75 anys de les Normes de Castelló

Hui estem d'aniversari puix les Normes de Castelló cumplixen els seus 75 primers anys de vida. Aquell acord al voltant de la normativa que, dins de la unitat lingüística amb els parlars catalans i balears sosté les particularitats pròpies de la llengua dels valencians i les valencianes, va ser signat tal dia com hui de 1932 a la capital de La Plana.

Impulsades per tot el moviment valencianista del moment i amb el suport dels escriptors i intel·lectuals valencians i en valencià d'aquell període les normes del 32 s'han convertit en un símbol útil per als qui estimem la nostra llengua. Són d'altra banda font d'inspiració per al treball de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com la seua pròpia llei de creació reconeix malgrat les reticències del PP en aprovar-la i incloure-la al text estatutari.

Amb tot, durant les darreres décades la seua pervivència no ha evitat que alguns grupuscles continuen amb la seua estratègia de demagògia i facen el ruc amb una llengua que ben poc els importa. O potser haurem de pensar que la motivació per no fer-la servir respon a un intent de preservar-la... no siga cosa que s'esgote?

L'avinentesa de mirar arrere produix també molta llàstima com la que genera comprovar com, 75 anys després, aquelles normes fruit de la dedicació d'associacions com la Joventut Valencianista o la Societat Castelloneca de Cultura entre moltes altres, són qüestionades per altres com Lo Rat Penat, que després de la purga de la transició poc té a vore amb aquella "societat d'amadors de les glòries valencianes" fundada al 1878.

L'aniversari de hui serà discret Massa discret. Per desgràcia al PP li importa ben poc l'efemèride com qualsevol altra qüestió relacionada amb la concordia lingüística, antitesi de la seua estratègia de crispació i instrumentalització de la llengua valenciana. L'excepció serà l'apertura d'una plaça a la ciutat que va acollir la seua signatura. Benvinguda siga l'excepció per a quelcom que hauría d'estar motiu d'unitat.

Només l'AVL contribuirà a les celebracions de caràcter oficial amb l'exposició itinerant que ja està en marxa a Castelló (i que tractaré de visitar en breu) i el llibre commemoratiu. Una vegada més haurà de ser la societat civil qui suplisca la mancança d'eufòria per part de la Generalitat Valenciana quan es tracta de potenciar i retre homenatge a la nostra cultura autòctona. (Fins i tot sota el règim franquista n'hi hagué més entusiasme per part d'algunes administracions, com per exemple l'Ajuntament de València que va organitzar una exposició amb motiu d'una data redona, que ara, ja em disculpareu, no sóc capaç de concretar.)

Amb tot... per molts anys, llarga vida a les normes del Castelló i al seu esperit. I que siguen molts, cada dia dia més, els seus fruits.

Tweet