dilluns, 8 de juny del 2009

Anàlisi postelectoral des de València

Els resultats del BLOC a les eleccions europees han estat molt negatius. Tractar de negar-ho , ocultar-ho o maquillar-ho seria senzillament ridícul i com a tal faria riure. Crec que la confiança es genera amb complicitat i esta a la vegada es guanya projectant honestedat. Els resultats del BLOC en estes europees (18.369 i 0,98% ) són ben similars als del valencianisme polític a les generals de 1982 (18.516 vots i 0,9%) i això 27 anys després, és per fer una llarga reflexió...

Hui no hem guanyat tot i que és cert que hem perdut menys que ningú. Poc pot perdre qui poc tenia i ja és ben sabut que les europees "no-son-les-nostres-eleccions", com cap altra elecció més enllà de les que ens confirmen com tercera força local. Dit açò trobe que fer crítica i autocrítica sense esborranyar solucions és senzillament autoflagelar-se i això ho deixarem per als més fanàtics de les tradicions de la Setmana Santa...

Per trobar eixes solucions cal observar abans el context, detectar els punts febles i explotar al màxim les oportunitats. I per això, sense cap ànim d'exhaustivitat m'apunte a llançar algunes idees després d'una primera lectura dels resultats. Així pense i en conseqüència obraré.

Tot recordant que estes són unes eleccions europees, amb tot el que això suposa, i advertint la impossibilitat o, si més no inconveniència, de fer extrapolacions de caràcter autonòmic i molt menys local vull fer notar que:

  • El PP creix encara més i demostra que el seu sostre és tan flexible com calga. Sempre podran ser percebuts com un mal menor mentre l'oposició no construïsca una alternativa engrescadora expressada en termes propis i no de negació d'uns altres. Els demèrits del PP només recorden al seu electorat la manca de mèrits de l'oposició.
  • El bipartidisme però ha minvat. Decreix la suma PPSOE. Decreixen els socialistes , però també tots els partits menors tradicionals (UV, BLOC, ERPV) al temps que creixen testimonialment els socialment més marginals (l'extremadreta, els antisistema, els ecologistes...)

  • Només UPyD patrimonialitza de manera reeiixida el descontent dels partits tradicionals. Amenaça així, amb els seus aires de partit emergent, amb bastir un tercer espai central en la política valenciana d'unes característiques ben diferents a les que desitgem des del valencianisme.
  • El BLOC perd prop de la meitat dels seus vots a València. Ser la setena força a la ciutat més poblada , fruit d' una campanya invisible tant mediàticament com pel que fa a la política de baix cap a dalt, no són d'ajuda per a millorar resultats com deu ser l'objectiu d'una força com la nostra. Una població amb prop de 800.000 electors i un àrea d'influència (identitaria, econòmica, política, social, cultural...) cada vegada major no pot ser ígnorada com ho és habitualment pel nostre moviment. Quan no directament menyspreada...

  • El BLOC augmenta la seua diferència de lideratge al valencianisme tot i que és "el rei d'un cementeri" de vot valencianista/regionalista/nacionalista. Un espai que decreix considerablement... de no ser que concebim la possibilitat de pensar que està sent en part explotat per altres forces d'àmbit estatal. ( per als que ho dubten... els heu vist fer mai un miting???) Es confirma igualment que una envejable inversió econòmica per a un partit com Esquerra no és garantia de res quan el teu discurs no pot arrelar per raons de tan evidents cansines d'explicar ni tens una mínima base social. D'UV poca cosa podem dir més enllà de l'anécdota de trobar major percentatge de vot en la província de Lleida que en la d'Alacant.

  • El BLOC canvia de discurs segons la contesa electoral com les persones aseades canviem de roba interior. Innegable és que almenys així és percerbut. Un fet que desconcerta a l'electorat.... o potser als "electorats". Amb tot la variació del suport és sorprenent per mínima atenent al poc temps de transició entre discursos i públics potencials als que ens adrecem. Al març de 2008 encapçalats per l'exdiputada d'IU Isaura Navarro obtinguèrem un 1,1 % a les generals , ara de la mà (tot i que silenciada per la pròpia concepció de la coalició) de CiU i PNB hem alcançat un 0,98%. Cal pensar que o bé al nostre electorat més fidel igual li té carn que peix, que és tan intel·ligent que alcança a entendre que sempre actuem en benefici del valencianisme... o que senzillament no són el mateix electorat. I una ullada més exhaustiva al mapa electoral, (on pugem i on baixem en cada moment) tot salvant els gens menyspreables elements organitzatius de cada zona i temps, ens pot ajudar a eixir de dubtes.

  • En qualsevol cas el BLOC està penalitzat per no transmetre coherència i una estratègia de llarg termini. El que et convé hui potser un obstacle per a demà. Els estudis apunten a que la trajectòria d' ubicació a l'eix esquerra-dreta del BLOC, a ulls de l'electorat, és més moguda del que caldria fins i tot per a un partit minoritari amb vocació de creixement i una barrera electoral del 5%. Desde 1982 fins a l'actualitat n'hi ha com per a quedar-se bizcos! El valencianisme polític sembra camps que després abandona sense esperar a collir els fruits...

  • I encara en un mateix context temporal no deu projectar massa coherència manifestar-se un dia junt a l'Esquerra Independentista dels PPCC i al dia següent parlar de nació valenciana tot fotografiant-te amb liberals encorbatats per reclamar el corredor mediterrani. Sumar-ho tot és impossible o almenys requerix d'una generositat que la raça humana valenciana no ha estat capaç de desenvolupar fins als nostres dies. Cal definició, coherència, desacomplexament i perseverància. L'amplitud no només no és convenient sinó necessària, però un excés de contradiccions és mortalment nociu.

  • I també cal fer notar que no encertem a fer un bon ús de les estratègies de comunicació. No es poden usar més però potser sí millor. Perfilant quins missatges cal fer arribar a quina gent i apostant per la creativitat i el potencial de les tècniques del marquèting viral per posar-los en boca d''eixa gent... per exemple. Les orelles de l'electorat sempre estan més obertes a les valoracions d'un cambrer a l'hora de l'esmorzar que d'un polític per ben plantat, proper i ocurrent que este siga.

  • Enfront tenim a un enemic molt poderós. Però això per obvi és innecessàri remarcar-ho.

I fins ací l'anàlisi express. Les solucions les haurem de trobar entre tots i totes i ja n'apuntarem d'algunes possibles en breu. Abans però posem-nos d'acord a les anàlisi.

Sóc conscient que per algunes persones pot resultar desencoratjador deixar les vergonyes a l'aire però deixaré constància que tinc la plena confiança que esta organització, la seua gent, els seus dirigents i la seua base, és plenament capaç de cagirar la situació en el camí cap al 2011 i més enllà.

Si no ho creguera no només no perdria un minut en escriure estes quatre ratlles, és que ja hauria trencat en mil trocets el meu carnet de militància valencianista. I eixe carnet, ara per ara continua estant en la meua butxaca, en el meu cap, i en el meu cor.

Sense més, aprofite per enviar una abraçada molt especial i tota la meua gratitud a la gent que s'ha deixat la pell en esta campanya, en especial per als candidats i candidates, Enric Nomdedéu, Teresa García i Jordí Davó, i encara més per a la meua benvolguda Amparo Piquer que els ha coordinat amb passió i capacitat.

18 comentaris:

Xavier López ha dit...

Pere, hi faria amb el poquet de temps que tinc pels exàmens (que ja és massa per a lo que li hauria de dedicar a estos affers), afegiria unes consideracions més:

* La primera és que allò que més em crida l'atenció dels nostres resultats a les europees, tot i que no estic descobrint Amèrica, és que el sufragis perduts ho han estat precisament en les grans ciutats, on caem en picat i sense paracaigudes. Ens hem mantingut bé en tot el País llevat de les ciutats, a Alacant ens perdem entre els partits minúsculs amb un sol punt en el programa com el PACMA, o el PCPE, a penes tenim 300 vots en una ciutat de 350.000 habitants censats. A València ja ho has dit tu, i a Elx tres quarts del mateix. Cal, de veritat i que no torne a ser un brindis al sol, una inversió productiva des de demà mateix, o des de setembre si voleu, en les ciutats. Ho hem vist, sense les ciutats, decreixem i no entrarem en Corts.

* Un partit amb 300 regidors no pot aspirar mai a mantindre els seus resultats. S'ha de fer un anàlisi ben curat poble per poble, i se li ha de fer un toc d'atenció en el cas que toque, a eixe o eixos concejals que no estan representant el BLOC més enllà del seu càrrec orgànic a l'Ajuntament. Si ben és cert que no tenim mitjans de comunicació, sí tenim presència REAL al carrer, tant en militància com a representativa dels ciutadans, representació que no acabem d'aconseguir mobilitzar.

Anònim ha dit...

Pere, 12 hores després dels resultats has fet una anàlisi que, perfectament, podries haver-la deixat escrita el passat divendres. I, damunt, has encertat amb molt del que dius.

Jo també full fer la meua llista (molt més prosaïca), però també vàlida:

No sóc militant del Bloc, sí simpatitzant i "menjaor-de-tarros-familiars-i-d'amistats" perquè voten Bloc (amb la seguretat d'aconseguir uns 10 vots que hagueren anat directament al PP).

-Vaig estat a Almussafes i em vaig decebre molt. Pensa que no sóc militant i em vaig desplaçar des de València. Al magnífic saló d'actes de la població no s'omplia ni una quarta part (cal enviar-li a la redactora de Canal 9 una bona caixa de bombons i de flors).

-Em vaig quedar amb les ganes d'haver anat a un miting a la ciutat de València (crec que es va tirar una traca a les 12 h. del matí en la Universitat).

-L'última vegada que vaig vore un "interventor" com Déu mana a la taula on vote des de fa més de 10 anys a VLC fou en 2003.

-M'agrada passejar molt per la meua ciutat i ho faig a sovint pel centre. Cap persona m'ha donat cap butlleta de publicitat pel carrer Col´om o en la Plaça de la mare de Déu.

Sé que són xorrades, però és impossible fer res si no hi ha visibilitat.

Ara, el que pense és qué haguera passat si Nomdedéu no encapçala la candidatura.

Nomdedéu ha dit...

Molt bé Pere. Crec que tens una part important de rao en la reflexió. Ara n'haurem de fer una compartida i plural.
A mí també em preocupa molt el tema de les grans ciutats. Li ho he dit a Xavi al meu bloc, tot i que Castelló pugem mínimament, estem més prop de perdre Castelló que de guanyar València, Elx i Alacant.
Absolutament d'acord amb el tema d'alguns càrrecs públics, i amb el tema d'Almusafes. I tot i que en comprenc les raons, m'hagués agradat poder fer un mítig a la capital del meu país.

Miquel Àngel Gascón ha dit...

Pere, crec que fas una anàlisis en clau interna i que, sense ser militant del BLOC, compartixc en tu. El problema és que fem anàlisis (parle del valencianisme en general) pero els traslladem poc a la realitat dels fets. Pense que una bona part dels militants valencianistes, de diferents procedències, tenim molt clar i compartim l'anàlisis, pero pareix que estigam atrapats per diferents paranys dels que no podem eixir i que produixen incomunicació real entre persones que pensen de la mateixa manera o molt pareguda.

VALENCIANET ha dit...

Bé, jo també faig un merescut descans en l'àrdua tasca de l'estudi de les Teories de la Comunicació i la Informació, i aprofite per a escriure un parell de coses i donar el meu punt de vista de l'assumpte... jeje

En primer lloc, m'agradaria que la forma en què has fet la teua anàlisi, fora seguida per tots. Vull dir, cal reflexionar, analitzar, debatre, però tot això amb serenitat i tranquilitat. No cal, com bé dius, autoflagelar-se ni coses d'estes. Sols des d'una perspectiva tranquila i calmada podrem vore les coses de la millor manera i pensar les millors solucions.

Compartisc amb tu al 100% la qüestió de la capi. Tot i que ací, vull fer-te un xicotet apunt, i és que el Bloc no ha perdut la meitat dels seus vots a València, n'ha perdut aproximadament 1/4. És a dir, València està en la mitja de la baixada general, o un poc més pot ser. Però analitzem les dades tal i com són. És evident, que València "is very important" per tot el que has dit i per moltes altres coses que ja sabem. Que a les eleccions europees no es vota igual que en les autonòmiques o locals és cert, però no ens pot servir d'escusa. El valencianisme (el Bloc) té un problema important ací. I els "problemes importants" es poden encarar de dues maneres diferents: obviar-los i fer com si no existiren, o atallar-los i afrontar-los amb una bona estratègia fins a aconseguir solucionar-los. De vegades, dur a terme la segona opció dóna mandra, costa, però tots sabem que a la llarga els resultats positius vindran per eixe camí i no pel de posar-nos una bena als ulls, que segurament ens aportarà més problemes i mal de caps.

I, sincerament, sembla que durant tot este temps, el valencianisme polític ha optat per seguir el segon camí en tot allò relacionat en València, començant pel més important: Quin líder nacionalista ha tingut la ciutat del Cap i Casal? Tots han passat sense pena ni glòria. L'últim, no feu res i acabà diluït en una llista electoral del PSPV (un partit de caire espanyolista, com tots sabem). Està molt bé que col·lectius com el Bloc Jove siguen vius, però també es necessita un impúls des de les altres esferes, que sembla que no es dóna.

Canviant de tema, crec que en esta campanya s'ha dut molt bé tota la qüestió "comunicativa". No dic que podria haver sigut major però, el que s'ha fet, s'ha fet bé. Les poques oportunitats i espais que Canal 9 ha cedit al Bloc han estat perfectament aprofitats per Enric, fent arribar missatges clars, concisos i positius (cosa que també parla de la seua vàlua com a candidat). Cal continuar per eixe camí.

Pel que a la posició política, pense que el Bloc s'ha de fixar ja en un lloc de l'eix esquerra-dreta. Això és una cosa evident i que absolutament tota la gent pensa. Crec que no hi ha dubtes que el bloc es considera un partit progressista. De centre-esquerra. Doncs bé, ahí estem. Ja està. I, per cert, NO "cal pensar que al nostre electorat més fidel igual li té carn que peix, que és tan intel·ligent que alcança a entendre que sempre actuem en benefici del valencianisme...". El valencianisme és molt important, però, atenció! no ho és tot. Per molt valencianista que fóra un partit, si defensara detrminades coses molt clares de la dreta jo no el votaria.

Finalment dir que el blaverisme cada vegada sembla estar més prop de la seua desaparició-erradicació. A no ser que al PP, per interessos cojunturals, li interesse tornar a traure a passejar el monstre "anticatlanista" i financie un poc el tema. I no crec, ells de moment estan bé.

Pere Fuset ha dit...

Gràcies a tots per la vostra reflexió i encara més a Nomdedéu per participar de l'autocrítica, tot i que en este cas em costaria molt fer-li cap retret que l'afectarà a ell personalment com a candidat, més enllà de la part que a tots ens toca com a militants del BLOC.

Vull dir que efectivament València no n'ha perdut tant però que el que s'ha perdut a València és prop de la meitat del que s'ha perdut al País respecte a les eleccions de 2004... que ja era poquet. Si us he de ser sincer encara em va sorprendre que conservàrem tanta força. Quasi eixim a 5 vots per militant com les paperetes que rebèrem per fer campanya! Però efectivament la política de baix cap a dalt no pot ser la única aposta en una gran urbs com València. Ni en cap altra ciutat... ja anuncie que la meua intervenció al Consell nacional del partit anirà en esta direcció. Em declare desacomplexadament fanàtic de les grans ciutats i en coherència actuaré.

No podem contentar-nos amb dir que hem aguantat el tipo, per que els resultats de 2004 ja van ser desastrosos. Ni mirar cap a fora per trobar excuses. Això és propi de sectaris i no arreglarà res.

I efectivament s'ha millorat i molt la comunicació.. però quant de temps abans de la campanya? Encara queden molts assumptes de la ponència porganitzativa per desenvolupar.

Crec que hi ha coses que s'estan començant a redreçar i que cal persistir fins que sorgisquen efecte. Com a part de l'executiva comarcal de València us he de dir que estem treballant en eixe canvi de xip, jo especialment des de la comunicació on hem tingut algun avanç , però efectivament el ritme és massa lent i necessitem també de major contribució per part del conjunt del partit.

Xavier López ha dit...

M'ha agradat tant això de ser "fanàtic de les grans ciutats"!. No sé, encara, que et proposes. Però en principi tot el meu suport des d'Alacant.

Javi ha dit...

L'autèntic problema del BLOC és a les grans ciutats.

No pot ser que un partit que aspire a liderar el valencianisme no siga present a la vida social del cap i casal on més hauria de estar present

David ha dit...

Crec que l'anàlisi que fas és prou acurada i interessant però jo hi afegiria algún matís. Potser no servisca de molt l'autoflagelació, però menys encara serveix la rutinària anàlisi postelectoral amb què se solen extraure només les dades positives o amb què es demostra la gran voluntat de canvi i la gran capacitat de reacció que es té. Potser el problema estiga a repetir eixa anàlisi cada any, després de cada cita electoral. Si tan clares estan algunes qüestions no sé perquè mai les solucionem abans de les eleccions.

Discrepe en allò de la millora en la comunicació. L'únic missatge que ha arribat al carrer és que el Bloc anava de la mà de partits de dretes de Catalunya i el País Basc. Mai recordem que no som nosaltres qui hem de conéixer la realitat, sinó que hem de traslladar eixa realitat que nosaltres coneixem a gent que és capaç de votar "perquè la ciutat està molt xula" o "perquè el partit X ha fet molt per les falles".

Per a evitar que el missatge siga massa llarg faré breument dos crítiques (espere que les entengues com a constructives):

-alguna errada hi ha en l'estratègia quan hi ha diputats que estan eixint a les televisions dia sí dia també i hi ha altres, els nostres, que porten tres mesos debatent sobre els "productes peribles". En unes hores tornen a dur el tema al ple.

-Els actes de campanya, en partits com este, no han de ser festes per als 4, 20 o 1000 votants, sinó actes per a aconseguir 4, 20 o 1000 votants més... Botar foc a una traca en Tarongers crec que esdevé inútil. Si volem traslladar el missatge de defensar tradicions anem a la Ciutat Fallera i treballem als casals i aportem idees que seduïsquen als fallers...

Si algú s'ofén amb este comentari li demane discules. Ho faig amb el disgust dels resultats encara present i amb la voluntat d'aportar alguna visió diferent a les que sempre apareixen en moments com este.

Una abraçada i ànim per a tots!

joan ha dit...

Compartisc la teua anàlisi, Pere. El Bloc té un bon programa, assumible per una gran majoria de la societat valenciana. L'únic obstacle, la simbologia, ja ha estat clarificat en el darrer Congrés Nacional. Ara bé, cal una bona estratègia de comunicació, tot partint d'una anàlisi realista de la societat valenciana actual. Bé, d'això com a sociòleg en deus saber un bon tros.

Es clar que tenim enemics molt poderosos. D'una banda, el PP sap controlar molt bé els temps i disposa de tot un arsenal mediàtic, a banda del seu control aclaparador de les institucions. De l'altra, el PSOE sap molt bé entonar el cant de sirena del vot útil quan li convé.

Hem de ser presents a tot arreu, sobretot a les grans ciutats. Fer nos visibles. Hem de demostrar que som uns valencians honestos i treballadors que estimem el nostre País. Hem de crear complicitats i despertar simpaties. No és qüestió de treballar molt, sinó de treballar en la direcció correcta. I, sobretot, si volem fidelitzar el vot, necessitem coherència. Ni el PP ni el PSOE no la tenen, però ells són, al cap i a la fi, el sistema.

Carles ha dit...

Molt encertada anàlisi Pere.

Edu ha dit...

M´alegre de poder llegir una crítica contundent i a la vegada constructiva després d´unes eleccions deixant de banda l´auto complacença. No esperava menys de tu Pere.
Soc militant del Bloc a Benifaió( La Ribera) i quan vaig començar a implicar-me en açò de la política, hem va cridar l´atenció la falta de cos, es a dir, hem trobava a un partit que es desconeixia ell mateix, que tenia militants de primera i militants de segona(uns eren del Bloc i altres sols pertanyiem al col.lectiu local que per a poder autofinançar-se es quedava amb el 100% de la nostra quota, fet que vaig descobrir quan volia formar part del Bloc Jove). Un partit que es deixaba tot a les eleccions locals, pero no veia mes enllà, perque sembla que ningú s´ho creu.
Un partit que de vegades sembla ser un altre depenent del lloc on estiga.
Un partit que no sap com creixer sense oblidar les seues arrels. Cal trobar nous electors mantenint una coherència i sense oblidar el seu electorat tradicional que és qui ens manté vius. No ens podem permetre creixer per una banda i a la vegada decreixer per l´altra. Girem el cap massa vegades, millor deixar tant de moviment per al tenis.
Felicitar a tots aquells que creuen en el projecte comú del Bloc i que han treballat en aquesta campanya com una més.
Felicitar a Enric Nomdedéu. Trobe que per a molts militants d´Alacant i València era un gran desconegut i ha sigut un plaer descobrir-lo.
Felicitats Pere per la teua anàlisi.
Finalment, animar a tota la militància valencianista de cap i cor(com bé diu Pere), a seguir treballant d´una manera més convençuda per aquest projecte. Jo procuraré fer la meua modesta contribució desde el meu àmbit per defensar al BLOC ací o a València i de baix cap a dalt o de dalt cap a baix.
Perdó per l´embolic de la reflexió, son tantes coses. Potser caldrà fer un blog.

PER L'ESQUERRA I PEL PAÍS ha dit...

Jo ja et vaig dir que no s'entendria el pacte del Bloc amb la dreta catalana... com mai vaig entendre que el meu partit demanara el vot per Romeva quan ICV pactava amb IU.
O consolidem una formació política seriosa, ferma, coherent, amb discurs, que tinga capacitat de mobilització i presència en el carrer i en les institucions o estem perdudes i perduts.
Potser haurem de deixar a banda la resta de l'estat i centrar-nos en el País. Tot el demés ja anirem parlant-ho pels diferents camins.
Com deia Espriu: Oh què cansat estic.... Doncs això, cansat i fart de veure com la dreta més cavernícola avança imparable (sense que ningú li tinga en compte a Camps o a Costa les despeses dels famosos trajes) mentre nosaltres continuem somiant amb papallones de color fucsia fosforito....

Anònim ha dit...

No visc a València però em fa que la direcció del BLOC fa molt de temps que va donar per perduda esta ciutat, la més important del país, les tàctiques que ha seguit han sigut molt negatives, la pitjor de totes l'última a les municipals posar de tapat una persona a les llistes del PSOE, les males tàctiques es paguen cares i després costa recuperar-se

jaume ha dit...

Potser l'electorat valencià no entén el discurs del Bloc, com tampoc no entén la falta de coherència en l'estratègia d'aliances. Ahir amb EU, hui amb IPV i demà amb CiU. Cal un missatge clar, coherent i sobretot assumible per la majoria de la societat valenciana, no sols pels quatre gats sensibilitzats per la causa. No hauríem de centrar-nos en l'adjectiu de "nacionalista" sinó en l'adjectiu de "valencià". Hem de ser capaços de desmuntar el discurs del PP-PSOE, en cas contrari l'oratòria de Rus & Co. ens tornarà a marcar un gol. El temps corre, potser tindrem el 2011 unes Corts bipartidistes?

Valentina Doménech ha dit...

Molt d'acord, Pere. Compartixc la teua anàlisi, especialment pel que fa a la importància tremenda que tenen la Ciutat de València i les altres grans ciutats valencianes per al valencianisme. Són la gran assignatura pendent, i jo també hi vullc col·laborar.

Després de mesos esperant poder fer-ho, ara confie que m'acceptareu amb vosaltres en la faena per esta gran ciutat (gran en els dos sentits) i pel país. En tinc moltes ganes.

Un salut

Pere Fuset ha dit...

Gràcies a tots per les vostres aportacions. Efectivament cal llançar el missatge que València importa.. i molt. Des del meu lloc en l'Executiva Comarcal de València tracte cada dia d'impolsar eixe xip reivindicatiu i de col·laboració davant l'EN i el conjunt de l'organització però no és fàcil per que cal vencer una dinàmica derrotista sobre la ciutat. Però el mier de tot és mobilitzar a la nostra militància.. i en això estem.

Anònim ha dit...

Hola Pere. m´he enterat de que Tele7 té problemes econòmics. Podrieu des del BNV intentar fer-vos amb algunes de les seues llicències de TDT i així crear un espai de comunicació propi. Parleu amb qui faça falta però crec que de ser veritat, és una gran oportunitat per a fer-se amb llicències a bon preu i contrarestar l´oblit mediàtic que pateix el nacionalisme valencià. Salut

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com