dilluns, 2 d’octubre del 2006

Morera for president

Quan entrí al BLOC, i d'això fa ja uns anyets, coneixia poca cosa dels seus dirigents. Havía sentit parlar als mitjans, de Pere Mayor i Pepa Chesa i també de Ferran Puchades o de Vicent Flor. Sabía també de l'existència d'Enric Morera tot i que tardí en entrar en contacte.
Morera no estava en la direcció nacional el partit quan jo vaig entrar i per això no fou fins a la campanya electoral del 2003 que el vaig conèixer personalment. Tenia gran interés en fer-ho perque, com amb altres dels noms que ja he citat, s'havia destacat públicament per defensar l'enteniment i la construcció de consensos entre els valencianistes per avançar desacomplexadament i de manera coherent cap a la construcció nacional del nostre país.
Així amb el temps, i sobretot durant el darrer any, he pogut no només conèixer-lo sinó aprofundir en eixe coneixement i en el de la seua familia nombrosa. En eixe procés, barreja de reunions, cafenets, actes públics, manifestacions i cigarrets fumenjatns han anat apareixent característiques que, segons qui, qüalificariem com defectes o virtuds i d'altres que de manera més objectiva són una cosa o una altra. Tots són trets definitoris de la seua condició humana i política , que com sempre, són difícilment deslligables. I també gestos, paraules i expressions molt recurrents que fins i tot (i espere que ningú de vosaltres li ho feu arribar als seus oits...) m'han permés caricaturitzar-lo fent una imitació seua en àmbits íntims i adobats amb mistela.
Tractar ací els defectes i virtuds d'Enric seria alguna cosa a mig camí entre poc elegant i pilota. Amb tot, l'Enric és allò que podriem definir com un bon tipet. De vegades en política quan s'afirma alguna cosa així es fa com a eufemisme de tonto, cert. Però vos assegure que en este cas no és així. Que manque de malícia no vol dir que no siga un polític astut i fins i tot, amb certa picardia i moltes, moltes , dosis d' espontaneitat, tanta que mai ha deixat deixat de sosprendre'm quan l'he vist en acció.
Ahir quan vingué a tancar la trobada del BLOC JOVE , després de pegar-se un bany amb els seus fills, i després també de "pagar-nos una", l'he trobat parlant amb molta convicció sobre com afronta l'Horitzó 2007, el de l'Adéu PP. I ahi estava, relaxat i content, el millor dels "Enric Morera" que conec parlant del curs del canvi satisfet i il·lusionat, com ho estaria qualsevol valencianista a qui el seu partit li encarrega la missió de ser candidat/a la Presidència de la Generalitat del seu país.
I no se si això de convidar-nos a una birra (i a un parell de Trina's de taronja) és un truquet més de polític en precampanya... però.. tot i que m'haja quedat sense Trina, li deu haver funcionat perque ens ha convençut i l'hem aplaudit. Això sí, no li perdone encara eixe arròs al forn a Piles, tot i que haurà de ser el proper estiu. Llavors Enric ja serà diputat i tindrà l'agenda, si cap, més completa. No obstant, se que estarà allí, repassant anècdotes i batalletes, i dient, una vegada més això de "estem molt be, estem molt ben situats". Ànim i a per totes!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Conec, per raons de coincidència escolar dels meus fills i els seus a Enric des de fa uns 3 ó 4 anys. D'altra manera ens aniria als valencians amb polítics amb la forma de ser de Morera (d'esquerra i dreta).
Bona persona, amb un país al cap, alegre, extrovrtit, humil, planer, de poble, amic i animador de tertúlies i converses de carrer...
Enric mereix ser més que diputat. Un dia recordarem estos dies encara d'incerteses. Eixe dia el País Valencià anirà endavant als pobles d'Europa, reconegut i i ferm.
Morera i Bloc hauran fet molt per aconseguir-ho.
POdem 300 anys després.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com