dimarts, 3 de febrer de 2009

Que es parle de tu...

Tots i totes tenim clar que amb una bona quantitat de pasta al darrere es pot fer una impressionant campanya de promoció. Pots fer que una estrela de Hollywood pose junt al teu producte, que un equip de futbol guanyador et duga el logo al pit, o organitzar un gran esdeveniment que et faça caure en gràcia entre la potencial clientela. Amb diners torrons...
Però no és necessari tindre massa diners per aconseguir el màxim objectiu que tota campanya té: aconseguir que es parle del teu producte. De vegades la creativitat, la originalitat i entendre una miqueta el funcionament del cabet del públic destinatari són la millor garantia d'èxit per a una campanya.
Això és més que visible en el conegut com marketing viral. I des d'esta perspectiva és des d'on crec que cal encaixar el video del Gran Wyoming i la becaria. Més enllà del pretext de colar un gol als d'Intereconomia ha estat vertaderament un gol a tots els mitjans que ha disparat les audiencies del programa i que continuarà fent-ho previsiblement els propers dies.
En televisió tenim altres exemples. La broma del Terrat amb Rodolfo Chiquilicuatre acabà no només amb l'humorista a la final d'Eurovision sinó despertant l'audiència del programa de Buenafuente i aportant uns ingressos incalculables als responsables.
També el Amo a Laura, produit per MTV i amb un tema composat pel meu admirat Guille Milkiway començà amb un pol·lèmic vídeoclip d'una suposada associació per la castetat i els valors relacionats per acabar sent la cançó de l'estiu
Però.. i en el terreny de la política? Pareix lògic pensar que una pràctica que en ocasions requerix d'ingredients poc políticament correctes troba certes barreres en un mon encorsetat (i em reserve alguna experiència viscuda en carn pròpia que ho confirma). Però l'arxinomenada campanya d'Obama, a banda d'inversions multimil·lionaries en mitjans té més d'una mostra d'este típus de comunicació i açò obrirà els ulls a molts.
A casa nostra, més enllà de la fictícia campanya de Jorge Juan per arribar a l'alcaldia del cap-i-casal, també hi ha algun exemple .Fins i tot hi ha qui diu que va ser el marketing viral qui va portar a ZP a la Moncloa al 2004...i segons com caldria pensar també que la pol·lèmica pel fet que Ecclestone condicionara el circuit urbà a una victòria del PP al 2007 és alguna cosa similar.
Les darreres eleccions estatals es van viure i molt en la xarxa i òbviament no van desaprofitar este típus de recursos per aconseguir llançar els seus missatges. Com que supose que sóc poc sospitós de simpatitzar amb "Ciutadans" em permetré el luxe d'esmentar-los per les seus campanyes. No només per la foto en pilota picada del seu candidat a Catalunya sinó també per vídeos com este que més enllà del contingut donen en el clau del que el seu electorat potencial pensa. I els esmente precissament per deixar palés com formacions polítiques menudes poden recolzar-se en este típus de campanyes poc heterodoxes per a donar-se a conèixer.
(I sí, ja se que a banda d'això tenien una important ajudeta de determinats mitjans però en qualsevol cas és un fenòmen que es retroalimenta)
El proper 1 de març hi ha eleccions a Galiza i a Euskadi i de nou la xarxa està jugant un important paper en la campanya electoral. La campanya del BNG m'oferix una oportunitat d'or per a parlar d'alguns dels efectes perversos.. o no tant, d'este típus de recursos.... el sentit del ridícul i les parodies.
Del primer cal pensar que és un risc que cal assumir amb prudència però que potser de vegades en la política emprem unes formes massa allunyades d'allò que es coneix com "llenguatge del carrer".. vaja, que ens l'agarrem amb paper de fumar i que per tant un excés de prudència ens pot fer perdre frescura i connexió. Sense arribar al denostat populisme considere obvi aspirar a ser popular.
De la segona. Cap ni una por. La parodia amplifica i consolida el marc conceptual creat. O no és cert que qualsevol polític valencià, especialment del valencianisme i l'esquerra, pagaria per vore's satiritzat en forma de ninot de falla o foguera?
Veiem-ho amb l'exemple del vídeo d'Anxo Quintana i algunes de les seues répliques.
En sintesi:
propose que tractem la política com allò que és, una cosa poc atractiva per a la majoria que cal lluitar per posar en boca de la gent. Propose per tant que en la seua comunicació no ens imposem més limit que els que caldria exigir a qualsevol altre producte de mercadotècnia. El vell llenguatge polític, per artificiós, està abocat al fracàs.

9 comentaris:

rosella ha dit...

confie en tu cegament Pere!

Es necessiten persones amb bones idees i persones que estiguen al peu del canó per complir.

Tu eres de les primeres, jo de les segones.

Vinga, ens veiem demà al cibercafé!

Rosella

Pere Fuset ha dit...

Rosella Moltes gràcies pe estar al peu del canó.. però de no ser que vulgues garantir-te bon puesto no cal que vages demà al cibercafé puix és el dijous 19! ;)

Anònim ha dit...

Bona vesprada Pere, torne a ser Rafa Oliver.
Me sembla molt oportú el teu post, en aquests intempestius moments pre-congressuals.
D'acord amb tu en el sentit que un partit com el nostre, amb ben pocs recursos, ha de fer un us extensiu dels anomenats "guerrilla marketing" (pocs recursos i gran impacte) i marketing viral (l'antic boca-orella a internet).
Per a operativitzar açò cal fer molta feina: xarxes socials, coordinació de dites xarxes, indexar blogs i webs...
A partir dels militants del partit se pot construïr una xarxa molt important, que siga útil tant per a internet com per a fer campanyes al carrer.
Respecte al llenguatge pense que no s'ha de caure en allò de populisme, popular i demés. El llenguatge ha de ser inteligible per a qui l'escolta. Parlar-li a la gent d'una manera que puguen entendre el que volem dir-los.
Espere que tot açò no quede en paraules i reflexion, i que en passar el congrés ens posem a treballar en aquesta direcció.
Nosaltres, la gent de Carcaixent (com supose que se farà a altres col·lectius) ja estem fent-ho, i els resultats son ineressants.
I aquesta es una de les coses que també caldrà millorar, i molt, la coordinació dels col·lectius, compartir recursos i experiències...

Au, salut!

rosella ha dit...

MARE MEUA LA QUE HE LIAT JO A SOLETES...

gràcies per avisar!

valencia noticias ha dit...

Bon dia, vos pase una informació sobre una web de noticies que permet incloure opinions i notes de premsa. Heu de manar un correu en contacte (http://www.valencianoticias.com/contact) dient que voleu donar-vos d’alta com a redactors, heu de dir qui sou i quines notes de premsa voleu incloure.
Si vos ho accepten podreu incloure totes les notes de premsa que vulgueu amb fotos.
La web te al voltant de 2.000 visites diàries el que suposa unes 50 o 60 mil visites mensuals. El 80% de les visites son del País Valencià. Pot ser interessant per a difondre les nostres notes de premsa. La web es www.valencianoticias.com

Jordi ha dit...

que es parle de tu, tot i que siga malament?

ho dic per això del wyoming

Andreu!.. ha dit...

per fí ha tornat eldivendres !

Andreu!.. ha dit...

per fí ha tornat eldivendres !

Anònim ha dit...

Aquí teniu un bloc per signar en defensa del toponim oficial CALP:


http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

Endavant.