diumenge, 25 de juny de 2006

Cronocapdesetmana

DIVENDRES 23:
16'00 hores: arribe a Alacant i comprenc la diferència entre una falla i una foguera. La foguera és el monument que planten els alacantins i que visiten els fallers.
Un cambrer em recrimina la meua intenció de fer-me un Martini amb taronja. Transaccione amb un rom amb taronja, ben preparadet que em senta la mar d e bé. Més encara quan em convida Morera. ;)
Visitem una foguera modesta per donar-li el premi BLOC I FOC, i conversem amb el seu president. Ens dona un llibret i li interrogue per diversos aspectes de la festa. Sobra palla, em diu.
Per la nit, ja sense Natxo i Enric, em pegué una "fartà de bacores", en realitat no les taste, per enllace així amb el meu article faller del mes de març. La festa de els fogueres es viu de nit, i Juli i Nando m'ho demostren.
Dissabte 24, Sant Joan:
Agarre el tren a les 7 i les ànimes del purgatori o l'alarma del mòbil, em desperten quan estic entrant a València. Un coprotagonisme que compartixen quan a les 14 hores obric els ulls i em prepare per a l'Assemblea Nacional del BLOC JOVE.
Tranquila i plural, un grupet de Blocjovers deixen a un lloc els examens de juny per a compartir les seues impressions sobre el que passarà d'ací una setmana. Llavors serà el CN del BLOC qui donarà llum verda, o no, a les negociacions concretes amb EU.
És dia d'orgull i València ho sap. Milers de persones reivindiquen al carrer la diversitat. Molta gent tot i que d'ací dues setmanes sabrem què és això de "molta gent". victor em comenta que és la primera vegada que participa de la marxa. Es confessa inicialment desubicat i acaba per reconèixer l'emotivitat de la marxa.
Corrent cap a casa de Ferran, hi ha sopar familiar. Emotiu i a la fresqueta però ràpid doncs cal arribar a temps de viure el correfocs de Massalfassar. Em perdré un any més la cremà de les fogueres d'Alacant per Canal 9 però.. coneixeré de prop eixe correfoc del que tothom parla i no m'hauré de disgustar al sentir això de "Puta Valencia, aicante independencia".
Quedem meravellats del domini del foc que practica esta colla de dimonis i d ela qualitat de l'espectacle. Se m'acosta un home, i em comenta que podriem fer assemblea del BLOC per que hi ha quorum. No exagera molt. Per allà hi havien bona cosa de cares conegudes.
I de nou cap a València, on arribem quasi per a tancar la festa de l'orgull. allí està Xavi i tota la seua troupe, inclosos Manu, Pablo (per fí), i Luisito que està en fase d'exaltació de l'amistat. Moltes hores en marxa i toca descansar, així doncs cap a casa.
Diumenge, hui, el dedicaré a observar la vida.. i a vore Aida.

1 comentari:

soclaro ha dit...

les obligacions em van impedir assistir a l'assemblea...m'hagués agradat anar-hi! Has sobreviscut al cap de setmana, molt bé pere, molt bé!