No coneixia a Dani, mai no he estat al seu poble i potser mai he coincidit amb ell a la cafeteria de la facultat. No obstant després de llegir el reportatge del diari "El País" no tinc cap dubte que han mort a un heroi anònim, dels que "canvien el món" tot i que l'extensió d'este no siga major que la que ocupen uns quants metres quadrats.
Davant la crònica de la mort violenta d'un heroi, per anònim que siga, no puc fer massa comentaris sobre l'últim espectacle d'Albena teatre, sobre el concertet de Soul Atac a l'Octubre, o sobre l'Aplec al Puig que diumenge ens va reunir a bona part del valencianisme.
Tenim masa martirs per a ben pocs herois. Impotència.
| Tweet |
4 comentaris:
He llegit l'article i dona llastima que passen coses com eixes.
Un autèntic heroi eixa és la veritat, poqueta gent s'atreviria a fer el que ell va fer estic segur.
Aquesta és gent a la que no s'ha d'olvidar i s'ha de tindre com a exemple.
La mateixa setmana de la mort d'este xic, la gent es preguntava als programes de TV perquè no havia intervingut el xic del metro de barcelona mentres un neng agredia una xica...
Este xic va intervindre, lo han matat i no n'hi han programes clamant per justícia, ni alarma social, ni reflexió col·lectiva sobre el nostre paper com a societat.
El passat diumenge (a la missa celebrada a propòsit del Darrer Diumenge d'Octubre a lmonestir) es va pregar per Daniel.
M'agradà que es dedicara eixa celebració a recordar un home just.
Totalment d'acord. El pitjor ès que encara diu: xà, perqué es clava on no li manaven? Sincerament, tot un acte de heroicitat i de trellat el que va fer.
Publica un comentari a l'entrada