dimecres, 1 de març de 2006

Tallafocs

Hui he passat per la Font de la Figuera i he vist com estan construint. Afrtunadament no ho fan sobre terenys d'alt valor ecològic ni res d'això (per sort el Capurutxo continu viu) però si amb mol de malt gust arquitèctonic. El que si m'ha impressionat, i fa anys que no passava és vore la marca que han deixat a l'entorn les obres pel transvassament. Món pare ingenuament em deia que era un tallafocs... això és un tallamuntanyes!!

I parlant de foc (quina manera de connectar els temes , ni Matias Prats en els seus millors moments) m'he deixat caure pel Casal de Na jordana per vore la presnetació de la nova revista de l'Associació d'Estudis Fallers, una colla d'estudiosos del tema, la major part d'ells universitaris, que treballa des d'una òptica progressista pel (re)coneixement del fenòmen faller. Donava gust vore a aquells intel·lectuals xafant un replet casal (tot i que siga el de Na Jordana) i explicant les falles des d'una perspectiva acadèmica. Els qui veei Canal 9 al migdia ja em direu si finalment m'han tret per que ens han utilitzat com a fons de pantalla d'una locució a mi i a l'amic Tofolet, amb ui he coincidit a l'acte.
Allí també estava la fallereta major infantil, molt simpàtica, educada i generosa que m'ha regalat una xapeta de la mascota de la Cort d'Honor. A mi la figura de els falleres majors i la Cort d'Honor em sembla caduca i condemnada a la revisió (ja hi ha falles, ben poquetes, sense Fallera Major com n'hi ha, més, amb Presidenta) però per un any m'oblidaré d'això al comprovar com una xiqueta sense aspecte de "projecte-de-Megapija" i amb una actitud lingüística cap al valencià lloable (què li ho pregunten a Rita, el dia del nomenament on fou replicada en la llengua de Ferran Torrent, per citar un clàssic, quan l'Alcaldesa havia emprat l'altra cooficialíssima).
Doncs això que ni això era un tallafocs ni la festa del foc tallarà la llengua. Això espere

3 comentaris:

Daninoble ha dit...

No he estat mai a falles a València, però pel que veig fins i tot a les falles un es pot agarrar a alguna branca per pensar que no tot està perdut. De totes formes ja m'havien dit que Na Jordana és especial.

Jorco ha dit...

Ciutat de València, cap i casal, dia 26 de febrer, plou a bots i barrals. L'acte de la "Cridà",Torres de Serrans:

Assetjada per la Rita la fallera "machor" pren arrauxada el micròfon i fot un crit:
NO ÉS PLUCHA! ÉS EL CEL QUE S'EMOCIONA! VISCA VALÈEEEENCIA!!!!!!!
la Rita se li enganxa al coll com una lleparassa, i la besa abraonada a les galtes...


Déu meu! ni tret d'un espectacle de Xavi Castillo! la realitat supera la ficció.

Xe Fu7 ha dit...

Heheheheh! Enguany m'ho vaig perdre. En qualsevol cas eixa fou la Fallera Major sènior. La jove Borrego de la que parlava, neta del "faller del segle" i activista cultural Pere Borrego, espere no arribe a eixa coentor.