diumenge, 13 de maig de 2012

Desemparats. Una mascletà de ràbia



Em desagrada el maniqueisme habitual amb que sovint ens presenten els fets i en què a més a més tracten d'implicar-te sense opcions d'escapatòria. En la majoria d'àmbits de les nostres vides ens presenten una visió simplista -molt de pel·lícula comercial Made in Holliwood - en què hi ha uns bons amb ales angelicals i uns roïns amb pudor a sofre, cua i banyes. T'espenten a triar en el reduccionisme polític d'una dreta (PP) i una esquerra (PSOE),  a ser del Barça o del Madrid, parlar només de jueus ultraortodoxos  i palestins que s'immolen entre civils, a  triar entre Nesquick o Cola-Cao.. i així fins a la sacietat amb poc marge per a l'escala de grisos, o millor encara,  per a l'ampli ventall de colorits Pantones. Crec que les coses solen tindre més matisos, més prismes, i més opinions i em reaferme en el meu dret a adoptar-los.


Per això ahir, quan després d'una llarga setmana de curro un grupet de joves eixiem d'una no menys llarga reunió de la permanent del CJCV i ens acostàvem a la plaça del 15 de Maig per participar d'esta revolta pacífica global  no vam poder evitar sentir certa llàstima davant el perillós episodi relacionat amb la mascletà.
No èrem els únics, al nostre entorn altra gent comentava "Era una provocació", "Han caigut en la trampa", " Quina imprudència d'uns i quina irresponsabilitat per part d'altres".


Sincerament per poc no tire a plorar. Així doncs no puc deixar de fer 3 o 4 consideracions al respecte difícils de resumir en una piulada a Twitter.



  •  Cal solidaritzar-se amb la pirotècnica Reyes Martí, una dona treballadora en un món d'homes i en una indústria molt mal pagada a casa nostra que entre llàgrimes va vore el seu treball per terra per la xuleria provocadora i maquiavèlica de la Senyora Barberà  i la imprudència i ràbia d'un reduït grup de persones indignades que al meu entendre mossegaren l'am explosiu optant per la més desaconsellable de les opcions.


  • Cal evitar frivolitzar sobre el fet que la mascletà era falsa. Desgraciadament la pólvora era real i per tant el risc era mortal.  Tota la resta literatura del génere de la conspiranoia prescindible i contraproduent.


  • D'altra banda el risc que passara el que acabara passant era tan previsible que els propis agents de la Policia  Local no tardaren ni 1 minut en decidir la suspensió de l'acte pirotècnic i la retirada del material.  No hi havia gàbia - només es posa per a falles -  pel que resulta molt escandalós ,  i en això quasi tot el món coincidix, que no hi haguera un cordó policial suficient pel risc al qual estaven exposada la massa manifestant. La primera preocupació de qualsevol governant intel·ligent hauria estat garantir la integritat de la ciutadania. I qualsevol persona intel·ligent podria haver previst l'escenari final com a possible. De no ser així reclame un Nobel d'estadista mundial.


  •  I "at last but not least" anem a l'epicentre de l'assumpte. El castell de la vespra de la Mare de Déu ha sigut sempre això, un castell i s'ha disparat tradicionalment en l'entorn del vell llit del Túria. Decidir el seu trasllat precisament a la Plaça de l'Ajuntament per unes obres (mira que el riu és llarg... i València gran!) a poques hores de dissabte i tot sabent que terminava una manifestació de convocatòria mundial on s'hi preveien acampades més que una provocació em pareix una xuleria imprudent que podria haver acabat en tragèdia. I a més a més un parany, una trampa mortal , que mereix la major de les reprovacions cap a l'alcaldessa Barberà i el seu equip.


Qui va picar  a banda d'exposar-se a un perill mortal va propiciar que ara , de manera no menys previsible, hi haja qui trobe el mínim argument per agitar les velles i descosides banderes teixides amb budells.

Confrontar les festes populars contra els moviments progressistes és una tragicomèdia més reposada que "Verano Azul" i no per això menys efectiva. 

Jugada perfecta i repugnant sobretot per perillosa. D'una banda les tradicions, la pòlvora i  la Geperudeta, mare "dels bons valencians", d'altra "los peligrosos agentes de la izquierda radical antisistema en su enesima cruzada contra la identidad valenciana". Insistisc, és repugnant.

La responsabilitat de tot plegat però, només pot caure en qui ocupant els llocs de responsabilitat exercix, només en el millors dels casos, una absoluta negligència. 

Algú creu que l'alcaldesa Barberà era la única persona en la ciutat en pensar que amb una manifestació d'estes característiques, quatre tanques groges de "la Fallera" i no més de 6 agents de la local podrien evitar el que passà? Seria un insult a la seua intel·ligència, qualitat de la qual pot presumir sense dubte. A quin sant - o Mare de Déu- per tant respon la decisió de  canviar l'emplaçament  en el darrer moment a un lloc i dates tan explosius?

A València fa temps que estem desemparats. Fem un pensament.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig correcta la teua opinió i la compartisc. Això sí, Reyes Martí s'ha passat dient a la premsa que van a "rodar caps" dels manifestants... Està molt fora de lloc, pareix que no ha entés res. I encara remata quan diu que no opina de la desició de l'Ajuntament de canviar la ubicació...

Pere Fuset ha dit...

accepte l'esmena d'anònim. Això no fa més que confirmar com la ràbia ens pot fer perdre la raó.

Noa ha dit...

Tengo que añadir un matiz que has pasado por alto (o al menos yo lo veo así). La trampa / provocación de Rita Barberá está clara, y estoy de acuerdo con los motivos que has expuesto, pero creo que su principal objetivo era que Paula Sánchez de León mandara a los anti-disturbios a repartir leches a diestro y siniestro. Por suerte para todos y por desgracia para Rita, Sánchez de León está bastante escarmentada por lo de la Primavera Valenciana y decidió pasar del tema para no seguir manchándose las manos.