Dimarts em cridà Enric Morera i em proposà que s'acostàrem al cinema a vore el Tirant. Com que no l'haia vista encara i vlia fer-ho en valencià acceptí. Aprofitàrem que Escola Valenciana havia convocat al Voluntariat pel Valencià i ens plantàrem a les sales d'Espai Campanar, junt a uns cines d'Alzira els únics que oferixen la versió en valencià.
Com vaig dir a l'eixida quan em plantaren la càmera als morros, allò que més m'havia impactat no era la pel·lícula sinó el context. Em va sorprendre vore entrar de colp un grup d'unes 50 persones del voluntariat lingüístic, de totes les edats. Allí hi havien aprenents i ensenyants de valencià, alguns d'ells de fora del País Valencià, interessats per consumir en valencià.
No havia tingut oportunitat encara d'anar al cinema en valencià. Ja m'ho perdonarà Francesc però no vaig poder anar a les projeccions de l'Inquiet, ni tampoc al cicle de cinema que organitza Escola Valenciana junt a les universitats valencianes. En resum, com deia, era la primera vegada que em plantava a una sala de cinema per vore una pel·lícula en valencià, i a més a més en occidental, el d'ací vaja.
I vaig experimentar una sensació limitada de normalitat lingüística. Llàstima que la cosa només durà dues hores. A l'eixir al carrer ja sabeu tots i totes com estan les cses.
Així doncs no entraré a valorar el film. Altres ho han fet i ho faran molt millor que jo. Deixeu-me simplement que vos recomane una experiència de normalitat lingüística. Experimenteu que el valencià servix per a alguna cosa més que per a discutir sobre ell. Per exemple.. per a vore una pel·lícula.
| Tweet |
1 comentari:
Comprenc la teua alegria, jo me'l vaig tragar en castellà per enganyar-me de cinema.
Publica un comentari a l'entrada