divendres, 10 d’abril de 2009

La nació del BLOC JOVE i el 25 d'abril

"No tinc res en contra de... però...", " jo no sóc...però.." i altres expressions similars sempre m'han fet pensar en això d'"excusatio non petita, acusatio manifesta". Ho reconec per que sóc conscient que ara seré jo qui a excusant-me m'acuse. I ja us avance que en el pecat de la incoherència trobaré la pròpia penitència. Tot i així qui em coneix sap que si bé parle abans que pense, no escric sense rumiar.

Ho vinc a dir per que no m'agrada valorar les decisions del BLOC JOVE, ni en públic ni en privat, per que, amb voluntat o sense, pense que estes no van a ser considerades de la mateixa manera que les de la resta dels seus membres. No se si existix el "síndrom de l'exdirigent" com a tal però per les converses que pel camí he pogut tindre amb persones en situacions similars entenc que de vegades és tan dur com oportú mossegar-se la llengua. Molt especialment quan des de l'experiència pròpia o simplement pel criteri personal, es discrepa. Digue'm responsable, paranoic o prepotent però és un principi que tracte de seguir de manera rígida i que forma part de la meua manera d'entendre la política.

A estes altures ja intuireu que vaig a fer una excepció. i la vaig a fer per que considere que el debat en este tema - almenys pel que fa al nostre endogàmic univers virtual - és suficientment ample com poder vessar una opinió més sense la responsabilitat d'atiar una foguera. i no haver d'atorgar així complicitat amb el meu silenci. En públic per no donar cabuda a eventuals tergiversacions o distorsions del que dic. Però sobretot per que el debat de fons està absolutament fora de context amb estatuts, ponencies i trajectòria del BLOC JOVE en la mà.

M'estic referint - per si encara és necessari- a l'adhesió que la coordinadora nacional del BLOC JOVE ha fet a la manifestació que la coneguda com "Esquerra independentista dels PPCC" convoca per al proper 25 d'abril per "les llibertats nacionals dels PPCC". Una decisió que trobe desafortunada tot i considerar-la , pel que m'expliquen, més prompte una "precipitada lliscada de bona voluntat" que un "complot organitzat" per un nou viratge nacional en la trajectòria de l'organització on milite.

Cal dir- i ja parlarem del 25 d'abril més extensament- que l'aposta de l'EI em sembla valenta, sincera, oportuna i coherent amb la seua trajectòria. Com la que han fet altres organitzacions. o més. Però és la seua trajectòria i projecte que no els del BLOC JOVE com no ho són la de cap altre moviment nacionalista per perifèric i alternatiu que siga del que patim tots en comú.

Clar i valencià. El BLOC JOVE (sigles del Bloc Jove Nacionalista Valencià) és per origen i vocació, per definició i convicció, per trajectòria i - mentre la seua militància així ho considere- per rumb, una organització amb un marc nacional clar: el País Valencià. La nació que el projecte polític del BLOC JOVE aspira a construir, té un sol cognom i este és valenciana. I per a no haver de fer una ullada als seus 10 anys de trajectòria que prompte celebrarem ni haver de refugiar-se tampoc en l'àmbit del partit en que s'encaixa, per contrastar-ho , és tan senzill com referir-se a la ponència estratègica ara vigent... o a qualsevol de les anteriors.

Òbviament com no estem parlant de cap altre moviment nacionalista sinó del nostre, -tan particular ell- al si de l'organització unitària juvenil del valencianisme progressista esta adscripció nacional compta amb diferents graus d'entusiasme, i amb totes les portes obertes per tants marcs confederals o complementaris (espanya, països catalans, europa, occitània...) com siguen necessaris per garantir el consens possible i necessàri. Però si bé resulta comprensible - per endèmic del valencianisme- que es mantinguen debats periòdics sobre denominacions i banderetes, un debat sobre quin és es el subjecte polític sobirà que es reclama està fora de lògica. O volem ser una nació o volem ser una altra però al remat, tothom estarem d'acord, que ni un poble pot ser com la Santíssima Trinitat ni és excessiu demanar-li a un moviment nacionalista que clarifique quina és la seua nació.

Dit això crec que informacions com les vessades a Anna Notícies estan prop del sensacionalisme, i que alguns comentaris a fòrums com el de Valencianisme.com o a peces de la blogosfera valencianista pequen de certa desinformació que d'altra banda no ha estat combatuda com crec que s'escau. Per no parlar de la reacció d'orgia i juerga anticatalanista dels de sempre...

Però en qualsevol cas em faig una idea de quines han estat les motivacions reals per adherir-se a dita manifestació com és la d'evitar deixar buida de reivindicació política una data com esta. O fins i tot la cabuda per a interpretacions dels qui entenen els "PPCC" com un projecte pluralista i no indefugiblement d'unitat nacional. Interpretacions que per sort o per desgràcia, no són fàcils d'exportar a una societat que vol missatges nítids i senzills.

Per això, personalment, a banda de dir la meua a un debat obert -amb tot el carinyo del món- no puc fer una altra cosa que convidar al BLOC JOVE a participar dels actes que el col·lectiu del BLOC de València celebrarà eixe mateix dia, en eixa mateixa ciutat i amb les mateixes conviccions que compartim tots i totes. Honestament ho dic, potser fora el més coherent.

23 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo aniré a les dos coses

Anònim ha dit...

Pere, valent este post (pel que expliques a la primera part).

Durant anys el Bloc Jove, al menys a la ciutat de València, ha suposat aire fresc en el món del valencianisme polític que esta decisió ha suposat un colp molt dur a unes expectatives creades.

Fa uns dies llegíem a Enric Morera afirmar que la nostra pàtria és la nació valenciana. Eixe titular el tinc guardat per quan durant les eleccions "alguns" em diguen que si patatí o patatà dir-los: la meua pàtria és la nació valenciana.

¿Ara qué fem? No estem parlant de ser més socialdemòcrates que socialistes o ecosiacialstes o de centre-esquerra, no, estem parlant de l'adscrició nacional.

Perdona, el comentari tan llarg, però, imaginem que el PSPV per un miracle del Senyor convoca una manifestació per la "Espanya plural" (un dels seus últims eslogans), es comprendria una adhesió del Bloc (Jove o Vell).

Estes cosetes descoloquen a molta gent i desmobilitzen a moltes altres i això a un partit que viu a les eleccions del boca-boca per falta de mitjans és ofegar-se cada vegada més.

Toni

Vicent ha dit...

Hola Pere, comprenc i respecte la teua opinió, però pense que ja que el Bloc, al igual que el bloc jove vol ser la força unitaria de TOT el valencianisme, pense que no està gens mal que s'adereixca a una manifestació on la majoria de valencianistes assistents reivindiquen una unitat dels paisos que compartim llengua.

Pense que és una aposta estratègica adeuquada, ja que moltissims joves és senten valencianistes, però també creuen en els paisos catalans.

I ja que hem acceptat tot l'univers simbolic que representa el valencianisme, això sols és un pas més.

Jo sé que des de valència ciutat la realitat és diferent a la de les comarques i poblets del país, però crec que ja que tots hem fet un esforç per comprendre la nessecitat d'acceptar determinats simbols. S'ha de fer un esfoç per part de tots per tal d'entendre que la majoria de joves que és declaren valencianistes en algunes parts del país, a més, és declaren partidaris dels PPCC.

Si no estem amb ells, estaran contra nosaltres.

David ha dit...

Pere, gràcies infinites per expressar com cap altre ho hauria fet el que molts sentim. Amb tot el respecte per a 'Anònim' i per a 'Vicent', crec que oblideu el pragmatisme que necessita el Bloc per a defensar el que tant evident pareixia fa unes setmanes. Compartir llengua no és sinònim d'assimilació. Podem establir tots els vincles que vulguem amb Catalunya, però no sota una denominació que no respon a la nostra història i amb la qual no se senten identificats la major part dels valencians. Hem de lluitar per defensar la nostra llengua, compartida; la nostra cultura, en bona part compartida; per establir estratègies comunes en l'àmbit econòmic... però assumir com deia el nostre secretari d'Organització "perquè toca i perquè així ho entén la major part dels valencians" la senyera, la denominació, etc. va en contra d'assumir eixa macroidea utòpica i sense fonaments històrics dels Països Catalans, o Balears, o Napolitans... No volem estar de genolls a Madrid, però tampoc a cap altre enclau fora del nostre País Valencià. I això no és estar en contra de ningú, sinó a favor dels valencians.

Anònim ha dit...

Encara tinc en la memòria aquella reportera de Canal 9 que sense dir cap mentira ens va dir a tots els valencians: "s'han cremat fotos del rei en una manifestació organitzada pel BNV" i era la manifestació del 9 d'Octubre.
Que vull dir amb açò:
-No volem deixar de costat a tots (?) eixos joves partidaris dels PPCC, però deixem que Endavant o Maulets ens emmerden fins a dalt, segur que aií ens votaran els valenacians...
-Algú podria dir, el 25 d'Abril manifestació per als del PPCC, i el 9 d'Octubre només per als del PV. Doncs no, no tenim ni això.

Si els valencians no som valencians no serem res, per aquest any ja la tenim apresa, però per a l'any que ve vull una manifestació valencianista el 25 d'Abril convocada pel principal partit valencianista, ells no tenen 300 regidors com per a convocar manifestacions "unitàries" com a paranys d'aranyes...

Estic amb tu Pere!

Pere Fuset ha dit...

Ja m'agradaria a mi que quan escric un post sobre ensenyament, urbanisme o drets socials tinguera tans comentaris amb la mateixa rapidesa... Però eixe és un altre tema i m'atenc a les conseqüències.

Vicent gràcies especialment a tu per entendre el sentit del post tot i que pugues discrepar. Al BLOC JOVE tots i totes compartim unes coses, i unes altres no. Tots i totes hem acordat per exemple defensar la unitat de la llengua i la sobirania per al poble valencià però hi ha diferents visions sobre altres coses.

Entenc que hi haja gent del BLOC JOVE que dins d'eixes sensibilitats participen d'actes com el de l'EI i per descomptat no vull que es prescindisca d'esta gent ni es qüestione el seu valencianisme. És importantíssim per donar cabuda a la pluralitat entendre que és necessari conviure amb els matisos.

Però continue pensant que no és oportú fer bandera de cap dels matisos ni adherir-se a manifestacions que com a lema reclamen quelcom que no forma part del consens central d'una organització plural.
Per dir-ho d'altra manera, al BLOC JOVE també hi ha gent que pensen que ja els va bé una Espanya federal, que una determinada senyera hauría de ser la única per al moviment, o que hi ha un model alternatiu al capitalisme. Eixos matisos tenen cabuda però sería poc convenient que tota una organització s'adherira a una marxa centrada en una d'estes visions.

Sobre això de la diferència entre cap-i-casal i comarques podríem parlar i si vols ho farem però en altre moment. En qualsevol cas trobe que l'adhesió, tot i que inoportuna al meu entendre, no pot ser venuda com un canvi en el nostre posicionament nacional. i així està sent rebuda , amb alegria o pena, i per això he gosat a obrir la boca.

Per que si això es fera, que sería tan legítim com qualsevol altra idea, haur´ñia de ser fruit d'un debat obert internament amb un resultat que hauria de ser respectat, siga assumit o no.

A la resta, gràcies tb per llegir-me en esta setmana de passió.

Vicent ha dit...

No podem basar les nostres estràtegies en noticies com la de Canal 9, tots sabem que siga en el context que siga van a posar sempre mal al Bloc.
En quant a la paraula PPCC, pense que la esteu interpretant de mala manera, els PPCC no per a tots signifiquen el mateix. Respatllar la llibertat del ppcc no te perque voler dir que és reivindica una nació cunjunta. També podriem dir que respatllem els paisos europeus sense voler que siguen una nació. Però no hem de negar que hi ha molts valencianistes que a més de sentir-se valencians, senten una sensivilitat especial cap als ppcc.

I si la frase de la ponencia política del bloc diu que hem d'acceptar TOT l'univers simbolic que represente el valencinisme, vol dir que també s'han d'acceptar els valencianistes que a més és senten dels ppcc.

Basset ha dit...

Molt ben dit Pere!!! Ni t'imagines com d'agust m'he quedat després de llegir-te! Tu que eres amic del secretari general i sempre t'has desfet en el·logis per ell no pots dir-li quatre coses?

Vicent ara vas i li expliques tot això a la societat valenciana. A vore qui t'enten... Estem fent política o màgia?

I jo crec que una cosa és entendre la diversitat i els matisos, com diu Pere, i una altra és tractar de fer abanderar a tota l'organització d'un matís que contradiu el consens. El consens en el marc nacional és i ha segut País Valencià. Questionar-ho ara és irresponsable i decebedor.

Marc Xelvi ha dit...

Molt bé, els estatuts diran el que diguen, però això vol dir que han de ser dogmàtics? Un partit també ha de ser flexible en certs moments.

25 d'abril, 2 possibles manifestacions.
Es pot estar més d'acord en la de Baeta pels estatuts, però reconeixeu-me que és una inmensa frikada i seran 4 gats, eixa és la imatge que deuria donar el BLOC només per no variar un poc en una diada d'auto-consum (no ens en passem, no tindrà cap repercussió social) i no fer-ho en una manifestació que serà moltíssim més multitudinària?

Però xe, per què no vos veig criticant o fent fils quan el BLOC acudix a actes per la segona república o s'adhereix? Nació espanyola republicana sí, però catalana no?
Evidentment sé que no penseu així, però sí que crec que no cal tirar-se les mans al cap per açò, és exagerar un poc massa.
Davant de qui es pot escarotar? Qui de la societat valenciana menys pancatalanista que nosaltres hi ha que sàpiga què és el que ocorre? ONV, UxV..? Massa cas els feu, recordeu que en són 3.

Anònim ha dit...

1 El dissabte 25 d’abril hi ha convocades dos manifestacions: una per la sobirania valenciana i una altra per al sobirania catalana. La primera implica dir que el País Valencià ÉS una nació. La segon implica dir que el País Valencià NO ÉS una nació, sinó una PART d’una nació més gran: la catalana.

2 El BLOC JOVE s’adehereix a la segona manifestació, la que diu que els valencians NO SOM una nació, sinó una PART d’una nació més gran: els Països Catalans. Això vol dir que el BLOC JOVE considera que els valencians, com a integrants de la nació catalana, som també CATALANS.

3 Si el BLOC JOVE és reconegut per tothom com l’organització juvenil del BLOC, ¿qui pot extranyar-se de què el BLOC no acabe d’arrelar entre la societat valenciana? ¿Com volem créixer amb aquests plantejaments? ¿En quin món viu el BLOC JOVE? ¿I el BLOC?

4 ¿Encara hi ha qui no entenga per què no arribem al 5%? ¿On està el sentit comú?

Anònim ha dit...

És de suposar que el BLOC JOVE també s'adherirà a les manifestacions per la república espanyola, també forma part dels paisos amb els que compartim llengua, de forma més majoritària que amb els veins de ponent i tramuntana.

Ací no es tracta de si som catalans, valencians, o un patois de tot plegat, sinò de pròpia coherència. Que per ambigüitat, com be dius, som uns nacionalistes sense nació definida. al remat, donem llàstima i ens mereixem els resultats que tenim.

Anònim ha dit...

Adherir-se a esta manifestació és un error.

Joan Escuder ha dit...

Molta gent del BLOC vol que el partit pacte amb Esquerra i Aralar; el partit ha decidit pactar amb CIU. Molta gent del BLOC no hi està d’acord en acceptar la senyera coronada; el partit l’ha acceptada definitivament. Molts militants del BLOC de segur no els ha agradat que Morera parlara de Nació Valenciana al Levante i de Comunidad Valenciana a El Mundo…

Ara et queixes de que el BLOC JOVE amb tot el dret del món mostre més coherència que la cúpula del BLOC? Esperem que els joves del BLOC agafen el timó del partit prompte i siga possible una coalició PAÍS VALENCIÀ SÍ

Anònim ha dit...

Totalment d'acord en els últims comentaris, jo estic ben fart de les duplicitats de nacions, després els catalans ens deixen els primers en l'estacada i no precisament és que alguns hàgem decidit pujar-nos al seu carro, però se veu a anys llum. Com deia algú, el divertiment de cap de setmana dels catalans som els valencians. vicent, marc, abstraure-se de la realitat no és bo, a més, som valencianistes i nacionalistes valencians per alguna cosa. si entre anticapitalistes i anarquistes voleu traure petroli, ho teniu cru. ni espanyola, ni catalana, marc, i no en tinc res en contra de cap d'eixos pobles. a València hi ha més substrat espanyol que català, esteu confosos, hi ha que treballar amb el substrat espanyol per revalencianitzar-lo. no treure els fantasmes de l'armari cada tant. que els valencians tinguen fòbia a Catalunya, repercuteix en la nostra llengua nacional o vernacla.

Anònim ha dit...

El món età vivint un temps únic on està perfilant-se el que serà els propers 100 anys. Tot començà el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín...

El valencianisme polític ha tingut l'oportunitat de caminar "a soletes", sense ningú de la mà. Ara, més de 0 anys després de la mort del dictador el valencianisme té una nova oportunitat d'encarar el segle XXI de-mostrar que es pot fer valencianisme des de les institucions. És el moment de fer-se forts (traure múscul deia Fuset un post abans).

No ser conscient de viure eixe moment vital per al moviment nacional valencià és caure el parany de fer fort l'espanyolisme.

Si jo fos del PP o del PSOE em gastaria uns diners promovent actes i manifestacions "catalanistes" perquè el Bloc picara l'ham i hi acudira.

Ara fa mig any durant la processó de la senyera del 9 d'octubre a València uns "frikis" tragueren una bandera sota la que es vol caminar el proper 25 d'abril. La mateixa bandera que va ser titllada d'oportunista i greu acció per al desenvolupament del nacionalisme valencià i, a més, que va estar a punt de posar en perill a membre del Bloc Jove.

Qué voleu que vos diga? Adéu, PP...CC

Anònim ha dit...

ha ha, ets patètic joanet. el sou bé? si tan català ets, torna al teu país. sou el submarí del PSOE, sempre atacant al primer partit valencianista. mos lleven l'aigua, no inverteixen ací, les taxes més altes d'atur a l'estat, i l'única preocupació que teniu és atacar al BLOC i dinamitar-lo per major gloria del PSOE.

Joan Escuder ha dit...

"mos lleven l'aigua"? hahaha anònim. Quin acudit.

Jo sóc valencia dels Països Catalans, per?

Anònim ha dit...

sí del Xúquer, entre altres llocs.

David ha dit...

Crec que és incomprensible atorgar la mateixa validesa històrica a l'existència de la República al nostre país i a l'existència dels països catalans (nació o no, però mai són lleidatans, de benimaclet o valencians, sempre catalans -amb alguna de les altres nomenclatures igual seria més fàcil que els acceptara més gent). En tot cas, també veig incomprensible dir que tenim els resultats que mereixem.

Jo crec que mereixem lluitar per nosaltres, els valencians, atés que ni PP, ni PSOE, ni cap català votarà per nosaltres mai... Només en una ocasió (Maragall fa dos anys) va donar la cara per nosaltres... Que facen el que vulguen, però nosaltres mereixem lluitar pel que ens uneix, i això no és la sensibilitat pels països catalans, sinó per la nostra llengua i la nostra cultura i la nostra història. No plantegem cap enfrontament amb Catalunya; més bé us preguntem quin problema teniu vosaltres per anar a una manifa amb l'etiqueta de valencià com la principal de totes?

Anònim ha dit...

això de les 800.000 raons és una campanya del BLOC de Ciutat de València o una fanfarronada com qualsevol altra.

Anònim ha dit...

Joan Escuder com tens un blog que no funciona, ni per tu que el tens molt inactiu ni per la gent que li importa poc el que dius i pocs passen per allà ara et dediques a donar 'consells' a tots els que no són de la teua corda, vés i dóna-li la tabarra a altres des del teu blog. Quin pesat !!!!

Pere Fuset ha dit...

Lògicament no puc compartir algunes de les apreciacions que es fan ací i també me costa respondre-vos a alguns de vosaltres que escriviu des de l'anonimat. El pròposit d'este post no és ni era acusar ningú sinó fer una valoració personal d' una decisió que ha obert una polèmica a diversos blogs i fòrums i per tant no pense allargar-me molt més.

I per a qui parlava de l'actual secretari general del BLOC JOVE. He parlat mínimament amb Vicent d'este tema, com amic i com militant, però no com exsecretari general, li he dit la meua. Però no vull que ningú des d'ací aprofite esta situació per a qüestionar la seua capacitat. Siga un encert o una errada les decisions de la CN, i encara més amb ell al front, són col·lectives.

Jordi ha dit...

Molt mesurat i oportú el teu post . Però també fas bé de desmarcar-te d'alguns dels comentaris que al respecte d'aquest assumpte s'han fet a fòrums.

Hui he llegit el manifest al que s'ha adherit el BLOC jove i m'he tirat les mans al cap. Així que entenc que el rebombori es podria haver evitat.

Supose que ja l'has vist :

http://annanoticies.com/2009/04/11/manifest-de-la-diada-del-25-dabril-300-anys-docupacio-300-anys-de-resistencia/

Salut i gràcies!