Doncs sí, ha guanyat espanya i com era previsible València, el nostre país, és una festa des de Vinarós a Oriola. I és curiós que açò passe precíssament el dia del 301 aniversari de l'abolició dels nostres Furs. Tres segles després açò és Espanya i ho és molt clarament.
La victòria de la selecció espanyola mantindrà encesa i revifada la flama d'un discurs nacionalista espanyol còmode fins i tot per als qui amb la seua retòrica diuen fugir de la caspa i les velles glòries de l'espanyolisme tradicional. Este però permet la convergència amb el de l'esquerra espanyola i els seus grups mediàtics. I ahi estan tots i totes, els del pollastre i els del bou, i els del "talante" i la cella de canon digital. Però que ningó és sorprenga, i molt menys que siga hipòcrita, és lògic i natural per part dels qui volen espentar a este estat a esdevindre definitivament nació.
I no és per voluntat de furgar en la ferida però és des d'esta vora, des del nacionalisme valencià, com alternativa nacional a l'espanyola hegemònica, hauríem d'assumir algunes coses. Com a mínim saber on estem per a treballar millor el camí que volem recórrer. Cal treballar a favor de la valencianitat, reforçar-li i evitar així la seua subordinació castrant.
Al remat hi ha una realitat molt sonorosa que no podem obviar, la realitat que ahir pintaven les dades d¡'un estudi del CIS i hui confirmen els claxons i els coets.
La victòria de la selecció espanyola mantindrà encesa i revifada la flama d'un discurs nacionalista espanyol còmode fins i tot per als qui amb la seua retòrica diuen fugir de la caspa i les velles glòries de l'espanyolisme tradicional. Este però permet la convergència amb el de l'esquerra espanyola i els seus grups mediàtics. I ahi estan tots i totes, els del pollastre i els del bou, i els del "talante" i la cella de canon digital. Però que ningó és sorprenga, i molt menys que siga hipòcrita, és lògic i natural per part dels qui volen espentar a este estat a esdevindre definitivament nació.
I no és per voluntat de furgar en la ferida però és des d'esta vora, des del nacionalisme valencià, com alternativa nacional a l'espanyola hegemònica, hauríem d'assumir algunes coses. Com a mínim saber on estem per a treballar millor el camí que volem recórrer. Cal treballar a favor de la valencianitat, reforçar-li i evitar així la seua subordinació castrant.
Al remat hi ha una realitat molt sonorosa que no podem obviar, la realitat que ahir pintaven les dades d¡'un estudi del CIS i hui confirmen els claxons i els coets.
PD: Segons els meus pares vaig ser engendrat un 9 d'octubre. El meu sant el celebre hui, dia de l'abolició dels furs. I tot i que només siga per estes patriòtiques coincidències no pense plegar. Així que la resta.. ja sabeu.. paciència i pedagogia. ;)
| Tweet |
7 comentaris:
Paciencia amic. A Catalunya també ho hem passat malament. Massa xarna a tot arreu. Pero be, pobrets. Per una vegada que guanyen alguna cosa. Nosaltres a seguir treballant per uns països lliures
Puix sí, el que fa tot açò és confirmar les estadistiques del CIS. I després "alguns" diuen que se les pasen pel cul, bo ja s'ho faran ells, però nosaltres no deuriem si volem ser un partit valencianista serios.
Reitere el que t'he dit pel blog d'Enric , i després de llegir-te per ací:estem a la mateixa línia,Pere.
Laura.
Seria un error si obviárem tot açò. Hem de seguir treballant.
Ànims, però a les properes eleccions "totes les complicitats són poques per a trencar el bipartidisme gris del PPSOE". Blan+negre=gris. Volem colors a la política valenciana! Volem un Compromís fort, creïble i respectable.
de cara a les Europees el BLOC podria destapar les vergonyes del PSOE i el PP amb el tema de les 65 hores que van votar a favor al parlament europeu amb tota la cara del món.
Saps eL que en pense d'aço que has escrit no?? ... bé ... m'agradat com escrius, m'han agradat els teus textos i en algunes coses n'estic d'acord ... d'altres no tant ... pero encara aixina ... xDD
no conseguiràs convencer-me ... =)
saps q m'ho vaig passar bé no?
cuida't!
Publica un comentari a l'entrada