diumenge, 22 de gener de 2006

Demagogs! (bis)

Ahir hi hagué bones notícies per a l'estatut valencià. A diferència de Catalunya nosaltres no esperàvem ser reconeguts com a "nació" ( ...o com la nació valenciana que volem ser). Per bones notícies no podiem esperar més que una miqueta més de democràcia (estem en eixe nivell... encara). Parle de la possible eliminació de la barrera del 5%, amb una possible votació a a favor de les esmenes relacionades per part dels socialistes valencians. (Per descomptatno es contemplen altres millores necessàries, en competències, en finançament, en drets, en requisit, en policia valenciana...)

Els socialistes han anunciat també el vot a favor de l'esmena sobre la llengua. Sobre esta esmena cal fer alguna observació doncs és esperperpenticament demagògica la reacció del PP , El text vigent parla del valencià de la següent manera

" Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà."
Què vol dir que hi ha dos idiomes, el valencià i el castellà.

Des de l'esquerra hem criticat que el text passara a parlar "d'idioma valenciano" en el nou text... quan en realitat ja ho feia a l'anterior. Tant una situació, com l'altra, en realitat no aporten cap novetat positiva o negativa per a la unitat de la llengua.

Ara el PSOE ha decidit que "idioma valenciano" no aparega en la primera part del text però si mantindre-ho a la resta de l'articulat. (sincerament, no hi veig la diferència) I el PP....

El PP diu que eixe "no-canvi", (en realitat és un "virgencita que me quede como estoy") és un "giro al catalanismo" del PSOE, i un demostració del segrestament del tripartit al PSOE. Els titulars com sabeu són literals.
A més a més el tema els dona per a fer un exacerbat discurs de buida "valenciania" davant les càmeres de Canal 9, que de nou sera confosa per la majoria dels valencians com "valencianisme".
Els qui heu vist a Alfonso Rus agitar la senyera mentre cridava en alt "som valencians, som valencians!!!" compartiran la meua preocupació. La demagògia d'esta gent no té límits??? Mira que intente vore'm la política des d'una òptica serena, racional i extremadament pacient... però vore com s'estan jugant amb els sentiments de tants valencians m'ompli d'indignació i ràbia continguda.
No és bo experimentar estes coses en política. No és bo perdre el cap, i amb ell la perspectiva, i renunciar a entendre la complexitat de la situació. Parlem clar: Ens volen dur a la confrontació, a l'escorxador, a la crispació continua, a l'enfrontament, a les mans...
Precissament alguns elements , pretesament valencianistes, i en realitat clarament antivalencianistes, ja ho estan fent. (porten molts anys fent-ho) Ho fan entrant en casals, agredint, espentant i amenaçant valencianistes, atacant i danyant locals, cosos i ments.
Nosaltres però, no podem reaccionar d'una altra manera que treballant més i millor encara. Tractant de ser més útils i eficients encara, pels nostres objectius. És la millor manera de combatre-los políticament.
De nou confie en convèncer per a vèncer, i confie en que serem capaços de fer-ho. Cada vegada hi estic més segur per que cada vegada ho veig més necessari.
Em reiteraré al dir que els valencianistes són, com diu Mira, "la millor gent del país", i ho demostrarem ,de manera cada vegada més nítida, a la resta dels nostres connacionals.
L'objectiu és ben bàsic i l'assolirem. Farem vore als valencians i valencianes qui està del seu costat, a favor dels seus interessos, pel retrobament i l'entesa entre valencians, per la seua cohesió i pel seu progrés.. i qui, per contra només sap fer servir la crispació, l'enfrontament, l'amenaça , la demagògia i l'agressió.. en contra dels propis valencians.
PS: Lamente el discurs frustradament èpic del post de hui que a més d'un farà riure. Tothom estarà d'acord amb mi que per açò del valecianisme és imprescindible una miqueta de fe. Precissament per que la raó , ja la tenim.

3 comentaris:

Guineu ha dit...

Com en el cas del nou estatut català, nya crítiques de la part del PP que, en realitat, ho serien també contra l'estatut vigent. Se fa soroll amb coses que no són noves o amb detallets com l'esmena eixa proposada pels socialistes. És el drama valencià (i català) de sempre: allà on caldria reflexió, argumentació i pedagogia només hi apareixen l'eslògan, la simplificació i l'afalagament dels prejudicis.

P.S. Que t'he feit res jo, fu7, que ja no ixco a la llista de blogs?

Xe Fu7 ha dit...

Pensava que estava incorporat!!

Guineu ha dit...

No m'estranya: "Quadern virtual dislèxic, i escrit a correcuita, de Pere Fuset". Quin home més atrefegat! És clar, això te passa per bloquer/blocaire/bloguer/blogaire en tots els sentits de la paraula ;-)