dijous, 8 de gener del 2009

Innocent Climent



Toni de l'Hostal canta a Eliseu Climent

Encara ahir comentava amb Natxo Bellido els efectes de la innocentada que vaig redactar per a Valencianisme.com i que publicàrem, com és lògic, el passat 28 de desembre. L'any anterior el trasllat del servidor va deixar offline el portal i van haver d'interrompre la tradició amb la qual des dels nostres inicis pretenem fer un toc d'atenció carregat d'ironia i humor a l'estat del valencianisme.

Enguany li tocava el torn a Eliseu Climent, editor, empresari de Llombai, màxim i solvent agitador del "nacionalisme cultural", nacionalista polític frustrat per als autors de "Tradició i modernitat en el valencianisme" i interessat virrei de València per a "Nosaltres exvalencians".

Així, quan Valencianisme.com publicava que ACPV prepara una refundació per a abraçar el valencianisme de construcció un allau de missatges de mòbil, e-mail i de Facebook s'interessaven per més detalls, em felicitaven, s'autofelicitaven o fins i tot m'alertaven del risc d'assumir el paper que en l'actualitat du a terme l'experimentat i incansable Toni Gisbert.

Periodistes destacats, regidors, polítics amb càrrec, valencianistes fusterians i tricolors... més gent de la que a priori podia pensar, van caure en l'errada de pensar que tot allò que es publica és cert i van reaccionar amb alegria a la suposada notícia. Pareix ser que, tot i que sorprenent la van trobar versemblant i coherent amb la pròpia trajectòria del valencianisme.

Tot i que no m'arribaren per via directa també vaig detectar alguna resposta d'enuig davant l'espiral de "traicions" al si del valencianisme d'arrel fusteriana. El paradigma d'este reaccions l'expressa un "jo em deixe el nacionalisme també o em suicide directament" que es va poder llegir al Racó Català.

Una vegada revisada la data al calendari , o rellegides les caricaturitzades declaracions dels dirigents valencianistes i visionat l'hipotètic vídeo del bon rotllo nadalenc , molts van adonar-se que la notícia els havia conduit potser a confondre els desitjos amb la realitat.

La realitat és que amb Eliseu Climent al front , i prop de 50 anys més tard de la publicació de "Nosaltres els valencians", ACPV continua treballant incansablement des de la màxima fidelitat als plantejaments impolítics d'aquell llibre i una notoria desconnexió tant amb la realitat identitària de la societat valenciana com a l'esperit crític, analític i il·lustrat del paradigma fusterià que serví de despertar per la mirada sistematitzada d'allò que som i podriem ser.

Molta gent, des d'un valencianisme heterodox i crític amb la trajectòria del moviment les darreres décades considera a Climent com un dels "culpables" d'alguns dels entrebancs per al valencianisme polític (sinònim de nacionalisme). Estic convençut que després del passat 28 de desembre, som molts els qui volem convidar-lo a ser "innocent".

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El problema per als qui desitgem l'heterodòxia també al si d'ACPV, és que Eliseu Climent d'innocent no té res. Rafa Company en la darrera entrevista a "El Punt" i al ser preguntat sobre Eliseu llança esta pregunta a l'aire:

"Climent ¿pensa seguir apostant pel molt minoritari nacionalisme català a València i, també, per la tradicional fusió entre dosis de catalanisme cultural i d’espanyolisme polític?"

Compartisc amb Company que el problema va més enllà de l'hortodòxia en allò cultural i que hi ha que tindre en compte els equilibris polítics de Climent, que com bé diu Rafa Company, es mou dins l'espectre de l'espanyolisme.
Bé, el que està prou clar és que els innocents som nosaltres.

Anònim ha dit...

La veritat és que la innocentada va ser molt bona. Però... s’imagineu que fóra veritat? S’imagineu com podria avançar el nostre país amb un BLOC renovat i fort, més un entramat eliseuista fent-nos costat?

Si el BLOC disposara del suport directe o indirecte de tota la Xarxa de Casals (ampliaríem el nostre radi d’acció i difusió), el Centre Octubre (mostraria el vigor i l’actualitat del valencianisme), el setmanari El Temps (ens donaria veu pròpia als mitjans), l’editorial 3i4 (publicaríem estudis, propostes, assajos, pensaments, idees), els Premis Octubre (connectaríem amb els creadors, els artistes i el món cívic), la Institució Joan Fuster (rellançaríem el nostre municipalisme), l’Institut Igansi Villalonga (connectaríem amb empresaris, economistes), etc.

I ja posats a imaginar... s’imagineu que a mitjan plaç El Temps es convertira en diari (el nostre diari), o que la xarxa de repetidors de TV3 aprofitara com a suport de difusió d’una nova televisió valenciana/valencianista pròpia, o que les manifestacions del 25 d’Abril i 9 d’Octubre foren convocades per ACPV-BLOC?

Si tot això poguera fer-se realitat el valencianisme estaria en condicions de poder constituir-se com una força política de primera fila, al mateix nivell que un PP o un PSOE. A què és massa bonic per a ser realitat? I tanmateix no deixa de ser possible... però no probable.

Quantes energies, temps i diners perduts! I sobre tot quantes ocasions perdudes!

Eliseu Climent seria determinant per a redreçar el nostre país... si volguera!

Anònim ha dit...

si tot això fóra veritat anònim 1, el valencianisme seria imparable. de veritat volen?, efectivament quants diners al fem, balafiats.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com