Un poc de pau

M'he alçat amb la bona notícia. Tot i que era mínimament previsible no deixa de ser una agradable sorpresa. Caldrà felicitar al Govern i a la societat basca per haver aconseguit forçar el camí de la pau. Com que el camí és llarg caldrà prendre-s'ho amb paciència i amb esperança. Sobreto esperança.. per què és allò que altres tractaran de furtar-nos, parle dels qui es comporten de manera partidista amb el terror.

S'ha vessat molta sang, 'han dividit moltes familia, s'ha sembrat molt d'odi i res no indica que la cosa vaja a estar fàcil, al capdavall aquells que ja no estan amb nosaltres mai no tornaran a estar-ho. Però per la seua memòria i per a un futur millor i en absència de la violència, no ens queda un altre camí que el de la pau.

Recorde amb emoció aquells dies d'estiu, de fa ja alguns anys, quan ETA va segrestar i assassinar a Miguel Angel Blanco i es forjà allò de l'esperit d'Ermua, que després de manera descarada vulgué instrumentalitzar en clau partidista el PP buidant-ho del sentit unitari que cobrà.

Recorde com Gon i jo, llavors dos adolescents indignats, ens encarregàrem d'avisar als mitjans de comunicació sobre la concentració que es produiria al cap i casal, a les portes de l'Ajuntament, quan es complia el termini fixat pels terroristes per fer efectives les amenaces. Les telefonades a TV3, la visita a la 97.7 i el fax al Levante...

Trobe que molts, en la mesura de les nostres possibilitats, han treballat per portar la pau, també des d'esta perspectiva. Des del nacionalisme democràtic, a més a més, hem explicat, (amb més força que ningú pels intents de criminalització generalitzada provinents dels no menys nacionalistes i potser sí menys democràtics) que no és possible "alliberar" a un poble sotmetent-lo al terror de les armes. No es pot mostrar tibiesa front a coses com estes.

L'autodeterminació és un dret de les persones, dels pobles , no de les bombes o les pistoles. Ara esperem que puga parlar el poble, sense l'extorsió i l'amenaça continua. Calle vosté i parle vosté. S'obrin moments interessants per al poble basc, per als ciutadans de l'estat i per extensió per als europeus.

Ací al país, els valencians patim un altre terrorisme, de baixa intensitat, que rarament troba lloc als mitjans de comunicació i que mai no apareix per Canal 9. Afotunadament és menys mortífer i salvatge, però no deixa de ser nociu i rebutjable. Però d'això, ja en parlarem ja...

Tweet