Potser l'Oscar Jaenada ha tingut un professor de les terres de l'Ebre, o del nord del nostre país. Siga com siga a Jaenada li ha costat molt apitxar com ell mateix reconeixia a les entrevistes que ha realitzat a propòsit de la seua interpretació d'el '"Xino" a La Vida Abismal, la darrera pel·lícula de Ventura Pons, basada en una altra obra del valencià (i cada vegada més, universal) Ferran Torrent. Tot i això el xic s'esforça per adaptar la seua parla a la d'estes contrades d'Albufera i arròs en paella.
Al nostre país disposem de poques ocasions de vore pel·lícuels en la nostra llengua (ara www.cinemaenvalencia.org oferix algunes més) , i molt menys encara de sentir-les a la maneravalenciana... i menys encara en apitxat. Ja em perdonareu que hui traga l'orgull apitxat a passetjar, ( tot i que tinga cert complex per no apitxar suficientment). Però acostumat a vore com quaevol producte audiovisual amb esta parla és o una mofa o una manipulació informativa com les que fa Canal 9, m'ha fet especial il·lusió anar el cine i trobar-me amb una obra d'estes característiques.
Ja m'ho va advertir fa algun temps Francesc Felipe. L'esforç de Ventura Pons per fer creible l'ambient d'aquell país dels anys 70 era notable. No el vaig viure i mai no podré constatar-ho però si me l'imagine d'alguna manera és aixi, i a partir d'ara il·lustraré els meus pensaments amb els fotogrames de la pel·lí.
He de dir que la història, l'argument (no m'he llegit el llibre de Torrent) no és el que més passió em puga despertar. i fins i tot m'agrada més "Gràcies per la propina". Però disposar d'escriptors om Ferran Torrent és un luxe, per al país i la seua autoconsciència i, des de l'analfabetisme cinèfil, crec que també per al seté art.
Algun dia RTVV serà una bona aliada de les produccions audiovisuals valencianes, i ausades que m'agradaria que eixe moment arribara prompte, a partir del 27 de maig. Potser llavors podrem veure a algun bon actor valencià interpretar a un Juan Lloris tan autèntic com el que Torrent ens presenta a la seua tril·logia dedicada al panorama polític, econòmic i esportiu valencià.
Si la propera setmana em toca l'europot potser diga allò de... "això ho pague jo!".
Al nostre país disposem de poques ocasions de vore pel·lícuels en la nostra llengua (ara www.cinemaenvalencia.org oferix algunes més) , i molt menys encara de sentir-les a la maneravalenciana... i menys encara en apitxat. Ja em perdonareu que hui traga l'orgull apitxat a passetjar, ( tot i que tinga cert complex per no apitxar suficientment). Però acostumat a vore com quaevol producte audiovisual amb esta parla és o una mofa o una manipulació informativa com les que fa Canal 9, m'ha fet especial il·lusió anar el cine i trobar-me amb una obra d'estes característiques.
Ja m'ho va advertir fa algun temps Francesc Felipe. L'esforç de Ventura Pons per fer creible l'ambient d'aquell país dels anys 70 era notable. No el vaig viure i mai no podré constatar-ho però si me l'imagine d'alguna manera és aixi, i a partir d'ara il·lustraré els meus pensaments amb els fotogrames de la pel·lí.
He de dir que la història, l'argument (no m'he llegit el llibre de Torrent) no és el que més passió em puga despertar. i fins i tot m'agrada més "Gràcies per la propina". Però disposar d'escriptors om Ferran Torrent és un luxe, per al país i la seua autoconsciència i, des de l'analfabetisme cinèfil, crec que també per al seté art.
Algun dia RTVV serà una bona aliada de les produccions audiovisuals valencianes, i ausades que m'agradaria que eixe moment arribara prompte, a partir del 27 de maig. Potser llavors podrem veure a algun bon actor valencià interpretar a un Juan Lloris tan autèntic com el que Torrent ens presenta a la seua tril·logia dedicada al panorama polític, econòmic i esportiu valencià.
Si la propera setmana em toca l'europot potser diga allò de... "això ho pague jo!".
| Tweet |
1 comentari:
Al cinema d'Alacant on la projectaven, La vida Abismal, donaven malament la informació sobre la projecció. Havien indicat que era "doblada en valenciano".
En veure-la, i en confirmar (jo ja ho sabia) que era la V.O., els ho vaig fer saber, perquè ho canviaren a les indicacions de la taquilla.
El gerent dels cinemes em deia "bueno, es que como es una producción española...", i no entenia com podia vindre la versió original en una llengua que no fos la castellana.
Publica un comentari a l'entrada