dilluns, 25 d’agost del 2008

I el benestar!

Este cap de setmana, en el marc d'una conversa més global sobre la situació BLOC i la política valenciana. un amic i company opinava que potser no calia que ens obsessionàrem tant amb el discurs econòmic. Opinava ell que la gent que ens vota, que és al capdavall a la que hem de representar amb major esforç, no espera de nosaltres grans discursos sobre balances fiscals, déficits i similars. Per tal de no perdre el fil de la conversa no vaig esforçar-me en mostrar-li la meua discrepància parcial sobre una qüestió de màxima actualitat en la blogosfera valencianista.
No vull que s'ofenga pensnat que amb el títol del post i la seua cita, li dedique aquell mític slogan no oficial de la campanya de Clinton, el sobradament parafrasejat "És l'economia, estúpid!" . No obstant sí m'haguera agradat proposar-li una reflexió sobre la compatibilitat d'un discurs nítidament reivindicatiu en l'àmbit econòmic amb una base social, com la del valencianisme, molt lligada a un discurs eminentment cultural i de valors postmaterials.
Al remat, una vegada més no puc evitar defensar un acostament entre visions com les del meu company i les d'aquelles persones que assenyalen el discurs econòmic com la recepta màgica per al valencianisme polític. Crec, a més a més, que és una transició natural cap a un discurs que - i això és innegable- no hem explotat com deuríem. I és també coherent amb la idea que hem de treballar per eixamplar la nostra base més enllà de les rígides fronteres tradicionals del valencianisme progressista.
Supose que malgrat que la nostra familiarització - la del valencianisme- amb el discurs de la pela és pobra el públic del blog és conscient que per primera vegada el govern central ha publicat unes balances fiscals amb un càlcul oficial que evidencia el déficit que patim els valencians i les valencianes. Dit de manera gràfica, com ho diu Natxo al seu blog, les dades confirmen que ens toca pagar i callar. Dit amb xifres, com ho diu Rafa Beneyto a un article recent, paguem 100 i ens tornen 75.
És cert que per al nostre espai tradicional existeixen altres prioritats polítiques per damunt de preguntar-li a Madrid on estan els 25 restants dels 100 que deixem en la caixa. Però no menys cert és que qüestions com la defensa de la sanitat i l'educació pública, la defensa del territori, o fins i tot la promoció lingüística, venen a morir al pou sense fons del discurs econòmic.
Al capdavall, el benestar, eixe gran valor de les forces progressistes com la nostra, depén molt de la salut de les nostres finances.
Amb major inversió és possible per exemple, preservar l'horta del pas de l'AVE. O deixar d'estar a la cua en llits hospitalaris. O lluitar contra el fracás escolar, deixar de ser liders en barracons i acostar-se als 2,6 alumnes per ordinador d'Extremadura front als 13 per ordnador actuals del nostre país.
Crec que seria convenient que quan diguem la nostra en el terreny econòmic ho fèrem, no només des de la independència de no estar sotmesos a les ordres de Madrid, com a força d'estricta obediència valenciana que som, sinó, a més a més fer-ho des d'una òptica pròpia i encaixada en el marc del nostre llenguatge, valors i prioritats.
Viure en la "millor terreta del món" no és garantia suficient de benestar per als que l'habitem, menys encara quan la nostra renda no alcança la mitjana de l'estat. Necessitem optimitzar els nostres recursos i des del valencianisme hem de trencar eixe mite de si paguem més és per que tenim més. Hem de fer-ho, estem d'acord. Però fem-ho de manera coherent i diferenciada. Bastim un discurs propi per al valencianisme progressista i llancem-ho a la societat de manera clara, nítida i entenible. Només així serem creibles i , amb sort, efectius.

6 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

És el benestar, si. I per millorar les condicions de vida de la gent, calen diners. Això és una obvietat.
Jo tampoc no estic del tot d'acord amb eixa gent que opina que no cal que fem un discurs massa elaborat, que no ens demanen tant... Eixa gent, i és molt d'agrair, són "dels nostres", i estan cotents amb el que fem. Per dir-ho d'alguna manera s'aconformen amb el que fem. Però n'estan orgullosos? Jo vull que el meu partit, el partit que em representa, tinga el millor discurs, el més realista, el més elaborat. Un discurs del que puga sentir-me'n orgullós. Ara com ara encara hi estem lluny.
L'orgull de pertanyer a un grup que a les coses amb vocació d'excel·lència, és el primer pas poder-se "fer el xulo" a la barra del bar. I és allí on cal arribar a la gent. Ja s'enten el que vull dir, crec.
Per tant jo crec que si que toca fer grans discursos sobre econmia i balances. Per arribar a més gent, però també per que la gent a la que arribem puga sentir-se orgullosa del que el seu grup, els seus representants diuen.
El nostre partit, el nacionalisme valencià en general, històricament s'ha ocupat poc de les formes. Un error que estem pagan encara.
No és prou amb tindre la raó (o una part de la raó, per ser justos) ha de semblar-ho.
Necessitem discurs. Un discurs nou i encratjador. De consum intern i extern. I no sé qui l'ha de fer.

Anònim ha dit...

Enric, 100% d'acord. Cal sentir orgull de ser del Bloc. Si no estem molt convençuts nosaltres mateixos, com anem a convencer a familiars, amics i coneguts?

Perestiu (xD), també d'acord. És com quan diuen: Jo parle de persones no de territoris... però l'educació i la sanitat a qui afecten? A les persones, supose, no?

Per cert, el teu post m'ha fet recordar el llibre de "No pienses en un elefante". M'ha agradat això de connectar els nous discursos amb els nostres valors.

Anònim ha dit...

ah! però que se suposa que al nostre electorat no li agrada que parlem d'economia? la nostra tasca en este àmbit quina ha de ser? dir-los als economsites que facen els informes en valencià!!?? Si eixe és el nostre electorat ja puc anar tirant-me per un barranc... De tota manera dubte molt que al nostre electorat no li importen les balances fiscals o la distribució de la riquesa...

Xavier López ha dit...

Soc dels que pensa que l´economia, al final, ho és tot. Ho diu Enric, "per a millorar les condicions de vida de la gent calen diners". I ho diuen els indicadors, paguem molt, rebem poc. Però tampoc podem entrar, per dignitat i coherència, en l´experiència victimista d´altres moviments nacionals arreu l´Estat. Perquè nosaltres no estem governant el nostre país, i per tant, quan el PP ix i diu que ens falten mil milions d´euros per a poder tindre una sanitat decent, jo els dic que estan tots soterretats al barri d´Aiguamarga, just en el fons d´eixe pou sense fons al que anomenen "Ciutat de la Llum". No podem dir tampoc que els Extremenys tenen un ordenador per xiquet, i nosaltres hem de posar la computadora a la plaça del poble junt a un espenedor de numerets, versió xarcuteria, per a que els nens vagen tornant-se en la connexió a internet, quan ens lapiden els fons en projectes de nul benefici com la Ciutat de les Llengües, en assessors presidencials, o empleats de Televisió Valenciana que no se sap ben bé que fan ni a que se dediquen.
Cal conjugar a la perfecció, i se pot fer, la reivindicació d´un finançament just, amb l´exigència d´una eficiència en els comptes de la Generalitat, que encara està per demostrar. I jo trobe que de moment, no ho hem aconseguit.

Nomdedéu ha dit...

D'acord Xavi. I crec que eixe és precisament el discurs que ens hauria de distingir d'uns i altres.
El PP diu que necessitem més diners, i és cert. Però és incapaç de gestinar-los pulcrament i en l'economia productiva. (L'endeutament per valencià/ana l'any 2007 era de 2.364€, la mitjana espanyola 1321€. Cap país ni territori està per damunt de l'endeutament valencià)
Per la seua banda el PSOE exigeix una millor gestió dels recursos al PP, i té raó. Però no té ni capacitat ni coratge polític per reclamar un millor finançament (les baixades de pantalons amb l'Estatut en són la prova irrefutale).
El BLOC, com màxim representant del nacionalisme valencià, hauria de ser capaç de conjugar tots dos discursos. O millor, la part certa de tots dos.
Ens cal un finançament just, i ens cal un govern just, i prudent.
I tens raó. Eixe discurs, encara no l'hem elaborat el suficient.

Pere Fuset ha dit...

Doncs jo crec que l'economia no ho és tot i que no hem de menystindre els valors postmataterials que a més a més són molt importants per al nostre electorat. Malgrat tot , efectivament, sí, coincidisc en la necessitat d'afinar els nostres discursos en esta direcció i de bastir-ho amb perspectiva pròpia. En la meua opinió, no només hem de reclamar més euros, sinó també demanar una millor gestió dels recursos i estblir unes prioritats per a la seua destinació. Crec que és evident que en eixe terreny si podem mostrar molt clarament les distàncies entre el PP i el PSOE. Pocs àmbits veig jo on siga més fàcil marcar la diferència i destacar sense haver de fer cap seguidisme.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com