dilluns, 23 de febrer de 2009

Congrés del BLOC: No Ferir, No Frustrar

L'amic Vicent Baydal, a la seua anàlisi mensual per a blogsvalencianistes.com es lamentava que La blogosfera encara amaga coses i argumentava amb més raó que un sant :

"el nostre món virtual és encara reduït i no s'atreveix a posar sobre la taula informacions internes o temes que es prefereixen debatre i transaccionar pels mitjans tradicionals. El dia en què, a banda de les
propostes polítiques, també isquen a la palestra cibernètica els processos interns segurament voldrà dir dos coses: una de bona, que els valencianistes serem molts més i cada sensibilitat tindrà més força per actuar de forma autònoma, i una altra de roïna, que la nostra cohesió en un mateix partit serà encara més dificultosa"
Així és lògic pensar que la polèmica sobre els símbols no és un episodi agradable - i menys encara políticament correcte - per explicar en la seua magnitud... malgrat que tot ha d'arribar en la vida política d'una organització madura.

Siga com siga pareix que l'esmena que vaig transaccionar amb Ximo López in extremis per a l'Assemblea de València ha servit - malgrat que amb alguna amputació- per a calmar als nombrosos detractors de la part simbòlica garantint certa pau al congrés i tot preservant, al meu entendre, l'esperit de la ponència també pel que fa a esta aposta.

Ho explique per que malgrat que el llibre del Congrés no reconeix el meu (de-)mèrit vull deixar clara la meua motivació al participar d'esta transaccional: evitar que el debat identitari actue al partit com ho ha fet a la societat valenciana, és a dir, com a cortina de fum. Un pretext que fera perillar aquells objectius - encara més importants que incidir públicament en allò interioritzat - que el Congrés ha d'assolir.

Potser per prudència, potser per covardia, (o per experiència o...) ,potser no haguera redactat una ponència estratègica tan explícita en este sentit. Vaig felicitar-me, però, públicament que uns altres ho hagueren fet per encàrrec del Consell Nacional, a proposta de la pròpia direcció nacional i amb un equip molt plural en la seua composició. Em pense que tothom coneixia perfectament què es pretenia ara, 90 anys després d'aquella Declaració Valencianista de 1918 que celebràrem amb entusiasme. Quin sentit tindria ara amagar la mà?
L'esmena definitiva, la transaccionada i retransaccionada, no crec que millore substancialment el contingut del text però si serà més útil si fa la seua funció: evitar la reacció a la contra de la ponència i afavorir que siguen altres punts els que focalitzen el debat.
Ara, amb la pau mínimament garantida pel que fa a la ponència estratègíca no ha d'haver-hi majors obstacles per a avançar en els termes en que el propi secretari general , Enric Morera emprava fa uns mesos al parlar del Vé Congrés: la renovació generacional.

Això és el que Enric Morera porta mesos predicant, el que des de Generació BLOC exigim amb el nostre manifest, el que l'assamblea del BLOC JOVE reclamà en el moment de suggerir l'avançament del Congrés. allò que el Bloc de Progrés Valencianista insta a liderar al propi secretari general, i allò que confie compartixen també els companys i companyes del BES o del Bloc de Convergència. En definitiva no només allò que necessita la nostra organització sinó allò que li reclama la immensa majoria de la seua militància. El que més li convé.
Vull pensar que la baixa densitat d'esmenes que hem rebut a la ponència organitzativa lluny de ser una mostra de desinterés palesa un elevat grau d'adhesió o respecte cap a les propostes que en ella realitzem. Però tant important com l'aposta estratègica i la manera d'executar-la és l'equip responsable d'aplicar-la, explicar-la i desenvolupar-la: l'Executiva Nacional i també tot el conjunt d'organs del partit que a partir de dissabte renovarem. Són les persones - els equips - , i no els textos qui poden confirmar o no els esperits evitant que es queden en espectres fantasmagòrics.
Quan dijous passat, a 9 dies del Congrés i davant les insistents preguntes del públic del cibercafé, Morera evitava sense cap nerviosisme donar majors detalls sobre la composició d'esta Executiva algú li replicà amb gràcia que ja voldrien la resta de partits eixa discrecció. L'habilitat d'Enric per mantindre eixe silenci evidencia d'altra banda el marge del que disposa encara i com d'important seran els propers dies per a la configuració definitiva d'este equip. Un fet que em porta a ser optimista i a mantindre'm expectant davant el que puga tindre lloc els propers dies.
Trobe innecessàri extendre'm al respecte de les oportunitats polítiques que té el BLOC per a reeixir en un context de crisi econòmica, davant l'enèsima desvalencianització socialista, d'investigacions mediàtiques i judicials per possible corruptela als membres del Consell i de decliu i radicalització essencialista d'Esquerra Unida. Però les oportunitats són per a qui les perseguixen i no aprofitar les internes suposaria fugir de les que el panorama polític valencià ens presenta.
El proper Congrés ha de ser un clar revulsiu intern que optimitze els nostres recursos per a la carrera cap a l'electoral 2011 en que ens ho juguem (quasi) tot. Pareix ja una frase feta però és una necessitat evident. Si tot va bé este cap de setmana , a partir de dilluns tot pot anar molt millor, Les tensions, els esforços, les reunions, les cridades i els esglais hauran quedat arrere com a l'espinós camí cap a la terra promesa.
Si no va bé... sospite que no seré l'únic en sentir-me una mica més imbècil del que a vegades puc parèixer. Si m'ho permeteu la clau de l'èxit en tots els fronts oberts al Congrés està en un difícil però necessari equilibri, el de negar dos F's.. "No Frustrar, No Ferir".
Clar que si cal... encara podem negar una tercera...

2 comentaris:

Joan i Lluís ha dit...

Home Pere, si no està escrit a la ponència, no deixes caure al final del post, lo de la tercera "F", que segur que pot produir alguna de les altres dus "F". :-)

Anònim ha dit...

Una dona no pot estar “un poquet” embarassada. O està embarassada o no ho està.

Si en anteriors congresos del Bloc ja es va “fecundar l’òvul”, el pas del temps ha dut a que en aquest 5é Congrés la gestació estiga ben avançada. Era qüestió de temps que la “panxa” es notara ja inflada.

La claríssima redacció original de la ponència estratègica només ve a dir que la mamà, tard o prompte, tindrà un bebé i que eixe bebé segur que li sembla a son pare i a sa mare, sense ser exactament cap d’ells. I ho fa amb alegria i ganes de comunicar-ho a tots.

El Bloc no ha de tindre cap vergonya en dir ben clar i alt que anem a ser pares i mares d’una nova criatura. I si la notícia de l’embaràs eclipsa altres assumptes familiars importants o li desagrada a alguns germanets més grans és que eixes persones tenen un problema, no nosaltres, que estem ben contents.

Alegrar-se i comunicar l’embaràs (la redacció inicial de la ponència) és una mostra de maduresa (salut democràtica). Amagar l’embaràs o dissimular-lo (la transaccional) per por al que puguen dir els sogres o altres parents és indigne i patètic, la “panxa” ja no es pot, ni es deu, amagar més.

(I els qui pensen en un avortament, que ho deixen estar; la gestació està massa avançada).