dissabte, 1 de juliol de 2006

Orgull

Dissabte passat fou la mani de l'orgull gai a València que com sempre s'organitza als voltants del 28 de juny. Eixe dia vaig poder passar-me pel lliurament dels premis Margarida Borràs que els del col·lectiu Lambda lliuraren a la Falla Palleter, Alba Romero i a Radio Valencia i trobar-me amb un grapat de xics i xiques activistes de la causa.


Recorde la primera mani de l'orgull que vaig vore, va ser a París coincidint amb el meu viatge de fi de curs on, per cert vam celebrar la victòria del València CF en Copa del Rei amb Ranieri al front. Ja contaré un altre dia un parell d'anècdotes, per no anar-me ara per les branques. L'himne universalment oficiós, el I will survive, resonava pels carrers de la ciutat de l'amor.


Recorde, o potser hauria de dir confesse, haver pensat fa anys que això de l'orgull gai era una autèntica estupidesa, que la manifestació del 28J era un carnestoltes mariquita gratuït, que els llocs d'ambient eren un ghetto, que els bisexuals eren uns viciosos i que tot en conjunt allunyava a gais i lesbianes de la igualtat. Pensava allò que hui encara molts pensen fns i tot en ambients progressistes. parlem clar.


Experìencies personals, una major maduresa donada pels anyets o el fet d'haver conegut el treball i l'òptica de gent com Jose, Sergi, o de Ferran m'han ajudat a entendre moltes coses que abans, ingenu de mi se m'escapaven.


Per exemple entendre que és important mostrar l'orgull quan d'una manera tan insistent i poderosa es tracta d'avergonyir i acovardir en funció de l'orientació sexual , que és important reivindicar la igualtat i la diversitat com a dos aspiracions estretament relacionades sense entrar en cap contradicció, entendre el paper jugat pels llocs d'ambient com a oasi o fins i tot refugi en èpoques no tan llunyanes i encara hui per a molts i tantes i tantes altres coses per les que hauria de donar-los les gràcies.


La situació legal ha canviat i molt i també la realitat social. Hui a València, o a Elx o a Torrent una parella de lesbianes potser no trobe excessius problemes per passejar agafades de la mà per segons quins carrers més enllà de les mirades curioses, encara. Hui un tipet pot trobar un ligue masculí a Le Club, al Picadilly o a Làtex mentre es fa un gin tònic amb els seus col·legues heteros que li tiren els trastos a la cambrera més cool de la ciutat. Potser, per no dir segur, en determinats àmbits rurals la cosa siga una miqueta més difícil que a les grans urbs, on tot siga dit, encara hi haurà nanos que patisquen l'homofòbia d'alguns companys d'institut, veins que desprecien al "maricón" del pis de dalt i molt de patiment armaritzat.

Vaja, que encara necessitem uns quants 28J per a poder prescindir d'ell, o per fer eixa conyeta de preguntar per quin és el dia de l'orgull heterosexual. I quan la situació siga idílica a casa notra, i abans que així siga també, sempre podrem preocupar-nos per que en paísos com Egipte ser homosexual siga sinònim de ser condemnat a mort, o que al nostre desenvolupadíssim món occidental encara hi hagen llocs com Polonia, (per ficar un exemple que m'explicava Dídac recentment) on el govern tolera i fomente la caçera de gais. Sense ànim d'exhaustivitat eixem-ho en un : hi ha molt encara per fer.


Així que, ja sabeu, amics i amigues heteros, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, no amagueu mai el vostre orgull, l'orgull de la convivència, del respecte, de l'estima i del plaer. L'orgull ciutadà, l'orgull de la diversitat.
PS: Jose, trobe que finalment vaig corregir l'enllaç a Lambda fa algunes setmanes.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

com diria dídac: El amor és bonico!

Xe Fu7 ha dit...

Correcte! això sí, el Dídac del que parlava al post és un altre.

mongel ha dit...

Dona igual condició sexual, raça o el que siga, mentre hi haja orgull pel respecte a la diversitat, a la ciutadania, al civisme... Tots els dies són dia de l'orgull gai i hetero.
Per la igualtat i la inclusió.
Per un País en persones lliures.

Anònim ha dit...

Sí, Pere, ja vaig veure que l'havies canviat. M'ha agradat prou este post. Ens veiem diumenge. B7s.