dimarts, 21 de març de 2006

Una "fartà" de bunyols

Mon pare sempre m'ha dit que en la nostra familia un tio morí d'una "fartà" de bunyols. No se si serà llegenda o no, però sempre ho conte amb orgull com una de les anècdotes de les llunyanes arrels que tinc a Sollana. Hui, en eixe dia trist com és el 20 de març, m'he pegat per a sopar una fartà de bunyols amb conseqúències, fins al moment, menys dramàtiques que m'ha servit per recordar la historieta. El ritme frenètic dels darrers dies m'ho havia impedit i no he volgut esperar-me a les falles del 2007, eixes que diuen que naixen hui, d'entre les cendres, que per cert, hui estaven per damunt dels cotxes del meu carrer.
Tot i la meua tradicional depressió postfallera d'un dia com hui trobe que som molts els qui ens sentim aliviats d'entre els qui ens estimem la festa. Un any com este (i com el passat) no són dels que més podem gaudir a la nostra manera. Massa gent pels carrers i places de la Ciutat de València amb el conseqüent augment de burrera, deixalles, brutícia... és l'altra cara de la moneda de les falles. La culpa però no la tenen les falles (ni els monuments ni possiblement les comissions) però els danys estan estretament lligats a la festa quasi de manera indefugible. Amb Sant Josep en diumenge, (i dia 20 festiu en Madrid i La Manxa) hi ha hagut una espècie de "sanferminització" de la festa amb els meus respectes per a lafesta d'Iruña. Hem assistit a un augment molt considerable dels qui sense entendre la festa només hi veuen una oportunitat per traure de dins la burrera continguda durant l'any i arrassar l'entorn. No m'extranya que enguany, a la cremà de la falla oficial forem menys els qui ens ubicàrem "davall els plecs de la nostra senyera" (mai no ofrenant glòries a qui no les mereix) o xiulant a ritme de xunta-xunta...
L'any vinent amenaça amb ser pitjor encara. Sant Josep, festiu i en dilluns, tal i com reclamen que es perpetue des de les falles d'Especial. Possiblement augmentarà més encara la xifra de beneficis generats (enguany ha estat francament espectacular) però per als qui ens mirem la festa com alguna cosa més enllà del negoci potser siga preocupant. No seria millor que els deixaren plantar abans?
Disculpeu l'alarmisme però al 2008 a la cremà li seguirà un Dijous Sant!! o això m'han dit hui. S'imagineu el que pot ser la Ciutat de València amb la visita d'un grapat dels qui tenen festiu tota la Setmana Santa a l'estat i a Europa? Em declararan antivalencià si els recomane visitar la setmana santa sevillana? Eixe any trobe que em refugiaré en ma casa només esclate la última carcasa del castell de focs de cada nit. Em retrobaré amb la festa diurna forçat pel que possiblement sera la setmana de falles més visitada de la història. No se, però, si serà suficient...
Voliem una festa fallera amb projecció internacional i ja la tenim, però ull! que la broma té els seus aspectes negatius. Si la festa de les falles és una oportunitat per a que una massa aborregada de ciutadans i visitants exploren el seu costat hiperalcohòlic, pirotècnicoagressiu i piròman ens carregarem alló que diguem "l'èssència de la festa".
Haurem d'estar atents per tant per a no deixar morir la festa d'una "fartà" de bunyols.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Osti nen, no veges tu quina raó que tens. Enguany ha sigut el meu primer ay de no faller, després de més de 25 anys de faller, i he pogut fer el que no he fet mai. He eixit per la nit fóra del meu casal, he vist altres falles, m'he adonat que hi ha carrers enllumenats, i fins i tot he vist que es fan cavalcades. En la vida hi he vist tanta gent al carrer. Em fa por pensar a les falles de l'any vinent. Veurem el que passa.

Per cert, em resulta nou això de "davall els plecs de la nostra senyera", jo cante tot convençut "tots baix del mant de la nostra senyera".

Salut i força.