Sempre m'ha fet ràbia que el meu amic Nacho em furtara els acudits per contar-los a l'hora del descans de l'insti. Quina ràbia tu! Cal citar les fonts...
I en realitats tots pequem, si és que és pecat, de copiar, imitar o inspirar-se, (enriquir-se en definitiva) dels qui d'alguna o altra forma ens estimem.
Potser per fragilitat personal o per admiració sempre he abusat d'estes coses. No seria bo confondre-ho amb una manca de personalitat (que d'altra banda seria ben fàcil) , més bé és una actitud d'esponja d'aquelles coses dels altres que m'agraden. Així els darrers temps he acabat per anar pegat a una bici, predicant les virtuds del transport públic i fent xicotetes incursions pel món popi i cool, o fins i tot, popicool.
El problema vé quan de tant absorvir a un li entra la peresa de fabricar-se a si mateix i s'amputa els organs de reproducció. Vaja, que es castra. I a qui li reclames llavors? Als que t'han nutrit?
Tots som una espècie de partchwork personal que ens fa únics i pràcticament irrepetibles. Fets de centenars de retalets que anem descosint dels altres per enganxar-los a nosaltres mateixos. Almenys en mi així és i ben pagat que estic... Mai no deuriem, però, deixar de teixir les nostres propies creacions. Per un mateix i pels altres que puguen aprofitar-les per descosir-les i unir-les a les seues pròpies peces i a les altres furtades.
Jo m'he proposat agarrar la màquina de cosir i teixir-me sense por. No siga cosa que el món es puga perdre els meus dissenys. Quan l'acabe, si sou bons i bones, ja m'esgarrareu la tela. abans però, cal teixir-la.
PS: M'advertixen que Jaume en realitat és un baix i no un guitarra. Hauré d'arrancar una tela musical per ahi i superar així el meu analfabetisme en la matèria.
PS2: A l'anònim que em proposa el curset de valencià: Un centenar de gràcies pel consell. no obstant l'hauria de completar amb un tractament de dislèxia o un curset de mecanografia.
| Tweet |
4 comentaris:
Lo prometido es deuda, honey. I malgrat que, ja ho saps, no sóc fan dels blogs (ni dels blocs) he entrat a tafanejar una miqueta i comprovar si parles de micropenis (canapés de polla), saunes o cock rings. I ja he vist que no és així.
De tota manera -o com deia aquella gran -grandíssssima- política riberenca Dolors Pérez: "de tota mena"- m'ha fet goig repassar algunes entradetes d'este, tu flog.
Hui el sr. Fotoló s'ha declarat en vaga. No funciona el muy cabrón. I és com si un pedaç del meu patchwork s'haguera descosit.
La mistela que vas portar anit -que per cert es va acabar- m'ha fet tindre somnis turbulents.
Provaré a contar-te'ls, perquè, com podràs suposar, són inefables, inenarrables i indescriptibles.
Buongiorno, carissimo.
Jo no crec que et faça falta un curset de valencià, però, si el necessitares, sols hauries de dir-m'ho! hehe
Tots els poetes (periodistes, escriptors, assagistes...) es copien uns als altres, des de sempre. Potser ja està tot inventat o, millor dit, parlat.
Tarongers Golf Resort: mig milió de metres quadrats d'horta a fer la mà, sobreexplotació de recursos hídrics, i multiplicar per vint el cens actual d'Albalat de Tarongers; un poble amb alcalde del Bloc.
Benvolgut usuari anònim, allò que relates és tan impresentable com incomplet. Saps el que deia la reina de cors a "Alicia al país de les meravelles"? Doncs això mateix.
Publica un comentari a l'entrada