Plaerdemavida

Arribe tard a casa del tast de vins que amb el nom de Plaerdemavida organitza l'ACV Tirant lo Blanc. La iniciativa que porta en marxa uns quants anys ha estrenat recentment un nou format que combina el tast de vins valencians amb l'esperit d'aquelles mítiques tertúlies de l'Hotel Inglés que molta gent només pot conèixer per les referències que a elles es fan en llibres com Document 88.

En esta primera tertúlia amb tast hem tingut l'oportunitat de sentir parlar a Mònica Oltra, síndica del grup parlamentari Compromís pel País Valencià, i impulsora d'Iniciativa del Poble Valencià. L'ingesta d'alcohol, el bon rotllo existent entre el nombrós públic aplegat i el moment polític que travessem ens ha permés parlar amb comoditat de tot el que ens espera els propers mesos. Oltra ha parlat de convergència i de contribució a construir un tercer espai plural en la política valenciana caracteritzat pel valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Un espai no dogmàtic, permeable als desitjos de la societat valenciana del nostre temps i a donar cabuda a molts matissos i sensibilitats avantposant allò que ens unix a les diferències. Estes però no han estat absents d'una tertúlia sincera i completa.

Jo mateix he tingut l'oportunitat de felicitar a Mònica Oltra, així com a Mireia Mollà i a Isaura Navarro, també presents, per la valentía que han demostrat els darrers mesos al donar vida a esta nova formació política superadora de l'esquema arcaic sostingut per EUPV . Igualment m'he felicitat per l'oportunitat que la seua aposta puga servir per reforçar el projecte del valencianisme polític que des de fa ja alguns anys venim construint la gent del BLOC, o en altres paraules, poder establir entre els nostres projectes polítics la complicitat necessària per a esdevindre aliats i no competidors. Igualment, però, he preguntat per la necessitat d'Iniciativa de comptar amb un referent estatal puix crec que este és un punt fonamental en el debat que donarà molt a parlar les properes setmanes.

Agraisc la sinceritat amb la qual han respost a esta qüestió tant Mónica com Isaura i, tot i que preferisc reservar el contingut per als qui allí estàvem, he d'aclarir que en certa mesura em tranquilitza saber que una possible aposta electoral conjunta pot donar com a fruit una veu valenciana, d'esquerres i ecologista, amb autonomia i sense dependències. Espere i desitge que en els propers dies es concrete d'una manera clara les condicions del possible acord.

Mentre xarràvem i bevíem, una notícia ens aigualía la tertúlia. El feixisme protagonitzava ahir una nova agressió a Mislata contra una jove integrant de la Quimera, la mateixa associació de la qual forma part Santi Rosado, agredit recentment a Mislata. Encara no fa una setmana que xarrava amb Anna Peña, portaveu de les JERPV, per mostrar la meua solidaritat i la del conjunt del BLOC JOVE amb l'agressió soferta contra la seua seu, que tornem a parlar d'este trist fenòmen al País Valencià. La impunitat amb que actuen estos grups és absolutament insultant com ho és la inoperancia i manca d'interés de la delegació del Govern, gestionada pels socialistes.

Amb tot encara vindran veus a demanar-nos que votem al PSOE per a frenar a la dreta... Recordeu-los llavors qui és qui no està fent absolutament res per a frenar el feixisme.

Tweet