És la primera vegada que escric mig enfadat al blog. A vore com queda...
Ja m'ho va pronosticar algú fa uns anys?
-Tu Pere, verbalitzes tot allò que penses.
I no li faltava raó a l'home. Mai no he tingut pèls a la llengua. A les cames potser - ja en parlarem dels sistemes de depilació masculina, tema molt més interessant que el que ara ens ocupa- però a la llengua, Pere? No mai.
Dic això per que trobe un esforç estalviable l'haver de promoure llegendes sobre mi. Prou tindrien els meus autodeclarats detractors en llegir i sentir el que dic. No calia inventar-se res.
Com que no tinc pèls a la llengua no m'amague de dir allò que pense i fins i tot de fer memòria, tot i que siga per sentir vergonya o per riure com comentava a este mateix blog fa alguns dies. No se si podem parlar d'errades de joventut quan algú té 14 anys doncs per aquells anys per no tindre no tenia clara ni la meua identitat sexual.. ara bé, del que si que estic segur és que les vivències d'aquells temps són un instrument de puta mare per a madurar, per a forjar la teua pròpia personalitat. Ho tinc comprovadíssim, i que em perdonen els psicòlegs l'autodiagnòstic, les pors, les seguretats, els vicis, els valors i les actituds que hui en dia sostinc són el reflex de vivències d'aquells dies. No cal ser molt més explícit.
D'aquell breu periode de temps en què vaig tindre contacte amb allò que molts esteu pensant, que no esmentarem ací per no fer una crida a la Bitelchus, vaig aprendre moltes coses. Com per exemple comprovar, com diu Albiñana a Del Roig al Blau, la capacitat inesgotable dels valencians per provocar odi, al meu entendre partint d'una passió sense cap típus de lògica . I també com n'hi ha persones amb una capacitat sosprenent de fer demagogia i instrumentalitzar febleses per fer d'elles armes d'autodestrucció massiva.
Un curset accelerat que no em calgué esgotar. No tinc el títol a la paret però sí l'experiència d'una fugida a temps. El clearasil, les nits a la Plaça del Vito, els primers cigarros, els llibres i les converses amb cronistes d'Algemesí, fustrats cabalístes convertits en simpàtics professors devalencià i demés acompanyaren el productiu periode d'inactivitat. No massa, que tampoc no s'ho podem permetre. Després el que ja sabeu...
El que més greu em sap es que puga haver-ne algú que entre al drap de la llegenda negra, inventant-se un sucós historial de militàncies, o deduint hipotètics plantejaments ideològics i estratègics actuals - i fins tot pel que fa als del passat- o projectant caricaturesques ombres d'una realitat que no és tal. Sóc allò que sóc i res més que això.
Clar que com quasi tot en esta vida, té la seua vessant positiva. Hi ha qui decidix no fer sang, fent cas omís d'eixa genètica cainita que tenim els valencians o del que els manuals del perfecte maquiavèlic, prou extesos en ''política'', recomanen. I això és molt de valorar, més quan ve d'algú que et diu que és diferent de tu. No ho crec això, això últim vull dir, però siga com siga gràcies, de tot cor.
A la resta una recomanació: este llibre. I les gràcies també, que com deia aquella cançó del pijo però mític grup madrileny Mecano, adaptat en gènere i numero i traduit a la llengua de Bajoqueta Rock... ''amb les seues pedres, faig jo la paret''.
| Tweet |
2 comentaris:
Pere, volia donar-te tot el meu suport. En la vida de vegades es necessita un cap de turc, algú qui pague els plats trencats i ara volen que eixe sigues tu. Tu ets jove, impulsiu, apassionat, descarat i sensible però alhora un tipo preparat, capaç, intel.ligent i sobretot transparent.
Les bones persones duren poc en política, espere que tu tingues més sort però és normal que despertes eixes fòbies.
Sé que eres profundament nacionalista, massa i tot, i em fa riure que algú puga dubtar de la teua esquerrania. Però el teu pecat és tindre seny i escrupols, no com eixes merdes que des de fa alguns anys et toquen les pilotes.
Potser algun historiador hipòcrita i algun pulitzer cínic te la tinguen jurada, i potser fins i tot que aconseguisquen apartar-te del camí.
Però tingues present que ells no es menjaran una merda sinó és pel treball de gent com tu. En la mateixa o major mesura que despertes fòbies tens infinitat de suports, en els llocs més inesperats. En tots els racons d'aquest país que gent com tu ens ensenya a estimar.
Vals molt, i tu ho saps.
Completament d'acord amb el que ha dit el de dalt, el tal Anonymous . Tu vals a bondó/bogolló (com es diu per ací baix) i qui no ho veja, doncs pitjor pa ell.
Saluts i Ànims xiconet!!!
Publica un comentari a l'entrada