simbòlica per al valencianisme. I més encara una mostra de mala baba, apuntar a una traició. La ponència manté tot allò fonamental que formava part del corpus ideològic des de la creació en BLOC i a més a més aprofundix en el seu esperit fundacional.
  • Perque ja fou la UPV -i el PVN- qui fixaren el seu marc nacional: el País Valencià. I la nació valenciana - la sobirania nacional del poble valencià- ha estat la única que ha defensat el BLOC en la seua trajectòria. El BLOC afirma com a nació el País Valencià tot i reconèixer i respectar l'existència de sensibilitats - dins de la seua militància i base social- entorn a àmbits més amplis en les quals esta es puga -o no- encaixar. Així era i així és.

  • Perque la ponència defensa la necessitat de treballar pel reconeixement legal del Penó de la Conquesta i d'assumir definitivament com a símbol de valencianitat i valencianisme, la senyera oficial. Per que és el més clar símbol privatiu així concebut per bona part de la societat valenciana i de molts valencianistes entre els quals m'incloc, sense vergonya. Esta ha estat la nostra pràxis també en nombrosos actes com el del Darrer diumenge que celebrem a El Puig, o l'esperit que ha motivat les nostres propostes polítiques davant la reforma de l'Estatut. La ponència ho destaca desacomplexadament cosa que celebre.
  • Per que la Muixeranga clou cadascun dels nostres actes però això no impedix que, cada vegada que sóna l'himne oficial , des de fa dècades, bona part del valencianisme opte per quelcom més digne que "ofrenar noves glòries". Com digne és cridar a la unitat "davall dels plecs de la nostra senyera". O quan s'escau entonar la Cançó de Lluita del valencianisme de preguerra. La Ponència havia de ser sensible a eixa realitat.. i afortunadament ho és.
  • Per que ja fa molts anys que el valencianisme ha entés que la defensa de la unitat de la llengua que compartim amb Catalunya i les Illes Balears, i sobretot la seua normalització, no només no està renyida amb la utilització de la denominació de "valencià" sinó que per la seua acceptació social és una magnífica aliada per evitar els entrebancs que altres volen implementar. Per que dir-li valencià a la llengua no és cap deliri secessionista sinó una manera de fer-la pròpia que, per cert, compta amb molts segles d'història.
  • I la ponència, per si algú ho dubta, defensa ben a les clares la validesa de la denominació País Valencià amb la qual des de la modernitat s'ha referit bona part del valencianisme al nostre territori. Ho fa de manera insistent i explícita. Però reconeix també - i ja era hora!- l'existència d'altres denominacions, com la històrica de València (quin mal va fer el provincialisme a l'esquarterar-nos!) encara viva per al conjunt del territori dins i fora del nostre país. I per descomptat... simplement enmarca l'actual denominació de Comunitat Valenciana des d'una doble perspectiva: l'administrativa amb els seus efectes, que després de 26 anys cal començar a observar..., i la.. diguem-ne espiritual, d'una comunitat nacional valenciana, que ja aniria bé fer realitat.

Amb este univers simbòlic abans detallat ( i que us convide a verificar al text de la ponència) s'ha fet ja tota la demagògia possible (.. i la que es farà). Em crida l'atenció especialment que hi haja gent que el trobe coincident amb el d'UV o el regionalisme secessionista. De ser així quina hauria estat la batalla simbòlica de la transició? Miopia o mala baba?

Però encara dic més... en cas que fòra cert.. en el cas que una part de tot este univers simbòlic fora mínimament coincident amb el d'aquell món... tractar de deslegitimar la validesa d'un símbol, de tot un univers simbòlic o fins i tot d'un projecte nacional per la seua utilització per un tercer em sembla una imbecilitat simplista impròpia de persones amb sentit crític.

Per que al remat és això el que fa qui considera proterrorista al nacionalisme basc democràtic per compartir "els objectius polítics" d'ETA. O qui confon un musulmà amb un agent d'Al-qaeda... O una iaia de Vila-real, que per festes penja la senyera del poble al balcó.. amb una fervent pancatalanista.

Un projecte de construcció nacional potser necessita dels símbols com una ferramenta per a generar emocions i cohesionar una societat . Dissortadament allò que ha de servir per generar adhesions al nostre cas s'ha convertit en motiu de disputes que han afeblit i obstaculitzat el nostre despertar com a poble. El que havia de ser - i ha de ser- una oportunitat ha estat, per al valencianisme - tradicionalment - un parany infernal.
Un parany que ha eclipsat tota una proposta política i que ara novament hi ha qui preten que eclipse tota una aposta per la regeneració i modernització , pel benestar, la justícia social, la sostenibilitat i la cultura d'una societat - la valenciana - que necessita de tot açò tan com alguns necessiten llegir-se la ponència.

I que ningú no s'enganye tampoc... Resoldre definitivament este embolic - que ja cansa- o fins i tot fer una bona gestió política de la ponència, no és garantia d'èxit electoral per al BLOC ni per al projecte de construcció nacional que defensem els valencianistes. Però si no ho fem el fracàs electoral i polític serà tan evident com a priori conegut.

Amb les pedres encara al camí tornarem a caure. Comencem a llevar-les i potser podrem córrer.

13 comentaris:

Natxo Bellido ha dit...

Sí, sí i sí. Enhorabona pel comentari!

Josep Aparicio ha dit...

No, no i no.

1.- La ponència sí renuncia a la senyera, ja que admet com a símbol "privatiu" (és a dir, condició sine qua non per ser reconeixibles com a poble) la blavera coronada. Si un símbol és privatiu, òbviament no el pot ser també l'altre. Podria haver-se dit que el símbol privatiu és la unió de la senyera i la coronada, la seua presència conjunta. Però no diu això, diu que s'accepten totes, i que la privativa és la blavera.

2.- La ponència sí renuncia al terme País Valencià, no perquè el rebutge (supose que això es deixa per a algun altre Congrés), sinó perquè el considera tan vàlid com ara l'invent tardofranquista de Comunitat Valenciana. Si totes les comparacions són odioses, com diuen, aquesta és sens dubte la que s'endú el primer premi. I el mateix podem dir, si fa no fa, de la referència als himnes.

3.- La ponència sí renuncia a una ideologia. Després de pàgines i pàgines "assumint", com dius, valors de l'esquerra tradicional i sociològica, el resultat que es trau és: "som progressistes", no una esquerra moderna, no una esquerra moderada, no una esquerra del segle XXI o com siga que es vulga batejar l'eufemisme. Som "progressistes", supose que perquè la paraula "esquerra" espanta massa (encara que fins i tot el PSOE la pronuncie cada dos per tres apropiant-se-la). Per tant, sí hi ha una renúncia. I sobre el tema de les etiquetes ideològiques contraposades a una suposada societat sensible als valors i propostes es podria parlar molt, i més al País Valencià (on l'electorat està extremadament ideologitzat), però supose que no és el moment.

¿Per què tinc sempre la impressió que els dirigents del Bloc van per una banda i els seus votants actuals o potencials van per una altra?

Salutacions.

El llaurador de l'horta ha dit...

Josep parles de que militants del Bloc amb Iniciativa però tu et podries clavar en el mateix sac.

Has entés mal la ponència, la ponència el que vol dir es que un que es sent representat per la senyera coronada també pot ser valencianista, és a dir, hi ha diferents maneres de sentir-se valencià i més a la realitat que tenim al País Valencià.

Pel que respecta la ponència ideològica que estic llegint és prou clara, parla inclús de les guerres... és una ponència absolutament progressista o socialdemocrata i ecologista.

Anònim ha dit...

Anem a pams:
1.-La senyera coronada és privativa dels valencians perquè és la única exclusivament valenciana. Les altres formen part d’un conjunt cultural amb els quals ens identifiquem, però culturalment no nacionalment. La referència a la nostra senyera com “la blavera” la trobe molt insultant, francament.
2.- El teu concepte del “tardofranquisme” és molt contradictori. Si consideres seriosament que el terme “Comunita” és tardofranquista, llavors vivim instal.lats al tardofranquisme (es veu que el tradofranquisme durarà més que el franquisme). Deixem-nos de franquismes i tradofranquismes. El terme “Comunitat” es va adoptar durant la transició i ha estat emprat i sancionat institucionalment des d’ençà. Renunciar absolutament al terme “Comunitat” implica situar-se en la marginalització social.
3.- A mi m’agrada més el terme “progressista” que “esquerra”. Bàsicament perquè “esquerra” s’asocia al desgavell permanent d’EU, a les manifestacions anti tot, a la joventut marihuanera i botellonera, i les utopies sense trellat. No dic que jo ho pense, dic que eixa és la connotació del terme en gran part de la societat. Progressisme indica polítiques socials, justícia i solidaritat. Jo no sé si sóc d’esquerres. Si vols que et diga la veritat, em té absolutament igual, jo sóc valencianista i progressista. Les utopies i les dèries ortodoxes se las deixe als ecosocialistes.

Justament jo tinc la impressió contrària, que per primera vegada en molt de temps el BLOC ha escoltat els militants i votants. Hi ha molt nacionalista d’esquerres, anti senyera “blavera” que vota sistemàticament al PSPV o a ERPV. El nostre espai no és eixe. Es el valencianisme progressista, i en eixe espai caben tots els que són valencianistes sense folklorismes i sense utopies acomplexades.

Eduard.

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere Fuset: sóc Rafa Company. Com tu també, he sigut "identificat" per Jesús Civera com un dels inspiradors de la ja famosa Ponència ideològica del Bloc. Aprofite l'avinentesa per a reiterar, com tu mateix, que no he format part -ni remotament- de l'equip de redacció del text en qüestió (acabe de tornar a afiliar-me al Bloc, de fet).
També vull asseverar que el teu article va carregat de valentia i de claredat. Des del meu punt de vista qui s'afirma nacionalista valencià, a hores d'ara, hauria de:
a) prendre clara consciència de quines són les realitats i les pulsions de la societat a la qual servix (la del segle XXI),
b) assumir la part de raó que sempre han tingut els adversaris (Joan Fuster dixit), i
c) saber que la proposta de transformació dirigida a la ciutadania no pot ser mai il·limitada.
Amb eixos paràmetres, des de la valentia, i des de determinades transformacions internes, el Bloc pot esdevenir una opció susceptible de ser escoltada per l'electorat.
He dit "pot" perquè és cert que tot això esmentat no garantix l'adhesió social massiva. Però és cert també que sense la disposició a abandonar determinats "apriorismes", el valencianisme polític no sumarà tot allò que necessita per a ser determinant. De-ter-mi-nant.
I, evidentment, es tracta de fer un aposta sincera, sense "agenda oculta": el nostre Poble mereix ser tractat amb tota l'honestedat del món. Per això és tan important este procés: perquè es reforçarà el paper del Bloc com a instrument a disposició de la ciutadania. Endavant Pere! Endavant Bloc!

Pere Fuset ha dit...

Natxo enhorabona a tu pel treball de la ponència.

Josep gràcies per dir la teua, i fer-ho des d'una vessant crítica, que açò de tant d'homenatge començava a ser aborrit.

1- T'ho han explicat ja. Privatiu no fa referència a que no hi hagen altres símbols valencians, sinó a que este és un símbol estrictament valencià. Hi ha altres simbols valencians que també ho són d'aragonesos i catalans, per exemple, el Penó. Però la senyera tricolor no. És privativa nostra. Ull amb el llenguatge.

2- No seré jo qui defens ela subnormalitat del nom de Comunitat Valenciana. De sobra és que emocionalment el nom que més m'apanya és el de València, l'històric vaja i que dissortadament el provincialisme ha fet bandejar també des de les files nacionalistes. Però crec que ja he explicat en quins termes es fa referència a la CV en la ponència. I dir que es renuncia al nom de País Valencià?? Josep, per favor... torna-ho a llegir!!

3- Sóc d'esquerres, i des d'un punt de vistra estrictament personal em preocupa molt més que el BLOC puguera deixar de "ser d'esquerres" a que deixara de "dir-s'ho". Ens entenem no? Ahí estan els valors , les porpostes i la pràxis per a explicar-ho..

Eduard també estic d'acord amb tu. Crec que esta ponència és el sentir d'una majoria potser massa silenciosa tant en la militància com en la base social del BLOC. I confie que el Congrés així ho demostrarà.

Rafa, agraisc com sempre la teua intervenció i especialment eixes tres premisses que defenses. Trobe que tothom hauríem de reflexionar al voltant d'elles i comprovar com no sempre les hem dut a terme.

Joana ha dit...

Home, "animador d'atmosferes valencianistes" si que eres, que m'ho diguen a mi, sembla que Jesús Civera s'haja vingut de festa amb nosaltres!
Aquest post es mereix una conversa d'aquelles que teniem tu i jo a Masquefa.
Besots!

JOANA

Clara ha dit...

Llavors per a mí esta ponència és una oportunitat. Es la ponència de la conciliació, es la oportunitat que dóna, la experiència, la formació i la capacitat ,de una volta per totes, de demostrar que es veuen les coses clares.

El valencianisme de conciliació es l´única possibilitat de fer un País digne, a la mida que ens mereixem tots els valencians, sense perdre mes temps, sense més divisions sagnants i insidioses que no duen enlloc.

La senyera coronada és certament privativa dels valencians, i senzillament, si no la tinguerem, deuriem de inventar-la.
La ponència utilitza al llarg i ample d´ella el terme País Valencià, però no renuncia a utilitzar en cada contexte les altres expressions per referir-se a València, a la Nació Valenciana. I efectivament el terme Comunitat Valenciana, ens agrade o no, es hui acceptat per l´ampla majoria dels valencians.

Pensé totalment, com diu Rafa, que es el moment de prendre consciència de quina es la realitat, i les pulsions, de la societat a la que volem servir. Tal volta és la primera vegada que el BLOC escolta la veu del seu Poble.

Es la ponència de la generositat, però els primers que deguem de ser-ho som cadascun de nosaltres. I no cal estar d´acord al 100%¡. Com diu el tango, “que veinte años no es nada”,,, i el valencianistes ja en duguem alguns de més com per haver després alguna cosa.

Hem posat noves portes per obrir-les al futur, per afrotar el futur amb optimisme prudent, amb prudència serena, serenitat tenaç, tenacitat i esforç.

Bones festes, volgudíssims amics!, i gràcies Pere , molt de seny¡.

Clara.

Jaume (Polop) ha dit...

Un BLOC de competició...

Bé, ara que he acabat de llegir tota la ponència del que serà el Ve congrés del BLOC, puc dir la meua amb 'coneixement de causa', encara que tampoc no me l'he estudiada. Així i tot, puc assegurar que m'he fet una imatge global d'allò que s'intenta assolir amb el nou text que regirà, en la mesura que les esmenes es comporten, el futur del partit.

Al principi he de confessar que em vaig sentir un poc decebut amb tot allò dels símbols i el reconeixement d'un País Valencià diferent del que ens il·lustrava el sempre ben valorat Fuster. Però una vegada superat aquest inici, s'enceta un camí nou, perquè utilitzant un símil infraestructural, el que el text fa, és dirigir la política nostra cap el mateix lloc que ho ha fet sempre, però utilitzant l'autopista i no pas la carretera nacional. Però no només fa servir l'Ap7, sinó que a més a més fidel al seu cotxe, s'ha quedat amb el xassís d'aquest i gairebé tota la resta de les peces les ha retocades o canviades per unes altres totalment modernitzades i d'última generació.

Ara podem parlar d'un Bloc preparat per a enfrontar-se a qualsevol nivell de participació electoral. Ara tenim un partit que, entre altres moltes coses, pot anar amb la cara ben alta a la valència castellà i dir-los sincerament que el Bloc també és un partit per a ells, que vinguen i que participen en la construcció del nostre espai polític, del nostre país. Tots plegats, ara, podem anar pel mateix carril, podem sumar.

Tots parlen dels símbols com si els anara la vida, però no parlen del que hi diu al dret d'una mort digna, l'avortament, la gent jove, les drogues, els problemes del carrer pels que ens reclamen solucions immediates, abans no ens encarreguem d'altres afers més itel·lectuals que a priori no ens afecta en el dia a dia. Parlar valencià o català és molt important, però decidir sobre que fer en sanitat, educació, dependència, infraestructures, ho és més per a molta gent no bilingüe que tant els fa com es diga la nostra llengua i tanmateix se sent tant valencià com qualsevol altre. 'Català?, doncs català, cap problema, però això si, que no hi haja d'esperar més per un tac o una ressonància, que ja fa mesos'.

El nou partit que ens brinda aquesta ponència és l'oportunitat crucial de fer un bot, com diu la narració, quantitatiu i qualitatiu. La barrera del 5% ha de ser una anècdota del passat. Però no ho assolirem si les esmenes a la totalitat ixen endavant. Les cartes estan damunt la taula, ara toca jugar-les de la millor manera. Qui guanye haurà de ser responsable dels seus actes. És un text molt valent, és modern, és de competició, endavant!

Pere Fuset ha dit...

Hola Joaneta. La tertúlia haurà de ser al Cabanyal ara i ja t'avise que en eixe terreny jugue en casa. ;) Un besot!.

Clara , completament d'acord amb un matís, no crec que siga la primera vegada que el BLOC senta la veu, o millor dit, una de "les veus" del poble valencià a les quals major atenció li hauria de dedicar però indubtablement si és la primera vegada que el BLOC diu en veu ben alta allò que pensa la majoria de la seua militància i que és coincident amb el que li reclama esta veu.

Jaume m'alegra que hages llegit la ponència amb entusiasme i que faces una lectura positiva. I sobretot que hages sabut vore el bosc de contingunt social i polític que té més enllà de les arbres d'un bosc simbològic.

Anònim ha dit...

Si no et llances al "ruedo" de formar part de la nova direcció nacional del BLOC, de què haurà servit tanta xerrameca teua?

Bla, bla, bla...?

Tots som molt "guapos" a l'hora de criticar o proposar el que siga... però a l'hora de "mullar-se", què?

O formes part de la nova Executiva del Bloc o no haurem entés res dels teus magnífics missatges.

Vinga... "con un par"!

R. Galiana ha dit...

Pere, casdascú interpreta la realitat segons la seua experència, coneixements, desitjos, etc.
La de la ponència no deixa de ser una interpretació i ho és a més, des d'un apriorisme: Hem fracasat!
Podia haver fer una altra lectura de la realitat: Hem passat de vint mil vots a més cent mil. Hi ha milers de valencians, com mai han havut, que estan pel País. Els moviments i les associacions civils més dinàmiques estan pel País. Molts, moltissíms, dels votants del PSPV-PSOE estan pel País. Molts pobles voten pel País. La llengua no ha desaparegut i el rerapaís la conserva intacta i ferma...
La ponència és la lectura del fracàs i per eixir d'ell opta per apropar-se a l'èxit regionalista del PP.
Vullguera enganyar-me i que el BLOC es convertira en un partit regionalista fort, amb la qual cosa els nacionalistes que es creguem el País podriem seguir treballant per eixamplar eixa visió sense la hipoteca del possibilisme que representava el BLOC.
Però la qüestió és que no crec que us voten els regionalistes (Unió i companya està treballant per representar eixe regionalisme i no pas per juntar-se amb vosaltres) i perdreu vots dels nacionalistes.
Ni com tàctica i estratègia tindreu èxit i quan passe el 2011 què? Començar de nou amb una altra ponència?
Tot el que hi hauria de positiu és l'apartat de l'organització si fóra més concret.
Efectivament, el BLOC ha de deixar de ser el mantenidor del foc sagrat per convertir-se en una estructura organitzativa eficient. Si açò hagués estat així (conec el tema des de UPV) les coses haurien estat diferents. El nacionalisme valencià ha crescut malgrat el BLOC.

P.S. Si tens aspiracions polítiques (una altra cosa que manca al BLOC) espera't que passe el 2011. (No és que m'agrades massa, però tens 26 anys i el futur és vostre malgrat que us enganyeu. Nosaltres ja ho hem fet manta vegades)

Pere Fuset ha dit...

Anònim, no tinc clar si em correspon a mi llançar-me al "ruedo" tal i com proposes i en qualsevol cas crec que han de ser altres toreros els qui em conviden o no a llançar-me però en qualsevol cas crec que no he estat massa temps a casa tocant-me el nas. Quan ha calgut he estat a primera linéa i quan torne a ser necessari potser ho torne a estar.

i Raimon. Continuse ense entendre per que defensar la nació valenciana des d'un posicionament nítidament progressista és sinònim de regionalisme. Però en qualsevol cas m'alegra que faces referència a eixe bot quantitatiu del valencianisme per que és el que va pegar el BLOC a l'adoptar el seu esperit fundacional en el que esta ponència aprofundix. Gràcies pel consell desinteressat, ho tindré present per que efectivament crec que cal mesurar molt els temps en política.