El dia 21 després de la rebentada al meu lavabo arranca molt de matí i em permet comprovar com a les 8 d'un dia d'agost ja hi ha qui sent hip-hop fumant-se un porro al carrer... increíble!. Les obres d'un bany d'un tamany similar al d'un avió s'estan allargant sobremanera i ma casa pareix un escenari de guerra, tant és així quan quan finalitzen no se si netejar a fons o tirar un misto encés al terra i depurar el pis a la valenciana.
La culpa és de l'assegurança que es veu que no posat massa interés. El consumidor però no té més remei que esperar i caure als braços de l' ànima caritativa que em dona refugi durant este temps ja que, estareu d'acord amb mi, que no disposar de bany ni wc durant el més d'agost fa inhabitable una casa...
Precisament esta mateixa ànima caritativa ha tingut algun problemeta amb els equipatges després d'un viatge amb Iberia. Han tardat 6 dies en trobar-li una motxilla que no serà la de Glòria Marcos però que anava ben carregada de roba i altres utensilis bàsics. El pitjor de tot ha estat el tracte rebut per la companyia aèria. De fet no hi ha hagut quasi tracte. El telèfon de reclamacions simplement, com em confessava un treballador, està despenjat per evitar qalsevol presa de contate i a l'aeroport.... millor ni us relate. Ens diuen alguns pardalets que hi ha dret a compensació econòmica i que per fer-h s'ha de posar en marxa un complex protocol d'actuació que ningú no s'atrevix a detallar.
Hui potser faça alguna gestió davant l'oficina de defensa del consumidor. Al País Valencià tenim poca cultura de consumidor, estem a anys llum del que passa a Europa i a molt més distància del que ocorre als E.U.A on per cert, no tot són cowboys i votants republicans malgrat els clixes...
A ningú no li agrada haver de posar-se dur i passar de finestreta en finestreta però potser tot el món hauriem de preocupar-nos una mica més per defensar els nostres drets com a consumidors i consumidores. Potser així les empreses destinaren més recursos per a donar garanties de qualitat en els seus servicis.
Moltes vegades els canvis s'han de gestar i expandir al si de la pròpia societat civil. Hem de canviar el xip per tantes i tantes coses....
La culpa és de l'assegurança que es veu que no posat massa interés. El consumidor però no té més remei que esperar i caure als braços de l' ànima caritativa que em dona refugi durant este temps ja que, estareu d'acord amb mi, que no disposar de bany ni wc durant el més d'agost fa inhabitable una casa...
Precisament esta mateixa ànima caritativa ha tingut algun problemeta amb els equipatges després d'un viatge amb Iberia. Han tardat 6 dies en trobar-li una motxilla que no serà la de Glòria Marcos però que anava ben carregada de roba i altres utensilis bàsics. El pitjor de tot ha estat el tracte rebut per la companyia aèria. De fet no hi ha hagut quasi tracte. El telèfon de reclamacions simplement, com em confessava un treballador, està despenjat per evitar qalsevol presa de contate i a l'aeroport.... millor ni us relate. Ens diuen alguns pardalets que hi ha dret a compensació econòmica i que per fer-h s'ha de posar en marxa un complex protocol d'actuació que ningú no s'atrevix a detallar.
Hui potser faça alguna gestió davant l'oficina de defensa del consumidor. Al País Valencià tenim poca cultura de consumidor, estem a anys llum del que passa a Europa i a molt més distància del que ocorre als E.U.A on per cert, no tot són cowboys i votants republicans malgrat els clixes...
A ningú no li agrada haver de posar-se dur i passar de finestreta en finestreta però potser tot el món hauriem de preocupar-nos una mica més per defensar els nostres drets com a consumidors i consumidores. Potser així les empreses destinaren més recursos per a donar garanties de qualitat en els seus servicis.
Moltes vegades els canvis s'han de gestar i expandir al si de la pròpia societat civil. Hem de canviar el xip per tantes i tantes coses....
| Tweet |
5 comentaris:
El consumidor té dret a quelcom més que un tracte agradable; el respecte va més enllà... Ja que de que viuria l'empresariat si nosaltres no consumirem? O pitjor, si no treballàrem?
Tal volta si començarem a tenir una mica d'autoestima, ens veuriem capaços de canviar coses, per xicotetes que siguen (un retolatge en valencià per exemple).
Per ara, el problema seguirà sent el mateix. Tot depen del control que tinga la vida pública envers allò privat.
UNA "MÀ INVISIBLE" QUE TOT HO ARREGLA? mmm
M'ho tinc que creure? Clar que hi ha altres camins... I passen per prendre el timó del nostre propi destí.
Un salut valencianista (taronja), verd i roig
Pere, si et serveix de consol, ja ací a Piles he tingut una fuga d'aigua de la veina de dalt, una francesa de Nimes. Sembla que de tant en tant s'ha de fer neteja de canyeríes...tota una metàfora. Bon estiu i quan vens a fer un arròs al forn ?
enric morera
Jo tinc una experiència similar, però no sé si contar-te-la: per a que em feren un lavabo tamany avió i m'arreglaren unes escletxes a les parets han estat des de febrer fins a finals de juliol... I damunt, quan semblava que tot havia acabat, van haver de picar tot el pis, novet com estava, per arreglar una cagada que ells mateix havien fet.
No sols ens falta cultura de consumidor: també de treball i de formalitat.
Cada vegada els professionals són menys professionals. En aquest país s'apunta qualsevol a fer qualsevol cosa.
Estic totalment d'acord, el fet d'anar a l'oficina del consumidor i denunciar alló que nosaltres creiem que s'ha de denunciar com ès l'incumpliment dels serveis i demès, hauria de ser mès abitual.
Respecte al bany supose que caldrà molta paciéncia. Espere que es solucione prompte.
Publica un comentari a l'entrada